Canvis

| species              = '''''S. aurata'''''<br>Linnaeus, 1758

| species              = '''''S. aurata'''''<br>Linnaeus, 1758

| mapa                  = Sparus aurata mapa.svg

| mapa                  = Sparus aurata mapa.svg

| llegenda_mapa        = Distribución de l'orada

| llegenda_mapa        = Distribució de l'orada

}}

}}

La '''orada'''<ref>{{DGLV|orada}}</ref> ('''''Sparus aurata''''') és una espècie de peix [[Perciformes|perciforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Spariidae]],<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=647901 ''Sparus aurata '' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> molt consumida dins de la gastronomia espanyola. El seu nom comú ve de la franja dorada característica que es troba entre els seus dos ulls. És una [[espècie]] costera, arribant-se a trobar inclús en [[estuari]]s, i és típica de la [[peixca deportiva]].

L''''orada'''<ref>{{DGLV|orada}}</ref> ('''''Sparus aurata''''') és una espècie de [[peix]] [[Perciformes|perciforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Sparidae]],<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=647901 ''Sparus aurata '' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> molt consumida dins de la gastronomia espanyola. El seu nom comú ve de la franja dorada característica que es troba entre els seus dos ulls. És una [[espècie]] costera, arribant-se a trobar inclús en [[estuari]]s, i és típica de la [[peixca deportiva]].

És un [[peix]] distribuït des de les [[Illes Britàniques]] a [[Cap Vert]] i per tot el [[Mar Mediterràneu]], inclús el [[Mar Menor]]. Els jóvens freqüenten zones litorals i llacunes costeres mentres que els adults preferixen aigües més profundes, normalment pels 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m en época de reproducció. Es mouen entre les algues de zones rocoses o superfícies arenoses dels baixos fondos.  

És un [[peix]] distribuït des de les [[illes Britàniques]] a [[Cap Vert]] i per tot el [[mar Mediterràneu]], inclús el [[mar Menor]]. Els jóvens freqüenten zones litorals i llacunes costeres mentres que els adults preferixen aigües més profundes, normalment pels 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m en época de reproducció. Es mouen entre les algues de zones rocoses o superfícies arenoses dels baixos fondos.  

És una de les espècies per excelència dins de la [[aqüicultura]] marina.

És una de les espècies per excelència dins de la [[aqüicultura]] marina.

== Descripció ==

== Descripció ==

[[Image:800px-SardinianFish.jpg|thumb|250px|left|El dorat en el cap "de La Spiaggia Pelosa" en la [[costa]] occidental del nort de [[Sardenya]], [[Itàlia]].]]

[[File:Sparus aurata Sardegna.jpg|thumb|250px|left|Orada]]

Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults.. Té el cos comprimit per els dos costats i la seua llínea dorsal presenta una pronunciada convexitat. El cap és gran i arredonit i els llavis grossos. La primera fila de dents està composta per 4, 5 o 6 claus puntaguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Els [[quixal|quixals]] se situen després dels claus, en 4 o 5 files.  

Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults. Té el cos comprimit pels dos costats i la seua llínea dorsal presenta una pronunciada convexitat. El cap és gran i arredonit i els llavis grossos. La primera fila de dents està composta per 4, 5 o 6 claus puntaguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Els [[Quixal|quixals]] se situen despuix dels claus, en 4 o 5 files.  

Presenta una sola aleta dorsal i les pectorals són llargues i acabades en punta. L'aleta cabal, revestida per una banda negra, està separada en dos porcions per mig d'una llaugera depressió. L'opèrcul que recobrix les [[brànquie]]s és llis.

Presenta una sola aleta dorsal i les pectorals són llargues i acabades en punta. L'aleta cabal, revestida per una banda negra, està separada en dos porcions per mig d'una llaugera depressió. L'opèrcul que recobrix les [[Brànquia|brànquies]] és llis.

El color del dors és vert blavós, el ventre platejat i en els flancs groc grisencs.

El color del dors és vert blavós, el ventre platejat i en els flancs groc grisencs.

Els adults acostumen a viure en chicotets grups en zones profundes. Arribada l'época de reproducció (entre primavera d'hivern i hivern) abandonen al restant del banc. Les majors captures en rets es produïxen en l'últim trimestre de l'any, coincidint en l'última fase de la posta. En cada posta es ponen entorn d'un milló d'ous fecundats.

Els adults acostumen a viure en chicotets grups en zones profundes. Arribada l'época de reproducció (entre primavera d'hivern i hivern) abandonen al restant del banc. Les majors captures en rets es produïxen en l'últim trimestre de l'any, coincidint en l'última fase de la posta. En cada posta es ponen entorn d'un milló d'ous fecundats.

En les vivers industrials s'han aplegat a produir postes durant tot l'any, alterant el [[fotoperiodo]] i la [[temperatura]].  

En els vivers industrials s'han aplegat a produir postes durant tot l'any, alterant el [[fotoperiodo]] i la [[temperatura]].

== Alimentació ==

== Alimentació ==

S'alimenta principalment de peixos, crustàceus i moluscs que desenterra en la seua coa. De vegades també menja algues i plantes verdes marines.

S'alimenta principalment de peixos, [[crustàceu]]s i [[molusc]]s que desenterra en la seua coa. De vegades també menja algues i plantes verdes marines.

== Referències ==

== Referències ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Sparus_aurata Orada]'''

{{Wikispecies|Sparus_aurata}}

[[Categoria:Gastronomia]]

[[Categoria:Gastronomia]]