Canvis

[[Image:ElFavaDeRamonet.jpg|thumb|250px|El fava de Ramonet (Julio Espí)]]

[[Archiu:Fabaramonet.jpg|thumb|250px|El fava de Ramonet (Julio Espí)]]

'''El fava de Ramonet''' ([[1933]]) és un curtmetrage rodat i dirigit en [[Valéncia]] per Juan Andreu Moragas. Es tracta de la primera película sonora en [[valencià]], basada en un [[sainet]] del [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Lluís Martí Alegre]] (tio de Luis Garcia Berlanga) i Ismael Serneguet sobre la no-violència, a on es juga en elements populars.

'''El fava de Ramonet''' ([[1933]]) és un curtmetrage rodat i dirigit en [[Valéncia]] per Juan Andreu Moragas. Es tracta de la primera película sonora en [[valencià]], basada en un [[sainet]] del [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Lluís Martí Alegre]] (tio de Luis Garcia Berlanga) i Ismael Serneguet sobre la no-violència, a on es juga en elements populars.

==Argument==

==Argument==

Ramonet és un chic de 17 anys, extrovertit i loquaç. Sa mare, propietària d'un taller de confecció, està preocupada per ell, aixina que deixa en mans d'un peluquer descarat i vividor, que li diuen Chuano, la tasca d'espavilar al seu fill. Chuano porta a Ramonet a un cabaret, a on es succeïxen una série correlativa de numerós musicals en la pista de ball ([[tango]], [[passodoble]], [[claqué]], etc.).  

Ramonet és un chic de 17 anys, extrovertit i loquaç. Sa mare, propietària d'un taller de confecció, està preocupada per ell, aixina que deixa en mans d'un peluquer descarat i vividor, que li diuen Chuano, la tasca d'espavilar al seu fill. Chuano porta a Ramonet a un cabaret, a on es succeïxen una série correlativa de numerós musicals en la pista de ball ([[tango]], [[passodoble]], [[claqué]], etc.).  

Mentres tant, Ramonet no para de fer tonteries i de clavar-se i burlar-se de alguns espectadors, per eixemple en «la malagueña», una valenciana que se fa passar artísticament per andalusa, i en el seu acompanyant. Este s'enfada finalment en Ramonet i Chuano, els amenaça i els cita en un barracó al costat de la plaja per a vengar-se de les ofenses. Per fí, en el lloc dels fets, l'intervenció de la mare de Ramonet evita un final tràgic i posa un final positiu a l'historia.

Mentres tant, Ramonet no para de fer tonteries i de clavar-se i burlar-se d'alguns espectadors, per eixemple en «la malagueña», una valenciana que se fa passar artísticament per andalusa, i en el seu acompanyant. Este s'enfada finalment en Ramonet i Chuano, els amenaça i els cita en un barracó al costat de la plaja per a vengar-se de les ofenses. Per fí, en el lloc dels fets, l'intervenció de la mare de Ramonet evita un final tràgic i posa un final positiu a l'historia.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==