| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:Mike Birbiglia.jpg|thumb|Un humoriste explicant un succeït en una actuació.]] | | [[Archiu:Mike Birbiglia.jpg|thumb|Un humoriste explicant un succeït en una actuació.]] |
| − | Un '''succeït''' és una chicoteta [[narració]] o una série curta de [[paraules]], fruit de l'[[imaginació]], que pot ser parlada o escrita, i que té l'intenció de fer riure a l'oyent o el llector. Normalment perseguix una finalitat humorística, també hi ha acudits en connotacions polítiques, rivalitats deportives, etc. Se diu que hi ha succeïs "bons" i succeïts "roïns", depenent de l’efecte final causat. Moltes voltes això és influenciat directament per la manera com se presenta el succeït, és dir, com ''s'explica el scceït''. | + | Un '''succeït''', en castellà ''chiste'', és una chicoteta [[narració]] o una série curta de [[paraules]], fruit de l'[[imaginació]], que pot ser parlada o escrita, i que té l'intenció de fer riure a l'oyent o el llector. Normalment perseguix una finalitat humorística, també hi ha acudits en connotacions polítiques, rivalitats deportives, etc. Se diu que hi ha succeïs "bons" i succeïts "roïns", depenent de l’efecte final causat. Moltes voltes això és influenciat directament per la manera com se presenta el succeït, és dir, com ''s'explica el scceït''. |
| | | | |
| | En canvi, una [[broma]], consistix en crear una situació còmica a partir d'una persona, una situació o un acontenyiment reals, mentres que un ''gag'' diferix del succeït en que l'humor no és verbal, sino visual (per eixemple llançar un pastiç de nata a la cara d'algú). | | En canvi, una [[broma]], consistix en crear una situació còmica a partir d'una persona, una situació o un acontenyiment reals, mentres que un ''gag'' diferix del succeït en que l'humor no és verbal, sino visual (per eixemple llançar un pastiç de nata a la cara d'algú). |
| | | | |
| | == La sicologia de les bromes i el seu estudi == | | == La sicologia de les bromes i el seu estudi == |
| − | La raó per la qual riem ha sigut estudiada en numeroses ocasions per experts en el camp de la [[sicologia]], com és el cas per eixemple del llibre ''El succeït i la seua relació en l’[[inconscient]]'' de [[Sigmund Freud]]. | + | La raó per la qual riem ha segut estudiada en numeroses ocasions per experts en el camp de la [[sicologia]], com és el cas per eixemple del llibre ''El succeït i la seua relació en l’[[inconscient]]'' de [[Sigmund Freud]]. |
| | | | |
| | ''Society of Mind'' ''(La societat de la ment)'', obra de [[Marvin Minsky]], sugerix que la riallada té una funció específica que es relaciona en el cervell humà. Opina que els succeïts i el fet de riure constituïxen mecanismes que ampra el cervell per a deprendre l'absurt. Per este motiu, argumenta que un succeït, despuix d'escoltar-lo diverses vegades, ya no és divertit. | | ''Society of Mind'' ''(La societat de la ment)'', obra de [[Marvin Minsky]], sugerix que la riallada té una funció específica que es relaciona en el cervell humà. Opina que els succeïts i el fet de riure constituïxen mecanismes que ampra el cervell per a deprendre l'absurt. Per este motiu, argumenta que un succeït, despuix d'escoltar-lo diverses vegades, ya no és divertit. |