Canvis

39 bytes afegits ,  22:48 20 maig 2021
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Banc_de_Valencia.jpg|thumb|right|250px|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]
+
[[File:Banco de Valencia, Valencia, España, 2014-06-30, DD 134.JPG|thumb|right|250px|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]
   −
L''''edifici del [[Banc de Valéncia]]''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]] fon construït en [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]], si be va patir distintes modificacions posteriors.
+
L''''edifici del [[Banc de Valéncia]] ''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]] fon construït en [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]], si be va patir distintes modificacions posteriors.
   −
L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] després de la [[Guerra Civil]].  
+
L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil]].
    
=== Descripció ===
 
=== Descripció ===
Llínea 10: Llínea 10:  
L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un remat. Adquirix una imponent presència en un volum de deu plantes d'altura, sent característic, a la mateixa vegada, la solució corba de la cantonada.
 
L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un remat. Adquirix una imponent presència en un volum de deu plantes d'altura, sent característic, a la mateixa vegada, la solució corba de la cantonada.
   −
La base de l'edifici, de dos plantes d'altura, es materialisa en un sòcol de gran dimensió sobre el qual recolza una serie de columnes clàssiques. Entre elles apareix l'enreixat que oferix l'image de protecció buscada pel Banc. El cos central, sis altures, arreplega una distribució específica dels finestrals, en la presència de miradors esvelts cap als carrers laterals i una composició en cantonada centrada en l'eix de la parcela. L'arrematada de l'edifici es concreta per mig de reculades en les dos últimes plantes i la coronació en templet circular sobre la cantonada.
+
La base de l'edifici, de dos plantes d'altura, es materialisa en un sòcol de gran dimensió sobre el qual recolza una série de columnes clàssiques. Entre elles apareix l'enreixat que oferix l'image de protecció buscada pel Banc. El cos central, sis altures, arreplega una distribució específica dels finestrals, en la presència de miradors esvelts cap als carrers laterals i una composició en cantonada centrada en l'eix de la parcela. L'arrematada de l'edifici es concreta per mig de reculades en les dos últimes plantes i la coronació en templet circular sobre la cantonada.
    
D'esta manera, l'image de conjunt que oferix en la cantonada curva la seua màxima expressió, en una cascada de motius perfectament articulada i graduada en altura, a on la decoració protagonisa la màxima atenció. Eixe punt de trobada entre els carrers és el que arreplega la major inversió i profusió en la decoració.
 
D'esta manera, l'image de conjunt que oferix en la cantonada curva la seua màxima expressió, en una cascada de motius perfectament articulada i graduada en altura, a on la decoració protagonisa la màxima atenció. Eixe punt de trobada entre els carrers és el que arreplega la major inversió i profusió en la decoració.
111 182

edicions