Diferència entre les revisions de "Idioma vepsi"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''idioma vepsi''' és un idioma que perteneix a la rama fínica de la família de les llengües ugrofineses. Està emparentat en el careli, el estoni i el fin...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{llengua| | ||
| + | |nom= Vepsi | ||
| + | |nomnatiu= | ||
| + | |pronunciació= | ||
| + | |atresdenominacions= | ||
| + | |estats= | ||
| + | |regió= | ||
| + | |parlants= | ||
| + | |parlantsnatius= | ||
| + | |parlantsnonatius= | ||
| + | |rank= | ||
| + | |família= | ||
| + | |nació= | ||
| + | |fontcolor= | ||
| + | |regulat= | ||
| + | |iso1= | ||
| + | |iso2= | ||
| + | |iso3= | ||
| + | |sil= | ||
| + | |mapa= | ||
| + | |background-color= #9560ca | ||
| + | }} | ||
| + | |||
El '''idioma vepsi''' és un idioma que perteneix a la rama fínica de la família de les llengües ugrofineses. Està emparentat en el careli, el estoni i el finés. | El '''idioma vepsi''' és un idioma que perteneix a la rama fínica de la família de les llengües ugrofineses. Està emparentat en el careli, el estoni i el finés. | ||
Revisió de 18:52 18 jun 2009
| Vepsi ' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | |
| Regió: | |
| Parlants: | |
| Rànquing: | |
| Família: | |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El idioma vepsi és un idioma que perteneix a la rama fínica de la família de les llengües ugrofineses. Està emparentat en el careli, el estoni i el finés.
És parlat per més de cinc mil persones qeu moren sobre la ribera oriental del Llac Onega, en la zona est del Òoblast de Leningrat i oest del Òblast de Vologda. Se subdividix en tres dialectes.
Els més antics texts en vepsi daten de principis del sigle XIX. S'adoptà l'escritura llatina per a esta llengau en 1932, pero després fon abandonada a finals d'auqella dècada, en tot i això finalment tornà a utilisar-se en la dècada de 1990.