112 355
edicions
Canvis
→Història
[[File:Diputacion palau.jpg|thumb|250px|Palau de la Batlia, sèu de la [[Diputació de Valéncia]]]]
[[File:Diputacion palau.jpg|thumb|250px|Palau de la Balia, sèu de la [[Diputació de Valéncia]]]]
El '''Palau de la Batlia''', o dels Jàudenes, ubicat en la plaça de Manises, en el [[La Seu (barri de Valéncia)|barri de La Seu]] de [[Valéncia]], és junt al adyacent [[Palau dels Marquesos de Scala]], la sèu de la Dipùtació de Valéncia. Fon declarat Monument Històric Artístic en l'any [[1962]].
El '''Palau de la Balia''', o dels Jàudenes, ubicat en la plaça de Manises, en el [[La Seu (barri de Valéncia)|barri de La Seu]] de [[Valéncia]], és junt al adyacent [[Palau dels Marquesos de Scala]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon declarat Monument Històric Artístic en l'any [[1962]].
==Descripció==
==Descripció==
El Palau de la Batlia és un dels pocs edificis civils que ha sobrevixcut de l'época foral valenciana. Representa un esquema palatí a l'entorn d'un pati central, a on estudis arqueològics han constatat l'aparició de restos d'una construcció original dels sigles [[sigle XIV|XIV]] o [[sigle XV|XV]].
El Palau de la Balia és un dels pocs edificis civils que ha sobrevixcut de l'época foral valenciana. Representa un esquema palatí a l'entorn d'un pati central, a on estudis arqueològics han constatat l'aparició de restos d'una construcció original dels sigles [[sigle XIV|XIV]] o [[sigle XV|XV]].
És a principis del sigle XVI quan es remodela el pati construint els grans arcs de pedra i, provablement l'escala. En l'any [[1666]], s'incorpora l'hort i es construïx l'arc d'eixida.
És a principis del sigle XVI quan es remodela el pati construint els grans arcs de pedra i, provablement l'escala. En l'any [[1666]], s'incorpora l'hort i es construïx l'arc d'eixida.
==Història==
==Història==
Cap a l'any [[1840]], l'edifici va ser adquirit per a transformar-se en seu de la Batlia i residència del procurador general del rei. A partir de [[1868]], data de supressió de l'institució de la Batlia General, l'edifici experimentarà alteracions en la seua image, i s'arribà a la demolició de la frontera del carrer de Serrans.
Cap a l'any [[1840]], l'edifici va ser adquirit per a transformar-se en seu de la Balia i residència del procurador general del rei. A partir de [[1868]], data de supressió de l'institució de la Balia General, l'edifici experimentarà alteracions en la seua image, i s'arribà a la demolició de la frontera del carrer de Serrans.
En [[1883]], és adquirit per Josep Jaumandreu i Sitges, que encarrega al mestre d'obres Vicent Alcayne la reedificació del palau. L'accés principal a l'edifici es produïx des de la plaça de Manises, espai representatiu actual molt diferent en la seua traça i dimensions al que existia en orige.
En [[1883]], és adquirit per Josep Jaumandreu i Sitges, que encarrega al mestre d'obres Vicent Alcayne la reedificació del palau. L'accés principal a l'edifici es produïx des de la plaça de Manises, espai representatiu actual molt diferent en la seua traça i dimensions al que existia en orige.
Posteriorment, l'immoble va ser adquirit per la família Jàudenes, comtes de Zanoni, i és en este cas l'arquitecte Lluís Ferreres, en [[1904]], l'encarregat de les obres de renovació en la frontera (incorporant l'escut familiar) i el jardí.
Posteriorment, l'immoble va ser adquirit per la família Jàudenes, comtes de Zanoni, i és en este cas l'arquitecte Lluís Ferreres, en [[1904]], l'encarregat de les obres de renovació en la frontera (incorporant l'escut familiar) i el jardí.
En [[1952]], la Diputació Provincial de Valéncia, va adquirir el palau, per a us institucional.
En l'any [[1952]], la Diputació Provincial de Valéncia, va adquirir el palau, per a us institucional.
== Vore també ==
== Vore també ==