Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  11:08 19 gin 2020
m
Text reemplaça - ' serie ' a ' série '
Llínea 22: Llínea 22:  
El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en l'any [[1902]] al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el [[11 de març]] de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestat...»<ref>{{cita llibre |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Fráncfort del Meno |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= És regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref>  
 
El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en l'any [[1902]] al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el [[11 de març]] de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestat...»<ref>{{cita llibre |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Fráncfort del Meno |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= És regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref>  
   −
[[Image:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorre en l'any [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el títul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una serie de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigèsim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intenció de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].
+
[[Image:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorre en l'any [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el títul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una série de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigèsim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intenció de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].
 
Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta época ya estava en gestació la que en [[1914]], i en més greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.
 
Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta época ya estava en gestació la que en [[1914]], i en més greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.
   −
En l'any [[1923]] li fon diagnosticat un [[càncer]] de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual [[sordera]] de l'oit dret, l'obligà a usar una serie d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat de la parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'artículs, ensajos i llibres.
+
En l'any [[1923]] li fon diagnosticat un [[càncer]] de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual [[sordera]] de l'oit dret, l'obligà a usar una série d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat de la parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'artículs, ensajos i llibres.
 
   
 
   
 
[[File:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en l'any 1926, en els seus ùltims anys de vida]]Tota la vida de Freud, en l'excepció dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en l'any [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condició de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua família patiren un intens acós. Contrari a abandonar Viena, es va vore obligat a fugir del país al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana més tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets el portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas més tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a l'intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] i [[Ernest Jones]] consrguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració a on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.
 
[[File:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en l'any 1926, en els seus ùltims anys de vida]]Tota la vida de Freud, en l'excepció dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en l'any [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condició de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua família patiren un intens acós. Contrari a abandonar Viena, es va vore obligat a fugir del país al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana més tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets el portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas més tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a l'intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] i [[Ernest Jones]] consrguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració a on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.
112 461

edicions

Menú de navegació