Diferència entre les revisions de "Konrad Lorenz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
|nom = Konrad Lorenz [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
 
|nom = Konrad Lorenz [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
|image = [[File:Konrad Lorenz.JPG|thumb]]
+
|image = [[File:Konrad Lorenz.JPG|250px]]
 
|peu = Konrad Lorenz en 1978
 
|peu = Konrad Lorenz en 1978
 
|data_naix =  {{Data naiximent|1903|9|7}}   
 
|data_naix =  {{Data naiximent|1903|9|7}}   
Llínea 26: Llínea 26:
 
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Konrad_Lorenz Konrad Lorenz]'''
 
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Konrad_Lorenz Konrad Lorenz]'''
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Zoologia]]
 
[[Categoria:Zoologia]]
 
[[Categoria:Fisiologia]]
 
[[Categoria:Fisiologia]]
 
[[Categoria:Premi Nobel]]
 
[[Categoria:Premi Nobel]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Medicina]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Medicina]]

Revisió de 15:03 14 maig 2021

Konrad Lorenz Nobel prize medal.svg
Konrad Lorenz.JPG
Konrad Lorenz en 1978
Nacionalitat: Austriac
Ocupació: {{{ocupació}}}
Naiximent: 7 de setembre de 1903
Lloc de naiximent: Viena
Defunció: 27 de febrer de 1989 (als 85 anys)
Lloc de defunció: Alterberg

Konrad Zacharias Lorenz (Viena, 7 de novembre de 1903-Alterberg, 27 de febrer de 1989) fon un zoòlec Austriac.

Estudià Medicina en l'Universitat de Columbia en Nova York i al finalisar els seus estudis se dedicà a la zoologia, i obtingué el doctorat d'esta materia en l'Universitat de Viena. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'etologia. Fon nomenat director de l'Institut Max Plank d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.

Rebé el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en l'any 1973, en acabar de descriure l'Imprinting, procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.


Predecessor:
Gerald M. Edelman
Rodney Robert Porter
Nobel prize medal.svg
Premi Nobel de Fisiologia o Medicina

1973
Successor:
Albert Claude
Christian de Duve
George E. Palade

Enllaços externs