Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Grècia}} | | {{Grècia}} |
| | | |
− | L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre el [[1200 aC]] i el [[1100 aC]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 aC]] i [[1050 aC]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 aC]]-[[900 aC]]). | + | L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre l'any [[1200 a. C.]] i l'any [[1100 a. C.]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 a. C.]] i [[1050 a. C.]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 a. C.]]-[[900 a. C.]]). |
| | | |
− | El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en termes de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de dades. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció. | + | El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en térmens de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de senyes. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció. |
| | | |
| '''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella. | | '''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella. |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | | |
| ===Periodo protogeomètric=== | | ===Periodo protogeomètric=== |
− | Es produïx un gran avanç en la ceràmica gràcies a avanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels verniços. | + | Es produïx un gran alvanç en la ceràmica gràcies a alvanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple aixina com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels verniços. |
| | | |
| Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. | | Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. |
| | | |
− | Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben a Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''. | + | Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben en Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''. |
| | | |
| [[Categoria:Història de Grècia]] | | [[Categoria:Història de Grècia]] |