Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà. | + | La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà. |
| | | |
| == Frases == | | == Frases == |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | | |
| === Preposicions === | | === Preposicions === |
− | Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un sustantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase. | + | Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase. |
| * Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte). | | * Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte). |
| | | |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| | | |
| == Substantius == | | == Substantius == |
− | Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment. | + | Els substantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment. |
| | | |
| === Plural === | | === Plural === |
− | S'afig -s al sustantiu per a formar el plural. Si el sustantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula: | + | S'afig -s al substantiu per a formar el plural. Si el substantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula: |
| * gato, gatos – gat, gats | | * gato, gatos – gat, gats |
| * om, omes – home, hòmens | | * om, omes – home, hòmens |
| | | |
− | Els adjectius, que modifiquen a un sustantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari: | + | Els adjectius, que modifiquen a un substantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari: |
| * la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges | | * la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges |
| * multe belas – molt bonicos/boniques | | * multe belas – molt bonicos/boniques |
| | | |
− | Alguns sustantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen: | + | Alguns substantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen: |
| * El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista. | | * El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista. |
| * On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons. | | * On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons. |
Llínea 52: |
Llínea 52: |
| | | |
| == Determinants == | | == Determinants == |
− | Un determinant és una paraula que modifica un sustantiu per a descriure la seua identitat i la seua cantitat. Aparte de la -s del plural (que és considerat com un determinant en elefen), els determinants es coloquen sempre davant del sustantiu. | + | Un determinant és una paraula que modifica un substantiu per a descriure la seua identitat i la seua cantitat. Aparte de la -s del plural (que és considerat com un determinant en elefen), els determinants es coloquen sempre davant del substantiu. |
| | | |
| Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra. | | Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra. |
Llínea 60: |
Llínea 60: |
| | | |
| == Adjectius == | | == Adjectius == |
− | Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d'un sustantiu. Representa les qualitats de lo que és indicat pel sustantiu. | + | Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d'un substantiu. Representa les qualitats de lo que és indicat pel substantiu. |
| | | |
| En elefen, els adjectius no varien en gènero ni en número. | | En elefen, els adjectius no varien en gènero ni en número. |
| | | |
| == Adverbis == | | == Adverbis == |
− | De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els sustantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau. | + | De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els substantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau. |
| | | |
| == Verps == | | == Verps == |
− | Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un sustantiu sense fer canvis. | + | Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un substantiu sense fer canvis. |
| | | |
| == Preposicions == | | == Preposicions == |
− | Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un sustantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació. | + | Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un substantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació. |
| | | |
| L'elefen té 22 preposicions: | | L'elefen té 22 preposicions: |
Llínea 94: |
Llínea 94: |
| En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost. | | En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost. |
| | | |
− | També es pot usar un adjectiu o un verp com un sustantiu, sense modificar-los. | + | També es pot usar un adjectiu o un verp com un substantiu, sense modificar-los. |
| | | |
| === Prefixos === | | === Prefixos === |
| Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada). | | Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada). |
| | | |
− | Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i sustantius que indiquen oposició: | + | Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i substantius que indiquen oposició: |
| * sosia → antisosial – antisocial | | * sosia → antisosial – antisocial |
| * avion → antiavional – antiaèreu | | * avion → antiavional – antiaèreu |
| * proton → antiproton – antiprotó | | * proton → antiproton – antiprotó |
| | | |
− | Auto- significa “auto-”. Permet formar sustantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques: | + | Auto- significa “auto-”. Permet formar substantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques: |
| * respeta – respeto → autorespeta – amor-propi | | * respeta – respeto → autorespeta – amor-propi |
| * flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | | * flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea |