2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − Cridat "el chicotet [[Albarracín]]", la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu [[Ebrón]]. Situat en l'extrem nort-oest del Racó d'Ademús, la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 [[metro|m]]. Les altures més importants són: "Muela del Arroyo" (1.338 m.), "Peña de Águila" (1.112 m.), "Peral" (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde del "El Cabezo" (1.442 m.), "Macarrón" (1.222 m.), "Umbría de la Muela" (1.068 m.) i la "Cruz de los Tres Reinos" (1.552 m.), cridat aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics [[Regne d'Aragó|regne d'Aragó]], [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. El riu [[Túria]] penetra en el terme pel nort, servint de llímit en [[Terol]]. + − + Llínea 10:
Llínea 10: − + Llínea 16:
Llínea 16: − + − − + − + − + − + + − + − Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de la [[Edat del Bronze]], potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en la [[Edat de Ferro]], un atre establiment ibèric. Restes [[Imperi romà|romans]] apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia. + − La població fon conquistada en [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per [[Jaume I d'Aragó|Jaime I]] va quedar com a lloc de la Corona, cedint-se els delmes a l'[[Orde del Temple|Temple]]. En [[1304]], fon empenyorada per [[Jaume II]] a [[Gil Ruiz de Lihori]], en garantia d'un préstam. En [[1319]] al ser dissolta l'Orde del temple, els seus drets van passar a la de [[Orde de Montesa|Montesa]], que va constituir la baronia de Castellfabib, formada pel territori del Racó d'Ademús. En [[1390]], va haver-hi una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del papa per a solucionar-la. Com vila real, Castellfabib enviava periòdicament el seu síndic a les [[Corts Valencianes]].+ − − Llínea 49:
Llínea 47: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − Castellfabib compartix en la resta de localitats del Racó d'Ademús diversos plats típics com les ''farinetes'', l'''olla'' i atres en els que el porc i els seus derivats són els seus protagonistes.+ − + − + − + − + − + − + Llínea 94:
Llínea 92: − + + − +
sense resum d'edició
'''Castellfabib''' (en [[idioma espanyol|espanyol]]: ''Castielfabib'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] pertanyent a la [[comarca]] del [[Racó d'Ademús]] de la [[Comunitat Valenciana]].
'''Castielfabib''' (en [[castellà]]: ''Castielfabib'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] pertanyent a la [[comarca]] del [[Racó d'Ademús]] de la [[Comunitat Valenciana]].
== Geografia ==
== Geografia ==
Dit ''el chicotet [[Albarracín]]'', la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu [[Ebrón]]. Situat en l'extrem nortoest del [[Racó d'Ademús]], la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 [[metro|m]]. Les altures més importants són: ''Muela del Arroyo'' (1.338 m.), ''Peña de Águila'' (1.112 m.), ''Peral'' (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde de ''El Cabezo'' (1.442 m.), ''Macarrón'' (1.222 m.), ''Umbría de la Muela'' (1.068 m.) i la ''Cruz de los Tres Reinos'' (1.552 m.), dit aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics [[Regne d'Aragó]], [[Regne de Castella]] i [[Regne de Valéncia]]. El riu [[Túria]] penetra en el terme pel nort, servint de llímit en [[Terol]].
Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en Torre Baixa. El riu Ebrón travessa el territori de nort-oest a sur-est, afluint també al Túria; la "rambla de la Palomareja" corre pel nort i rep el barranc de la "Canaleja".
Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en [[Torrebaixa]]. El riu Ebrón travessa el territori de nortoest a surest, afluint també al Túria; la ''rambla de la Palomareja'' corre pel nort i rep el barranc de la ''Canaleja''.
El clima és continental; els vents dominants són el cerç i l'est; este últim provoca les pluges a l'abril.
El clima és continental; els vents dominants són el cerç i l'est; este últim provoca les pluges a l'abril.
=== Barris i pedanies ===
=== Barris i pedanies ===
En el [[terme municipal]] de Castellfabib es troben també els següents núcleus de població:
En el [[terme municipal]] de Castielfabit és troben també els següents núcleus de població:
*'''[[Arroyo Cerezo]]'''.
*'''[[Arroyo Cerezo]]'''.
*'''[[Mas de Jacinto]]'''.
*'''[[Mas de Jacinto]]'''.
*'''[[Mas de los Mudos]]'''.
*'''[[Mas de los Mudos]]'''.
*'''[[Los Santos (Valéncia)|Los Santos]]'''.
*'''[[Los Santos]]'''.
.
=== Localitats llimítrofes ===
=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] de Castellfabib llimita en les localitats següents:
El [[terme municipal]] de Castielfabit llimita en les localitats següents:
[[Ademús]], [[Torrebaixa]] i [[Vallanca]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
[[Ademús]], [[Torrebaixa]] i [[Vallanca]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
Ademés,per l'Oest en [[Salvacañete]] de la [[província de Conca]], [[Castella-La Mancha]]; [[Tormón]], [[Veguillas de la Sierra]], [[El Cuervo]], [[Tramacastiel]] i [[Libros (Terol)|Libros]] de la [[província de Terol]], [[Aragó]] pel Nort i noroest.
Ademés, per l'oest en [[Salvacañete]] de la [[província de Conca]], [[Castella-La Mancha]]; [[Tormón]], [[Veguillas de la Sierra]], [[El Cuervo]], [[Tramacastiel]] i [[Libros (Terol)|Libros]] de la [[província de Terol]], [[Aragó]] pel Nort i noroest.
== Història ==
== Història ==
'''Castielfabit''' constituïx, junt en [[Ademús]], una de les dos viles històriques de la comarca del [[Racó d'Ademús]]: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el segle XIII, les dos van ser incorporades al domini real com a viles de realenc i van tindre representació en [[Corts del Regne de Valéncia|Corts]].
'''Castellfabib''' constituïx, junt en [[Ademús]], una de les dos viles històriques de la comarca del Racó d'Ademús: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el sigle XIII, les dos van ser incorporades al domini real com a viles de realenc i van tindre representació en [[Corts del Regne de Valéncia|Corts]].
Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de l'[[Edat del Bronze]], potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en l'[[Edat de Ferro]], un atre establiment ibèric. Restes [[Imperi romà|romanes]] apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el ''Castillejo'', en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia.
La població fon conquistada en [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per [[Jaume I d'Aragó|Jaime I]] va quedar com a lloc de la Corona, cedint-se els delmes al [[Orde del Temple|Temple]]. En [[1304]], fon empenyorada per [[Jaume II]] a [[Gil Ruiz de Lihori]], en garantia d'un préstam. En [[1319]] al ser dissolta l'Orde del temple, els seus drets van passar a la de [[Orde de Montesa|Montesa]], que va constituir la baronia de Castielfabit, formada pel territori del Racó d'Ademús. En [[1390]], va haver-hi una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del papa per a solucionar-la. Com vila real, Castielfabit enviava periòdicament el seu síndic a les [[Corts Valencianes]].
El seu terme municipal pràcticament s'ha mantingut invariable des de temps medievals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: [[Torrebaixa]], minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mijana.
El seu terme municipal pràcticament s'ha mantingut invariable des de temps medievals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: [[Torrebaja]], minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mijana.
Durant la [[Guerra de la Independència espanyola|guerra de la Independència]] fon ocupat pels francesos. Els [[guerres carlistes|carlistes]] van entrar en [[1835]] i van reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.
Durant la [[Guerra de la Independència espanyola|guerra de la Independència]] fon ocupat pels francesos. Els [[guerres carlistes|carlistes]] van entrar en [[1835]] i van reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia. En les riberes dels rius hi ha terrenys de regadius que produïxen [[pama|pomes]], [[pera|peres]], [[hortaliça|hortalices]]i cereals. En la zona de secà se sembren [[cereal]]s i també es cultiva [[vinya]]. El ganado de llana és el de major importància; li seguixen el porcí i el cabriu. Hi ha un gran número de colmenes.
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia. En les riberes dels rius hi ha terrenys de regadius que produïxen [[pama|pomes]], [[pera|peres]], [[hortaliça|hortalices]]i cereals. En la zona de secà se sembren [[cereal]]s i també es cultiva [[vinya]]. El ganado de llana és el de major importància; li seguixen el porcí i el cabriu. Hi ha un gran número de colmenes.
Actualment dispon d'un Hostal-Alberc en servicis de menjador i piscina, a l'entrada de la població des de la carretera '''N-420''', aixina com l'Oficina de Turisme del Racó d'Ademús situada en el parage els Centenars de Castellfabib, junt en el complex de turisme rural.
Actualment dispon d'un Hostal-Alberc en servicis de menjador i piscina, a l'entrada de la població des de la carretera [[N-420]], aixina com l'Oficina de Turisme del Racó d'Ademús situada en el parage els ''Centenars de Castielfabit'', junt en el complex de turisme rural.
== Patrimoni històric-artístic ==
== Patrimoni històric-artístic ==
=== Arquitectura religiosa ===
=== Arquitectura religiosa ===
*'''[[Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels (Castellfabib)|Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels]]'''. S'atribuïx la seua fonamentació al [[sigle XII]], sent destruïda a principis del [[sigle XIX]] i reconstruïda després de [[1835]]. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o passadiç que creua per davall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/52-Her%C3%A1ldica+hist%C3%B3rica+de+Castielfabib+y+Ademuz.Pdf ''Heràldica històrica de les viles d'Ademuz i Castielfabib'']</ref> En el passat en un important patrimoni moble<ref><small>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.Com/file/view/54-Orfebrer%C3%ADa+desaparecida+de+Castielfabib.Pdf ''El patrimoni desaparegut del Racó d'Ademús: tres peces d'orfebreria de Castellfabib'']</ref> i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana.
*'''[[Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels]]'''. S'atribuïx la seua fonamentació al [[segle XII]], sent destruïda a principis del [[segle XIX]] i reconstruïda després de [[1835]]. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o passadiç que creua per davall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/52-Her%C3%A1ldica+hist%C3%B3rica+de+Castielfabib+y+Ademuz.Pdf ''Heràldica històrica de les viles d'Ademuz i Castielfabib'']</ref> En el passat en un important patrimoni moble<ref><small>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.Com/file/view/54-Orfebrer%C3%ADa+desaparecida+de+Castielfabib.Pdf ''El patrimoni desaparegut del Racó d'Ademús: tres peces d'orfebreria de Castellfabib'']</ref> i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana.
*'''[[ermita de la Mare de Deu de Gràcia (Castellfabib)|Ermita de Gràcia]]'''. Edifici gòtic del [[sigle XV]], primitiva capella del convent agustí.
*'''[[Ermita de la Mare de Deu de Gràcia (Castielfabit)|Ermita de Gràcia]]'''. Edifici gòtic del [[segle XV]], primitiva capella del convent agustí.
*'''[[Sant Guillem de Castellfabib|Convent de Sant Guillem]]'''.<ref><small>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/30-Las+reliquias+de+San+Guill%C3%A9n+de+Castielfabib.Pdf ''Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús: el cos de sant Guillem de Castellfabib'']</ref> Antic convent fundat a finals del [[sigle XVI]] pels franciscans a la vora del riu Ebrón.
*'''[[Sant Guillem de Castielfabit|Convent de Sant Guillem]]'''.<ref><small>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/30-Las+reliquias+de+San+Guill%C3%A9n+de+Castielfabib.Pdf ''Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús: el cos de sant Guillem de Castellfabib'']</ref> Antic convent fundat a finals del [[segle XVI]] pels franciscans a la vora del riu Ebrón.
*'''ermita de Sant Marcs'''. En l'aldea de [[Los Santos]].
*'''Ermita de Sant Marcs'''. En l'aldea de [[Los Santos]].
*'''ermita de Sant Sebastià'''. En l'aldea de [[Mas de Jacinto]].
*'''Ermita de Sant Sebastià'''. En l'aldea de [[Mas de Jacinto]].
*'''ermita de Sant Dídac'''. En l'aldea de [[Cuesta del Rato]].
*'''Ermita de Sant Dídac'''. En l'aldea de [[Cuesta del Rato]].
*'''ermita de Sant Joaquim i Santa Barbara'''. En l'aldea de [[Arroyo Cerezo]].
*'''Ermita de Sant Joaquim i Santa Barbara'''. En l'aldea d'[[Arroyo Cerezo]].
=== Arquitectura civil ===
=== Arquitectura civil ===
*'''[[Castell de Castellfabib|Castell de Castellfabib i defenses de la vila]]'''. Dominen la població les restes d'un castell la fonamentació de les quals es considera romana, ampliat després durant la dominació musulmana. Els seus restes arqueològiques van ser excavats per l'arqueòlec [[Juan José Barragàn]].
*'''[[Castell de Castielfabit|Castell de Castielfabit i defenses de la vila]]'''. Dominen la població les restes d'un castell, la fonamentació de les quals es considera romana, ampliat després durant la dominació musulmana. Els seus restos arqueològics van ser excavats per l'arqueòlec [[Juan José Barragàn]].
*'''Casa de la Vila'''.
*'''Casa de la Vila'''.
*'''Molí de la Vila'''.
*'''Molí de la Vila'''.
*'''Casa Abadia'''.
*'''Casa Abadia'''.
*Entre els edificis desapareguts cal mencionar '''[[L'hospital de pobres de Castellfabib (1446)|L' Hospital de Pobres]]''', la llicència real dels quals per a la seua edificació fon donada a Valéncia per [[Joan II]], [[Lloctinent]] de [[Valéncia]] en els temps de [[Alfonso V el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]).
*Entre els edificis desapareguts cal mencionar '''[[L'hospital de pobres de Castielfabit (1446)|L'Hospital de Pobres]]''', la llicència real dels quals per a la seua edificació fon donada a Valéncia per [[Joan II]], [[Lloctinent]] de [[Valéncia]] en els temps d'[[Alfons V el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]).
== Festes i tradicions populars ==
== Festes i tradicions populars ==
*Celebra les seues festes patronals del 7 a l'11 de setembre dedicades a la [[Mare de Deu de Gràcia]].
*Celebra les seues festes patronals del 7 a l'11 de setembre dedicades a la [[Mare de Deu de Gràcia]].
*El patró de Castellfabib és [[Sant Guillem]](10 de febrer).
*El patró de Castielfabit és [[Sant Guillem]](10 de febrer).
*[[Semana Santa]], les festes més tradicionals del municipi. Tenen lloc actes com: la portada de dos chops des de la ribera del riu fins a la plaça (Divendres Sant), la plantà en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte en la nit, el cant de la "Aurora" en les cases dels "Mayorales" i "Mayoralesas" en la matinada del dumenge i les "Cortesies" del matí de Pasqua en el tradicional "Volteig humà de les campanes"
*[[Semana Santa]], les festes més tradicionals del municipi. Tenen lloc actes com: la portada de dos chops des de la ribera del riu fins a la plaça (Divendres Sant), la plantà en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte en la nit, el cant de l'''Aurora'' en les cases dels ''Mayorales'' i ''Mayoralesas'' en la matinada del dumenge i les ''Cortesies'' del matí de pasqua en el tradicional ''Volteig humà de les campanes''
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
Castielfabit compartix en la resta de localitats del [[Racó d'Ademús]] diversos plats típics com les ''farinetes'', l'''olla'' i atres en els que el porc i els seus derivats són els seus protagonistes.
L'[[armela]], aixina com la poma i atres fruites que es cultiven en la feraç Vega del riu Ebrón són ingredients insubstituibles en la rebosteria local.
L'[[armela]], aixina com la poma i atres fruites que es cultiven en la feraç vega del riu Ebrón son ingredients insubstituibles en la rebosteria local.
En els últims temps s'està potenciant atres productes locals com els bolets i la tomata. Estos productes en les seues respectives jornades culinàries que se celebren en el complex turístic de ''Els Centenars'' a lo llarc de l'any.
En els últims temps s'està potenciant atres productes locals com els bolets i la tomata. Estos productes en les seues respectives jornades culinàries que se celebren en el complex turístic de ''Els Centenars'' a lo llarc de l'any.
== Personalitats destacades ==
== Personalitats destacades ==
*[[Francisco Novella]] (Castellfabib, 1581-Valéncia, 1645). Fon catedràtic de Retòrica en la Universitat de Valéncia i va escriure alguna obra.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.Pdf ''Escritors dels sigles XVII i XVIII en el Racó d'Ademús'']</ref>
*[[Francisco Novella]] (Castielfabit, 1581-Valéncia, 1645). Fon catedràtic de Retòrica en la Universitat de Valéncia i va escriure alguna obra.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.Pdf ''Escritors dels sigles XVII i XVIII en el Racó d'Ademús'']</ref>
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*Eslava Blasco, Raúl: "El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (II): algunes talles de Castellfabib i la Pobla de Sant Miquel, i les calcigades de José Esteve Bonet en la comarca", en la revista ''BABOL'', núm. 57. PP. 5-14. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009.
*Eslava Blasco, Raúl: ''El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (II): algunes talles de Castielfabit i La Pobla de Sant Miquel, i les calcigades de José Esteve Bonet en la comarca'', en la revista ''BABOL'', núm. 57. PP. 5-14. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009.
*Eslava Blasco, Raúl: "El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (I): tres peces d'orfebreria de l'iglésia parroquial de Castellfabib", en la revista ''BABOL'', núm. 54. PP. 12-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2008.
*Eslava Blasco, Raúl: ''El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (I): tres peces d'orfebreria de l'iglésia parroquial de Castielfabit'', en la revista ''BABOL'', núm. 54. PP. 12-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2008.
*Eslava Blasco, Raúl: “Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús (I): el cos de sant Guillem de Castellfabib”, en la revista ''BABOL'', núm. 30. PP. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002.
*Eslava Blasco, Raúl: ''Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús (I): el cos de sant Guillem de Castielfabit'', en la revista ''BABOL'', núm. 30. PP. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002.
*SÁNCHEZ GARZÓN, A., ''Sobre la fundació de l'hospital de la vila de Castellfabib [1446, juliol 1]'', en: '''Aproximació a la Història del convent de Sant Guillem...''', Valéncia, 2001, Pp. 124-128. [[ISBN]]: 84-931563-3-7
*SÁNCHEZ GARZÓN, A., ''Sobre la fundació de l'hospital de la vila de Castielfabit [1446, juliol 1]'', en: '''Aproximació a l'Història del convent de Sant Guillem...''', Valéncia, 2001, Pp. 124-128. [[ISBN]]: 84-931563-3-7
== Notes ==
== Notes ==
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.castielfabib.net Portal de Castielfabib]
*[http://www.castielfabib.net Portal de Castielfabit]
*[http://rincondeademuz.wikispaces.com/ Arte y patrimonio en el Rincón de Ademuz]
*[http://rincondeademuz.wikispaces.com/ Arte y patrimonio en el Rincón de Ademuz]
{{Traduït de|es|Castielfabib}}
{{Traduït de|es|Castielfabib}}
{{Pobles de Valéncia}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Racó d'Ademús]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]