En sa vida de mestre s'entregà a la seua professió vocacional, despuix de grans sacrificis per a iniciar i finalisar els seus estudis. Al provindre d'una família humil tingué que pagar-se els seus estudis venent sòcs de fusta que feya. Degué d'estudiar la seua carrera amparat en el Real Decret de 17 d'agost de [[1901]], el qual contemplava un pla de formació per als mestres. Eixe pla de formació estava basat en un exàmen d'ingrés despuix de l'ensenyança primària, tres cursos de carrera i una revàlida. Aprovada la revàlida se tenia dret a participar en un concurs de vacants en el títul de Mestre Elemental, per a ser Mestre Superior se necessitaven dos anys més de carrera. Fins a l'any [[1902]] la selecció de mestres depenia dels ajuntaments (ademés el mestre era l'encarregat del cor i del rellonge de l'Iglésia). Eixe pla fon suprimit l'any [[1914]] unificant-se la carrera en una sola titulació. | En sa vida de mestre s'entregà a la seua professió vocacional, despuix de grans sacrificis per a iniciar i finalisar els seus estudis. Al provindre d'una família humil tingué que pagar-se els seus estudis venent sòcs de fusta que feya. Degué d'estudiar la seua carrera amparat en el Real Decret de 17 d'agost de [[1901]], el qual contemplava un pla de formació per als mestres. Eixe pla de formació estava basat en un exàmen d'ingrés despuix de l'ensenyança primària, tres cursos de carrera i una revàlida. Aprovada la revàlida se tenia dret a participar en un concurs de vacants en el títul de Mestre Elemental, per a ser Mestre Superior se necessitaven dos anys més de carrera. Fins a l'any [[1902]] la selecció de mestres depenia dels ajuntaments (ademés el mestre era l'encarregat del cor i del rellonge de l'Iglésia). Eixe pla fon suprimit l'any [[1914]] unificant-se la carrera en una sola titulació. |