111 296
edicions
Canvis
→Llengua valenciana, una llengua segada
Una '''llengua regional''' és una [[llengua]] parlada tradicionalment en una [[regió]] i que no és la llengua majoritària de l'[[estat]].
Una '''llengua regional''' és una [[llengua]] parlada tradicionalment en una [[regió]] i que no és la llengua majoritària de l'[[estat]].
Aixina moltes llengües romàniques estarien integrant este conjunt:
Aixina moltes [[Llengües romàniques|llengües romàniques]] estarien integrant este conjunt:
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües romàniques}}
:Per l'expressió ''llengües regionals o minoritàries'', s'entén les llengües:
:Per l'expressió ''llengües regionals o minoritàries'', s'entén les llengües:
:#Usades tradicionalment en un territori d'un estat per naturals d'este estat que constituïxen un grup numèricament inferior a la resta de la població de l'estat;
:#Usades tradicionalment en un territori d'un estat per naturals d'este estat que constituïxen un grup numèricament inferior al restant de la població de l'estat;
:#Diferents de la llengua o de les llengües oficials d'este estat.
:#Diferents de la llengua o de les llengües oficials d'este estat.
==Català, llengua regional==
==Català, llengua regional==
El [[català]] és un cas especial dins de les llengües regionals de la [[Unió Europea]]. Per una banda, té algunes de les característiques de [[llengua minoritària]]: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la catalana. Per atra banda, el català és llengua oficial d'un estat sobirà, [[Andorra]], i de dos [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] espanyoles, al costat del [[castellà]]. Ademés, té un gran número de parlants. <ref>[http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/carta/docs/cartaeur.pdf Presentació] de la Carta Europea per part de la Generalitat de Catalunya.</ref>
El [[català]] és un cas especial dins de les llengües regionals de l'[[Unió Europea]]. Per una banda, té algunes de les característiques de [[llengua minoritària]]: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la catalana. Per atra banda, el català és llengua oficial d'un estat sobirà, [[Andorra]], i de dos [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] espanyoles, al costat del [[castellà]]. Ademés, té un gran número de parlants. <ref>[http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/carta/docs/cartaeur.pdf Presentació] de la Carta Europea per part de la Generalitat de Catalunya.</ref>
==Llengua valenciana, una llengua segada==
==Llengua valenciana, una llengua segada==
El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
El [[valencià]] és un cas especial dins de les llengües regionals de la [[Unió Europea]]. Per una banda, té algunes de les característiques de [[llengua minoritària]]: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la valenciana,lo mateix que succeïx en el català. Per atra banda té un gran número de parlants, vora 2.500.000 parlants. Pero el permanent sege que patix per part dels veïns catalans i les polítiques meninfots dels diligents valencians i estatals,fa de la llengua valenciana una llengua en perill d'extinció.
El [[valencià]] és un cas especial dins de les llengües regionals de l'[[Unió Europea]]. Per una banda, té algunes de les característiques de [[llengua minoritària]]: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la valenciana,lo mateix que succeïx en el català. Per atra banda té un gran número de parlants, vora 2.500.000 parlants. Pero el permanent sege que patix per part dels veïns catalans i les polítiques meninfots dels diligents valencians i estatals,fa de la llengua valenciana una llengua en perill d'extinció.
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].
==Llengües oficials i al mateix regionals==
==Llengües oficials i al mateix regionals==
==Vore també==
==Vore també==
*[[Llengua minoritària]]
*[[Llengua minoritària]]
*[[Llengües de la Unió Europea]]
*[[Llengües de l'Unió Europea]]
==Referències==
==Referències==
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Sociolingüística]]
[[Categoria:Sociollingüística]]