804
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''dictadura''' (del llatí ''dictatura'') és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura...».
La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]]'', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.
Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en cassos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos cassos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].
Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>
== Etimologia i història ==
=== La dictadura romana ===
[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]
La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, només els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].
El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.
De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].
Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava davall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.
Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].
== Diferències entre models dictatorials ==
Hi ha certa confusió entre la conceptualisació autoritarista, totalitarista i fascista, típiques dels règims dictatorials. Si be abdós conceptes estan sumament interrelacionats, guarden suficient independència [[semàntica]] entre si. No obstant, a lo llarc d'un periodo un govern pot i sol prendre mesures pròpies dels tres, i inclús evolucionar i configurar-se d'una forma a una atra pel que determinar estrictament les diferències per a un cas concret pot resultar sumament complicat.
=== Dictadures autoritària i totalitària ===
El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]]
*No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda|propagandística]].
*No busca l'[[oclocràcia|apoyo de les masses]], només sometre-les.
*La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa.
El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns:
* Concentració de poder en una sola persona o grup molt reduït, usualment un partit polític o moviment, que pot inclús conduir al [[cult a la personalitat]] del [[liderat|líder]].
* Justificació de l'actuació política per mig d'una [[doctrina]] global que es manifesta en totes les esferes de l'actuació humana: [[economia]], [[cultura]], [[família]], [[religió]].
*Ocupació sistemàtica del [[terror]], per mig d'una [[policia secreta]] per a eliminar a la dissidència o oposició.
*Us dels camps de concentració per a aïllar a l'oposició i enemics del règim.
*Mentres l'autoritarisme busca emmudir als dissidents i evitar les seues expressions en públic, el totalitarisme en canvi busca no assoles emmudir sino també extirpar les formes de pensament opostes, per mig de l'adoctrinament i la remodelació de les [[mentalitat]]s.
L'element essencial que compartixen les dictadures totalitàries és la voluntat de convertir la política estatal en un mecanisme per a controlar totes les esferes de l'activitat humana i ocupar tot l'espai social.
=== Dictadura fascista ===
El concepte de ''règim fascista'' pot aplicar-se a alguns [[règim polític|règims polítics]] dictatorials, ya foren [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacada i en primer lloc a l'[[Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més de temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables.
== La dictadura moderna ==
=== Obtenció del poder ===
El dictador pot aplegar al poder després d'un [[colp d'estat]] efectuat per una coalició cívic-militar o per les [[forces armades]]. D'esta manera es crea una [[dictadura militar|dictadura]], sostinguda gràcies al poder de l'aparat militar.
Els dictadors també poden arribar al poder sent [[elecció|elegits]] en votacions populars, designats per un [[unipartidisme|partit únic]] o jerarquia dominant de qualsevol signe, o heretar el poder després de la defunció del parent que l'ostentava. Guarda conexió en els [[totalitarisme]]s a través de l'implantació d'un sistema de llegitimisació del [[poder]] per mig d'un [[sistema polític]] de [[sistema de força|força]] i [[sistema de jerarquia|jerarquia]]; i per mig de l'[[ideologia]] del moviment o partit.
=== Dictadura constitucional ===
La [[dictadura constitucional]] és la [[forma de govern]] en la que, encara que aparentment es respecta la [[Constitució]], en realitat el poder es concentra de manera absoluta en les mans d'un dictador (i a vegades, en les mans dels seus còmplices), controlant este, directament o indirectament, els poders [[poder llegislatiu|Llegislatiu]], [[poder eixecutiu|Eixecutiu]] i [[poder judicial|Judicial]]. El mecanisme per mig del qual es manté l'aparent respecte a la Constitució es denomina [[frau constitucional]]: un eixemple és el [[frau electoral]].
== Veja també ==
* [[Cesarisme]]
* [[monarquia absoluta]]
* [[Desobediència civil]]
* [[Dictadura constitucional]]
* [[Dictamolla]]
* [[Dictadura militar]]
* [[Contrapoder]]
* [[Insumissió]]
* [[Forma de govern]]
* [[Oclocràcia]]
* [[Sultanisme]]
* [[Teocràcia]]
* [[Totalitarisme]]
== Referències ==
* ''Diccionari Enciclopèdic hispanoamericà, tom 6''. Montaner i Simón, Editors (1880)
* [http://1911encyclopedia.org/ Encyclopædia Britannica, 11a edició (1911)]
{{Traduït de|es|Dictadura}}
Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en cassos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos cassos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].
Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>
== Etimologia i història ==
=== La dictadura romana ===
[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]
La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, només els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].
El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.
De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].
Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava davall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.
Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].
== Diferències entre models dictatorials ==
Hi ha certa confusió entre la conceptualisació autoritarista, totalitarista i fascista, típiques dels règims dictatorials. Si be abdós conceptes estan sumament interrelacionats, guarden suficient independència [[semàntica]] entre si. No obstant, a lo llarc d'un periodo un govern pot i sol prendre mesures pròpies dels tres, i inclús evolucionar i configurar-se d'una forma a una atra pel que determinar estrictament les diferències per a un cas concret pot resultar sumament complicat.
=== Dictadures autoritària i totalitària ===
El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]]
*No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda|propagandística]].
*No busca l'[[oclocràcia|apoyo de les masses]], només sometre-les.
*La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa.
El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns:
* Concentració de poder en una sola persona o grup molt reduït, usualment un partit polític o moviment, que pot inclús conduir al [[cult a la personalitat]] del [[liderat|líder]].
* Justificació de l'actuació política per mig d'una [[doctrina]] global que es manifesta en totes les esferes de l'actuació humana: [[economia]], [[cultura]], [[família]], [[religió]].
*Ocupació sistemàtica del [[terror]], per mig d'una [[policia secreta]] per a eliminar a la dissidència o oposició.
*Us dels camps de concentració per a aïllar a l'oposició i enemics del règim.
*Mentres l'autoritarisme busca emmudir als dissidents i evitar les seues expressions en públic, el totalitarisme en canvi busca no assoles emmudir sino també extirpar les formes de pensament opostes, per mig de l'adoctrinament i la remodelació de les [[mentalitat]]s.
L'element essencial que compartixen les dictadures totalitàries és la voluntat de convertir la política estatal en un mecanisme per a controlar totes les esferes de l'activitat humana i ocupar tot l'espai social.
=== Dictadura fascista ===
El concepte de ''règim fascista'' pot aplicar-se a alguns [[règim polític|règims polítics]] dictatorials, ya foren [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacada i en primer lloc a l'[[Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més de temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables.
== La dictadura moderna ==
=== Obtenció del poder ===
El dictador pot aplegar al poder després d'un [[colp d'estat]] efectuat per una coalició cívic-militar o per les [[forces armades]]. D'esta manera es crea una [[dictadura militar|dictadura]], sostinguda gràcies al poder de l'aparat militar.
Els dictadors també poden arribar al poder sent [[elecció|elegits]] en votacions populars, designats per un [[unipartidisme|partit únic]] o jerarquia dominant de qualsevol signe, o heretar el poder després de la defunció del parent que l'ostentava. Guarda conexió en els [[totalitarisme]]s a través de l'implantació d'un sistema de llegitimisació del [[poder]] per mig d'un [[sistema polític]] de [[sistema de força|força]] i [[sistema de jerarquia|jerarquia]]; i per mig de l'[[ideologia]] del moviment o partit.
=== Dictadura constitucional ===
La [[dictadura constitucional]] és la [[forma de govern]] en la que, encara que aparentment es respecta la [[Constitució]], en realitat el poder es concentra de manera absoluta en les mans d'un dictador (i a vegades, en les mans dels seus còmplices), controlant este, directament o indirectament, els poders [[poder llegislatiu|Llegislatiu]], [[poder eixecutiu|Eixecutiu]] i [[poder judicial|Judicial]]. El mecanisme per mig del qual es manté l'aparent respecte a la Constitució es denomina [[frau constitucional]]: un eixemple és el [[frau electoral]].
== Veja també ==
* [[Cesarisme]]
* [[monarquia absoluta]]
* [[Desobediència civil]]
* [[Dictadura constitucional]]
* [[Dictamolla]]
* [[Dictadura militar]]
* [[Contrapoder]]
* [[Insumissió]]
* [[Forma de govern]]
* [[Oclocràcia]]
* [[Sultanisme]]
* [[Teocràcia]]
* [[Totalitarisme]]
== Referències ==
* ''Diccionari Enciclopèdic hispanoamericà, tom 6''. Montaner i Simón, Editors (1880)
* [http://1911encyclopedia.org/ Encyclopædia Britannica, 11a edició (1911)]
{{Traduït de|es|Dictadura}}