Canvis

[[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG|thumb|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]]

[[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG|thumb|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]]

[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg|thumb|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]

[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg|thumb|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[1511]]. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]

[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg|thumb|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] 1508-1607. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]

[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg|thumb|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] [[1508]]-[[1607]]. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]

'''Arquitectura de la Renaixença''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaixença]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la [[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia del [[Art clàssic]], en particular en el seu [[Arquitectura de l'Antiga Rom|alvertent arquitectònic]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].

'''Arquitectura del Renaiximent''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaiximent]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en l'[[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia de l'[[Art clàssic]], en particular en la seua [[Arquitectura de l'Antiga Rom|vertent arquitectònica]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].

Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts menuts edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o inclús  mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* [[Rudolf Wittkower|WITTKOWER, Rudolf]]; ''Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo''; Madrid: Alianza, 1995, ISBN 84-206-7129-0.

* [[Rudolf Wittkower|WITTKOWER, Rudolf]]; ''Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo''; Madrid: Alianza, 1995, ISBN 84-206-7129-0.

[[Categoria:Arquitectura del Renaiximent| ]]

[[Categoria:Arquitectura del Renaiximent| ]]