109 963
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb|200px|Codonyer]]
[[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb|350 px|Codonyer]]
El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]].
El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]], nomenat també a voltes com a codonyer.
==Descripció==
És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'[[Àsia]] ([[Iran]], [[Turquia]]). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals.
==Història==
Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'.
Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu [[bes]] abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruta coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic.
Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. [[Plini el Vell]] va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru.
En diverses parts d'[[Europa]], el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els [[estiu|estius]] són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals.
El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruta madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora.
Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[Uruguay]], els [[Balcans]], [[Espanya]] i la conca del [[Mediterràneu]]. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida].
Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental.
== Vore també ==
== Vore també ==