Diferència entre les revisions de "El Pare Llop"
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
* Gisbert, 2007, p. 153. | * Gisbert, 2007, p. 153. | ||
* Gisbert, 2007, p. 154. | * Gisbert, 2007, p. 154. | ||
| − | * Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes», 8 març del 2016 | + | * Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes», 8 març del 2016. |
| − | * «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità). Jornalet, 24-01-2020 | + | * «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità). Jornalet, 24-01-2020. |
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia valenciana]] | [[Categoria:Mitologia valenciana]] | ||
Revisió de 20:33 27 gin 2022
El Pare Llop, també conegut com Encortador de llops, és un espantacriatures de la cultura popular de Valéncia i Catalunya.
En la cultura popular es coneix com a Pare Llop un home que ha adquirit poder sobre els llops, els quals l'obeïen com al seu rei. Els pastors i ramaders que estaven en bones relacions en ell, eren respectats pels llops, pero els qui no hi volien tractes amistosos es veien atacats per estos animals.
En dies de molt fret o tempestat, baixa als poblats a demanar un poqwuet de menjar. No convé negar-li res, perque pot fer que els llops ataquen als ramats o que els respeten.
És una llegenda semblant a la de l'home del sac, un home vell que seqüestra chiquets. Algunes variants diuen que té la capacitat de convertir-se en llop, o que es vestix enb pells d'este animal.
També és conegut com el Puto vell variant arreplegada en la localitat de Benifato. La seua història és la mateixa que la de Les set germanes.
En la cultura i tradició occitanes, l'equivalent del Pare llop seria la figura del lobatièr.
Vore també
Referències
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- Gisbert, 2007, p. 153.
- Gisbert, 2007, p. 154.
- Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes», 8 març del 2016.
- «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità). Jornalet, 24-01-2020.