Canvis

La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà.

La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà.

== Frases ==

== Frases ==

=== Preposicions ===

=== Preposicions ===

Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un sustantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.

Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.

* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).

* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).

== Substantius ==

== Substantius ==

Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.

Els substantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.

=== Plural ===

=== Plural ===

S'afig -s al sustantiu per a formar el plural. Si el sustantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula:

S'afig -s al substantiu per a formar el plural. Si el substantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula:

* gato, gatos – gat, gats

* gato, gatos – gat, gats

* om, omes – home, hòmens

* om, omes – home, hòmens

Els adjectius, que modifiquen a un sustantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari:

Els adjectius, que modifiquen a un substantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari:

* la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges

* la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges

* multe belas – molt bonicos/boniques

* multe belas – molt bonicos/boniques

Alguns sustantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen:

Alguns substantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen:

* El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista.

* El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista.

* On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons.

* On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons.

== Determinants ==

== Determinants ==

Un determinant és una paraula que modifica un sustantiu per a descriure la seua identitat i la seua cantitat. Aparte de la -s del plural (que és considerat com un determinant en elefen), els determinants es coloquen sempre davant del sustantiu.

Un determinant és una paraula que modifica un substantiu per a descriure la seua identitat i la seua cantitat. Aparte de la -s del plural (que és considerat com un determinant en elefen), els determinants es coloquen sempre davant del substantiu.

Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra.

Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra.

== Adjectius ==

== Adjectius ==

Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d'un sustantiu. Representa les qualitats de lo que és indicat pel sustantiu.

Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d'un substantiu. Representa les qualitats de lo que és indicat pel substantiu.

En elefen, els adjectius no varien en gènero ni en número.

En elefen, els adjectius no varien en gènero ni en número.

== Adverbis ==

== Adverbis ==

De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els sustantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau.

De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els substantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau.

== Verps ==

== Verps ==

Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un sustantiu sense fer canvis.

Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un substantiu sense fer canvis.

== Preposicions ==

== Preposicions ==

Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un sustantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació.

Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un substantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació.

L'elefen té 22 preposicions:  

L'elefen té 22 preposicions:  

En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost.

En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost.

També es pot usar un adjectiu o un verp com un sustantiu, sense modificar-los.

També es pot usar un adjectiu o un verp com un substantiu, sense modificar-los.

=== Prefixos ===

=== Prefixos ===

Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede  →  interede, non+nesesada  →  nonesesada).

Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede  →  interede, non+nesesada  →  nonesesada).

Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i sustantius que indiquen oposició:

Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i substantius que indiquen oposició:

* sosia  →  antisosial – antisocial

* sosia  →  antisosial – antisocial

* avion  →  antiavional – antiaèreu

* avion  →  antiavional – antiaèreu

* proton  →  antiproton – antiprotó

* proton  →  antiproton – antiprotó

Auto- significa “auto-”. Permet formar sustantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques:

Auto- significa “auto-”. Permet formar substantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques:

* respeta – respeto  →  autorespeta – amor-propi

* respeta – respeto  →  autorespeta – amor-propi

* flue – fluix →  autofluix  – reenviar automàticament a la llínea

* flue – fluix →  autofluix  – reenviar automàticament a la llínea