Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa'' En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció. | + | '''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció. |
| | | |
− | Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges medievals. | + | Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges migevals. |
| | | |
| ==Arquitectura== | | ==Arquitectura== |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| ==Creiximent de les basíliques== | | ==Creiximent de les basíliques== |
| | | |
− | En el s.IV, en l'adveniment de la [[Pau Constantina|pau Constantina]], l'Església rep, per donació imperial, alguns d'estos recints socio-comercials que adaptarà fàcilment per al seu us llitúrgic. | + | En el [[sigle IV]], en l'adveniment de la [[Pau Constantina|pau Constantina]], l'Iglésia rep, per donació imperial, alguns d'estos recints socio-comercials que adaptarà fàcilment per al seu us llitúrgic. |
| | | |
| El primer d'ells, el [[Palau dels Laterani|palau dels Laterani]], en Roma, a on s'ubica encara hui el [[patriarchum]] i la basílica que és mare i cap de totes les iglésies de l'Urbs i de l'orbe. | | El primer d'ells, el [[Palau dels Laterani|palau dels Laterani]], en Roma, a on s'ubica encara hui el [[patriarchum]] i la basílica que és mare i cap de totes les iglésies de l'Urbs i de l'orbe. |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal. | | Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal. |
| | | |
− | Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el bisbe de Roma, Patriarca d'Occident. | + | Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el [[Papa de Roma|bisbe de Roma]], Patriarca d'Occident. |
| | | |
| La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió. | | La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió. |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | | |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
− | *[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Basilisa de la Mare de Deu dels Desamparats] | + | *[http://www.basilicadesamparados.org Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats] |
| | | |
− | [[Categoria.Religió]][[Categoria:Cultura]] | + | [[Categoria:Religió]] |
| + | [[Categoria:Cultura]] |
| + | [[Categoria:Arquitectura]] |
| + | [[Categoria:Basíliques]] |