Canvis

Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recort celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de l'any [[2011]] en l'històric salò de senyeres del [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valéncia (ARV)]].

Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recort celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de l'any [[2011]] en l'històric salò de senyeres del [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valéncia (ARV)]].

Colaborà en varies entitats culturals, entre les que destaca el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV). Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Fon nomenada membre corresponent per Alacant de l'històrica entitat acadèmica [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV).

Colaborà en vàries entitats culturals, entre les que destaca el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV). Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Fon nomenada membre corresponent per Alacant de l'històrica entitat acadèmica [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV).

== Personalitat ==

== Personalitat ==

N'Antonia Vila i Ferri fon un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dòna treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passió i l'ànima... i sempre altruistament. 

N'Antonia Vila i Ferri fon un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dòna treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passió i l'ànima... i sempre altruistament. 

En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí varies vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana.

En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí vàries vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana.

En la tristament famosa sessió plenària de l'ajuntament d'Elig a primers del anys 80 en que s'aprovà el nom en català "Elx", N'Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pantalanistes que [[Quatribarrada|quatribarrada]] en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels "[[Països Catalans]]", per lo que es va queixar a l'alcalde i fon desallojada de la sala.  

En la tristament famosa sessió plenària de l'ajuntament d'Elig a primers del anys 80 en que s'aprovà el nom en català "Elx", N'Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pantalanistes que [[Quatribarrada|quatribarrada]] en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels "[[Països Catalans]]", per lo que es va queixar a l'alcalde i fon desallojada de la sala.  

Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana. 

Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i vàries vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana. 

Antonia Vila vixqué en Alacant despuix de residir en Elig i finalment es traslladà a [[Castalla]] per a dedicar-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li va donar a lo llarc de sa vida pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania.  

Antonia Vila vixqué en Alacant despuix de residir en Elig i finalment es traslladà a [[Castalla]] per a dedicar-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li va donar a lo llarc de sa vida pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania.