Diferència entre les revisions de "Djet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Djet''' fon el quart faraó de la primera dinastia de l'antic Egipte. Fill de Djer, va regnar entre 5 i 42 anys segons les fonts (Manethó li atr…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Djet''' fon el quart [[faraó]] de la primera dinastia de l'[[antic Egipte]]. Fill de [[Djer]], va regnar entre 5 i 42 anys segons les fonts (Manethó li atribueix 23 anys i 31 al seu pare).  
 
'''Djet''' fon el quart [[faraó]] de la primera dinastia de l'[[antic Egipte]]. Fill de [[Djer]], va regnar entre 5 i 42 anys segons les fonts (Manethó li atribueix 23 anys i 31 al seu pare).  
  
La forma més correcta del seu nom podria ser Wadjet i és nomenat pel seu signe el rei serpent. Casat en la princesa Merneith, en qui va tindre al seu fill i successor [[Den]].  
+
La forma més correcta del seu nom podria ser Wadjet i és nomenat pel seu signe el rei serpent. Casat en la princesa [[Merneith]], en qui va tindre al seu fill i successor [[Den]].  
  
 
Fon enterrat en Abidos, pero s'ha trobat una [[mastaba]] en Saqqara que, per la seua importància, ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metres en 400 caps de brau -i en cornamenta original- esculpits per les parets). També s'han trobat un parell de mastabes en Tarkhan.
 
Fon enterrat en Abidos, pero s'ha trobat una [[mastaba]] en Saqqara que, per la seua importància, ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metres en 400 caps de brau -i en cornamenta original- esculpits per les parets). També s'han trobat un parell de mastabes en Tarkhan.

Revisió de 11:33 8 nov 2021

Djet fon el quart faraó de la primera dinastia de l'antic Egipte. Fill de Djer, va regnar entre 5 i 42 anys segons les fonts (Manethó li atribueix 23 anys i 31 al seu pare).

La forma més correcta del seu nom podria ser Wadjet i és nomenat pel seu signe el rei serpent. Casat en la princesa Merneith, en qui va tindre al seu fill i successor Den.

Fon enterrat en Abidos, pero s'ha trobat una mastaba en Saqqara que, per la seua importància, ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metres en 400 caps de brau -i en cornamenta original- esculpits per les parets). També s'han trobat un parell de mastabes en Tarkhan.