Canvis

L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].

A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Pero la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fon inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].

===La segona germania===

===La segona germania===

Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].

Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].

Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.

Despuix de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.

===La guerra de successió===

===La guerra de successió===

Quan el borbó [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va prendre possessió del [[Regne de Valéncia]] com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles]] d'Àustria, aixina com en el [[Regne de Mallorca]] i en [[Catalunya]]. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. Però la causa austracista (''Habsburc'') no hauria guanyat de cap manera en el Regne de Valéncia sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i atres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren en un personage clau, el general [[Joan Batiste Basset]].

Quan el borbó [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va prendre possessió del [[Regne de Valéncia]] com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles]] d'Àustria, aixina com en el [[Regne de Mallorca]] i en [[Catalunya]]. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. Pero la causa austracista (''Habsburc'') no hauria guanyat de cap manera en el Regne de Valéncia sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i atres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren en un personage clau, el general [[Joan Batiste Basset]].

El General Basset era un valencià, probablement naixcut en [[Alboraya]] en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep [[Georg von Hessen-Darmstadt]], un noble alemà que havia segut abans Vicerrei de Catalunya.

El General Basset era un valencià, probablement naixcut en [[Alboraya]] en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep [[Georg von Hessen-Darmstadt]], un noble alemà que havia segut abans Vicerrei de Catalunya.

{{AP|Monuments als Maulets}}

{{AP|Monuments als Maulets}}

[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|200px|[[Pedra dels Maulets|Placa]] en [[Xàtiva]] dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]

[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|200px|[[Pedra dels Maulets|Placa]] en [[Xàtiva]] dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]

Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en [[1994]].

Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de l'any [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en l'any [[1994]].

==Vore també==

==Vore també==