Canvis

=== Infància ===

=== Infància ===

Naixqué en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilómetros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una família judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en l'any [[1876]], quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La família de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], allí son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt pròsper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmet al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciència".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caràcters com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

Naixqué en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilómetros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una família judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en l'any [[1876]], quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La família de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], allí son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt pròsper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmet al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciència".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caràcters com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

En l'any [[1880]] la família se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la família decidiren obrir un taller propi d'aparats elèctrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals elèctriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix d'endeutar a tota la família. Açò causà un trauma no solament a Albert sino també al restant de la família. En el fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. anglés |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

En l'any [[1880]] la família se mudà a [[Múnich]], a on creixeria durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la família decidiren obrir un taller propi d'aparats elèctrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals elèctriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix d'endeutar a tota la família. Açò causà un trauma no solament a Albert sino també al restant de la família. En el fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. anglés |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metòdic i no agradava d'exhibir-se. Solia evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, únicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metòdic i no agradava d'exhibir-se. Solia evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, únicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  

Cursà els seus estudis primaris en una escola catòlica; des de l'any [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciències naturals. Els llibres de divulgació científica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo difícil que soportaria gràcies a les classes de [[violí]] (a partir de l'any [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introducció a l'[[àlgebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificant: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polèmiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt crític en l'any [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

Cursà els seus estudis primaris en una escola catòlica; des de l'any [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciències naturals. Els llibres de divulgació científica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo difícil que soportaria gràcies a les classes de [[violí]] (a partir de l'any [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introducció a l'[[àlgebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificant: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li esperaven no poques polèmiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt crític en l'any [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convenç al pare d'Albert per a que construirà una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnològics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i atifells que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convenç al pare d'Albert per a que construirà una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnològics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i atifells que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  

El chicotet Albert va créixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que allí havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietuts científiques proporcionant-li llibres de ciència. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació científica naixeria un constant qüestionament de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme científic|escepticisme]] poc comú en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matemàtiques i física, no s'interessava per les demés assignatures.  

El chicotet Albert va créixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que allí havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietuts científiques proporcionant-li llibres de ciència. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació científica naixeria un constant qüestionament de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme científic|escepticisme]] poc comú en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matemàtiques i física, no s'interessava per les demés assignatures.  

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengué l'estudi del càlcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biógrafs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alemà (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Àlgebra, Física, Geometria, Geometria Analítica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Itàlia]] prop de [[Milan]]. Albert permaneixerà en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua família en [[Pavia (Itàlia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un mege (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convenç a un professor per a que certificara la seua excelència en el camp de les matemàtiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de l'any [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengué l'estudi del càlcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biógrafs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alemà (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Àlgebra, Física, Geometria, Geometria Analítica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats econòmiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Itàlia]] prop de [[Milan]]. Albert permaneixerà en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua família en [[Pavia (Itàlia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un mege (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convenç a un professor per a que certificara la seua excelència en el camp de les matemàtiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de l'any [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milan per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la família Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciències, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria accés directe al Politècnic. La seua família li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apàtrida. Inicià els tràmits per a naturalisar-se suís. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciències fora d'Alemanya, matriculant-se en la ''Escola d'orientació matemàtica i científica'', en l'idea d'estudiar física.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la família Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciències, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria accés directe al Politècnic. La seua família li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apàtrida. Inicià els tràmits per a naturalisar-se suís. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciències fora d'Alemanya, matriculant-se en la ''Escola d'orientació matemàtica i científica'', en l'idea d'estudiar física.<ref name="Einstein"/>

Durant els seus anys en la políticament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filòsofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] conegué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys conseguí la ciutadania suïssa. Durant este periodo discutia les seues idees científiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningú sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de l'any [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consentí. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

Durant els seus anys en la políticament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filòsofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] conegué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politècnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys conseguí la ciutadania suïssa. Durant este periodo discutia les seues idees científiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningú sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de l'any [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consentí. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

=== Joventut ===

=== Joventut ===