Canvis

== Definició ==

== Definició ==

La pressió és la magnitut escalar que relaciona la força en la superfície sobre la qual actua, és dir, equival @a la fuerza que actua sobre la superfície.

La pressió és la magnitut escalar que relaciona la força en la superfície sobre la qual actua, és dir, equival a la força que actua sobre la superfície.

Quan sobre una superfície plana de [[àrea]] ''A'' s'aplica una [[força normal]] ''F'' de manera uniforme, la pressió ''P'' ve donada de la següent forma:

Quan sobre una superfície plana de [[àrea]] ''A'' s'aplica una [[força normal]] ''F'' de manera uniforme, la pressió ''P'' ve donada de la següent forma:

<math>p = \frac{F}{A}</math>

<math>p = \frac{F}{A}</math>

||left}}

||left}}

En un cas general on la força pot tindre qualsevol direcció i no estar distribuïda uniformement en cada punt la pressió es definix com:

En un cas general a on la força pot tindre qualsevol direcció i no estar distribuïda uniformement en cada punt la pressió es definix com:

{{ecuación|

{{equació|

<math>p = \frac{dF}_A}{dA}\cdot \bold{n}</math>

<math>p = \cfrac{d{\bold{F}}_A}{dA}\cdot {\bold{n}}</math>

||left}}

||left}}

Donde <math>\scriptstyle \bold{n}</math> és un vector unitari i normal a la superfície en el punt on es pretén medir la pressió. La definició anterior pot escriure's també com:

Donde <math>\scriptstyle <\bold{n}</math> és un vector unitari i normal a la superfície en el punt a on es pretén medir la pressió. La definició anterior pot escriure's també com:

{{equació|

{{equació|

<math>p = \frac{d}{dA}\int_S \mathbf{f}\cdot\mathbf{n}\ dS</math>

<math>p = \frac{d}{dA}\int_S \mathbf{f}\cdot\mathbf{n}\ dS</math>

=== Pressió absoluta i relativa ===

=== Pressió absoluta i relativa ===

En determinades aplicacions la pressió es medix no com la pressió absoluta sino com la pressió per damunt de la [[pressió atmosfèrica]], denominant-se '''pressió relativa''', '''pressió normal''', '''pressió de *gauge''' o '''[[pressió *manométrica]]'''.

En determinades aplicacions la pressió es medix no com la pressió absoluta sino com la pressió per damunt de la [[pressió atmosfèrica]], denominant-se '''pressió relativa''', '''pressió normal''', '''pressió de gauge''' o '''[[pressió *manométrica]]'''.

Conseqüentment, la pressió absoluta és la pressió atmosfèrica (''P_a'') més la pressió *manométrica (''P_m'') (pressió que es medix en el [[manómetro]]).

Conseqüentment, la pressió absoluta és la pressió atmosfèrica (''P_a'') més la pressió *manométrica (''P_m'') (pressió que es medix en el [[manómetro]]).

=== Pressió hidrostàtica i hidrodinàmica ===

=== Pressió hidrostàtica i hidrodinàmica ===

{{ap|Pressió en un fluït}}

{{ap|Pressió en un fluït}}

En un fluït en moviment la pressió hidrostàtica pot diferir de l'anomenada pressió hidrodinàmica per lo que deu especificar-se a @cual de les dos s'està referint una certa mesura de pressió.

En un fluït en moviment la pressió hidrostàtica pot diferir de l'anomenada pressió hidrodinàmica per lo que deu especificar-se a cual de les dos s'està referint una certa mesura de pressió.

=== Pressió d'un gas ===

=== Pressió d'un gas ===

En el marc de la [[teoria cinètica]] la pressió d'un [[gas]] és explicada com el resultat macroscòpic de les forces implicades per les colisions de les molècules del gas en les parets del contenidor. La pressió pot definir-se per lo tant fent referència a les propietats microscòpiques del gas:

En el marc de la [[teoria cinètica]] la pressió d'un [[gas]] és explicada com el resultat macroscòpic de les forces implicades per les colisions de les molècules del gas en les parets del contenidor. La pressió pot definir-se per lo tant fent referència a les propietats microscòpiques del gas:

Per a un gas ideal en ''N'' molècules, cadascuna de [[massa]] ''m'' i movent-se en una velocitat aleatòria promig '''v_rms''' contingut en un volum cúbic ''V'' les partícules del gas impacten en les parets del recipient d'una manera que pot calcular-se de manera estadística intercanviant [[moment llineal]] en les parets en cada choc i efectuant una [[força]] neta per unitat de [[àrea]] que és la pressió eixercida pel gas sobre la superfície sòlida.

Per a un gas ideal en ''N'' molècules, cadascuna de [[massa]] ''m'' i movent-se en una velocitat aleatòria promig '''v_rms''' contingut en un volum cúbic ''V'' les partícules del gas impacten en les parets del recipient d'una manera que pot calcular-se de manera estadística intercanviant [[moment llineal]] en les parets en cada choc i efectuant una [[força]] neta per unitat d'[[àrea]] que és la pressió eixercida pel gas sobre la superfície sòlida.

La pressió pot calcular-se llavors com

La pressió pot calcular-se llavors com

Este resultat és interessant i significatiu no solament per oferir una forma de calcular la pressió d'un gas sino perque relaciona una variable macroscòpica observable, la pressió, en la [[energia cinètica]] promig per molècula, ''1/2 mv_rms²'', que és una magnitut microscòpica no observable directament. Note's que el producte de la pressió pel volum del recipient és dos terços de l'energia cinètica total de les molècules de gas contingudes.

Este resultat és interessant i significatiu no solament per oferir una forma de calcular la pressió d'un gas sino perque relaciona una variable macroscòpica observable, la pressió, en la [[energia cinètica]] promig per molècula, ''1/2 mv_rms²'', que és una magnitut microscòpica no observable directament. Note's que el producte de la pressió pel volum del recipient és dos terços de l'energia cinètica total de les molècules de gas contingudes.

== Vore també ==

== Vore també ==

{{Wikcionario|pressió}}

{{Wikcionario|pressió}}

[[Categoria:Pressió| ]]

[[Categoria:Pressió| ]]

[[Categoria:Magnitudes termodinàmiques]]

[[Categoria:Magnituts termodinàmiques]]

{{Traduït de|es|Presión}}

{{Traduït de|es|Presión}}