Canvis

Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.

Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.

A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclaustrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]].

A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]].

En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el paisage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.

En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el paisage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.