Canvis

[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]

[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]

La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya|bretons]] i [[Poble francés|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el 14 d'octubre de 1066 en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.  

La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya|bretons]] i [[Poble francés|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de [[Nadal]] d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra migeval.  

Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.  

Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.  

Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].

Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per lo que fins a [[1072]] no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Marren, Peter (2004). (en inglés). ''1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings''. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0.

* Marren, Peter (2004). (en inglés). ''1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings''. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0.

* Stafford, Pauline (1989). (en anglés). ''Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries''. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4.

* Stafford, Pauline (1989). (en anglés). ''Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries''. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4.

* Stafford, Pauline (1996). (en anglés). ''Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society''. 6ª serie (4): 221–250.

* Stafford, Pauline (1996). (en anglés). ''Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society''. 6ª série (4): 221–250.

* Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). ''The Anglo-Saxon Chronicle''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5.

* Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). ''The Anglo-Saxon Chronicle''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5.

* Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The English and the Normans''. Oxford, UK: Oxford University Press.

* Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The English and the Normans''. Oxford, UK: Oxford University Press.

</div>

</div>

[[Categoria:Història d'Anglaterra]]

[[Categoria:Història d'Anglaterra]]

[[Categoria:Normants]]

[[Categoria:Normants]]