Llínea 7: |
Llínea 7: |
| {| style="background: none;" | | {| style="background: none;" |
| |- align=center | | |- align=center |
− | | [[Image: Rio_mijares.jpg|thumb|right|Riu Millars al seu pas per [[Vilarreal]].]] | + | | [[Archiu:Rio mijares.jpg|250px|Riu Millars al seu pas per [[Vilarreal]]]] |
| |} | | |} |
| ---- | | ---- |
Llínea 38: |
Llínea 38: |
| <noinclude> | | <noinclude> |
| | | |
− | El '''Millars''' (en àrap rep el nom d'''Albentosa'') és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro|km]] de recorregut. | + | El '''Millars''' (en [[castellà]] ''Mijares'' i en àrap rep el nom d'''Albentosa''), és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro|km]] de recorregut. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 54: |
Llínea 54: |
| | | |
| == Afluents == | | == Afluents == |
− | Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars son el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]]. | + | Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]]. |
| | | |
| == Règim fluvial == | | == Règim fluvial == |
− | El règim del riu és pluvial mediterràneu si be en un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència d'un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de [[1922]] en un màxim de 3000 m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí les dades. | + | El règim del riu és pluvial mediterràneu si be en un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència d'un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de [[1922]] en un màxim de 3000 m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí les senyes. |
| | | |
| == Desembocadura == | | == Desembocadura == |
Llínea 71: |
Llínea 71: |
| L'aprofitament de les aigües del riu per al rec és molt important, següent un total de 43.530 [[hectàrea|ha]] les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065 ha (94 %) se troben en la [[província de Castelló]], mentres que les 2.470 ha restants (6 %) estan en la [[província de Terol]]. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de [[Sijar]]. En esta zona, la superfície en regadiu és molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, en un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona. | | L'aprofitament de les aigües del riu per al rec és molt important, següent un total de 43.530 [[hectàrea|ha]] les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065 ha (94 %) se troben en la [[província de Castelló]], mentres que les 2.470 ha restants (6 %) estan en la [[província de Terol]]. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de [[Sijar]]. En esta zona, la superfície en regadiu és molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, en un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona. |
| | | |
− | Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se en varies centrals hidràuliques casi des de la seua capçalera. Des del [[Pantà de los Toranes]], existix un canal subterràneu fins a la central d'[[Olba]]. Allí se recullen en un assut les aigües fins a la central de [[Los Cantos]] en [[La Pobla d'Arenós]], ya en la [[província de Castelló]]. Les aigües apleguen al pantà d'Arenós i a dos quilómetros esta la Presa de [[Cirat]], en [[Montanejos]], que recull les aigües fins a la Central del mateix nom. Allí la presa de [[Vallat]], en [[Cirat]], ídem, fins a la Central de Vallat, on existix la presa de [[Ribesalbes]]. De nou l'aigua és traslladada fins a la Central del Colmenar, rodejant el Pantà de Sichar. Totes les centrals pertanyen a [[Iberdrola]] Renovables. Ecològicament és un desastre per al ecosistema fluvial del riu, puix la realitat és que l'aigua del riu circula per els canals de les centrals elèctriques i no se deixa cap tipo de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sijar. | + | Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se en vàries centrals hidràuliques casi des de la seua capçalera. Des del [[Pantà de los Toranes]], existix un canal subterràneu fins a la central d'[[Olba]]. Allí se recullen en un assut les aigües fins a la central de [[Los Cantos]] en [[La Pobla d'Arenós]], ya en la [[província de Castelló]]. Les aigües apleguen al pantà d'Arenós i a dos quilómetros esta la Presa de [[Cirat]], en [[Montanejos]], que recull les aigües fins a la Central del mateix nom. Allí la presa de [[Vallat]], en [[Cirat]], ídem, fins a la Central de Vallat, on existix la presa de [[Ribesalbes]]. De nou l'aigua és traslladada fins a la Central del Colmenar, rodejant el Pantà de Sichar. Totes les centrals pertanyen a [[Iberdrola]] Renovables. Ecològicament és un desastre per al ecosistema fluvial del riu, puix la realitat és que l'aigua del riu circula pels canals de les centrals elèctriques i no se deixa cap tipo de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sijar. |
| | | |
| === Pantans i preses === | | === Pantans i preses === |
Llínea 83: |
Llínea 83: |
| ==== Pantà de Sijar ==== | | ==== Pantà de Sijar ==== |
| {{AP|Pantà de Sijar}} | | {{AP|Pantà de Sijar}} |
− | [[Image: EmbSijar_Ribesalbes.jpg|thumb|left|Image del [[Pantà de Sijar]] i de la localitat de [[Ribesalbes]].]] | + | [[File:EmbSitjar Ribesalbes.jpg|thumb|left|Image del [[Pantà de Sijar]] i de la localitat de [[Ribesalbes]].]] |
| El pantà de Sijar, és el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu. | | El pantà de Sijar, és el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu. |
| El pantà té una capacitat de 49,3 hm³. | | El pantà té una capacitat de 49,3 hm³. |
Llínea 103: |
Llínea 103: |
| == Referències == | | == Referències == |
| {{Traduït de|es|Río_Mijares}} | | {{Traduït de|es|Río_Mijares}} |
− | * [http://www.culturavalenciana.es/historia/curiositats-sobre-el-riu-millars/ Curiositats sobre el Riu Millars - Cultura Valenciana]
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{commonscat|Mijares River}} |
| | | |
| [[Categoria:Riu Millars]] | | [[Categoria:Riu Millars]] |
| [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] |