Canvis

'''Alfafara''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] d'[[El Comtat]]. Conta en 430 habitants ([[INE España|INE]] [[2007]]).

'''Alfafara''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] d'[[El Comtat]].

== Geografia ==

== Geografia ==

Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofa de les províncies d'Alacant i Valéncia. Els seus llímits són al Nort, [[Agullent]] i [[Ontinyent]]; al Sur i Oest, [[Bocairent]] i a l'Est, [[Agres]].

Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofe de les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].  

A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de Muro d'Alcoy a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins.

 

A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de [[Muro d'Alcoy]] a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins.

El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la [[Serra de Mariola]].  

El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la [[Serra de Mariola]].  

La situació de la població, enclavada en la Serra Mariola, poblada de pinades, bosc mediterràneu i herbes aromàtiques, fa que abunden numerosos parages pintorescs i molt recomanables per a excursions i acampades; entre les que cal destacar el ''Pinada de la Vila, Bassa Nova, Font del Tarragó, Cova la Font, Font de Carbonell, L´ermita de la Creu, Coves dels Finestres, El Pantanet, l´Assut, Barranc de Falces'', ademés de molts brolladors d'aigua a lo llarc i ample de tot el terme, com la ''Font del Cantal de la Vila, Font del Moro, Malagana, Font del Regall, Bassa Nova, Font del Tarragó, Fontanarets, Barranc de la Mola, Penya la Tosca, els pantans, Font del VI, Barranquet del Rei, Els Bassetes, Carbonell, Bancal Va calar, Font del Sagristà.''

La situació de la població, enclavada en la Serra de Mariola, poblada de pinades, bosc mediterràneu i herbes aromàtiques, fa que abunden numerosos parages pintorescs i molt recomanables per a excursions i acampades; entre les que cal destacar la ''Pinada de la Vila, Bassa Nova, Font del Tarragó, Cova la Font, Font de Carbonell, L'ermita de la Creu, Coves de les Finestres, El Pantanet, l'Assut, Barranc de Falces'', ademés de molts brolladors d'aigua a lo llarc i ample de tot el terme, com la ''Font del Cantal de la Vila, Font del Moro, Malagana, Font del Regall, Bassa Nova, Font del Tarragó, Fontanarets, Barranc de la Mola, Penya la Tosca, Els Pantanos, Font del Vi, Barranquet del Rei, Les Bassetes, Carbonell, Bancal Redó, Font del Sagristà.''

== Història ==

== Història ==

Hi ha constància que els primers pobladors eren [[iber]]s per les restes trobades en ''Cabec de Mariola'' o de la Cova, ''Cabec de Serrelles'', ''Cabec dels Monserraes'', ''Lloma de Carbonell'' i la ''Cova Bolumini''. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Doll, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.

Hi ha constància que els primers pobladors eren [[iber]]s per les restes trobades en ''Cabec de Mariola'' o de la Cova, ''Cabec de Serrelles'', ''Cabec dels Monserraes'', ''Lloma de Carbonell'' i la ''Cova Bolumini''. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Chorro, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.

Després de la conquiste de [[Biar]] per [[Jaume I d'Aragó]], sobre a l'any [[1245]], este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d´Oriz l'any [[1250]], i posteriorment en [[1292]], fon venuda a Pedro d'Arts.

Posteriorment a la conquiste de [[Biar]] per [[Jaume I d'Aragó]], sobre a l'any [[1245]], este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz l'any [[1250]], i posteriorment en [[1292]], fon venuda a Pere de Artés.

L'any [[1370]], el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en [[1632]], per [[Felip IV]], per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.

En l'any [[1370]], el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en [[1632]], per [[Felip IV]], per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.

Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any [[1437]], per decisió de l'arquebisbe [[Fra Tomás de Vilanova]], ratificada després per la bula de [[Sant Piu V]], l'any [[1566]] fins a [[1782]], concedint-li la potestat de ser parròquia independent.

Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any [[1437]], per decisió de l'arquebisbe [[Fra Tomás de Vilanova]], ratificada despuix per la bula de [[Sant Piu V]], l'any [[1566]] fins a [[1782]], concedint-li la potestat de ser parròquia independent.

Fins a l'any [[1707]] la població queda incorporada a la [[Governació de Xàtiva]] i després fins a l'any [[1833]], a la [[Governació de Montesa]]. A partir d'esta data s'incorpora a la [[província d'Alacant]], pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.

Fins a l'any [[1707]] la població quedà incorporada a la [[Governació de Xàtiva]] i despuix fins a l'any [[1833]], a la [[Governació de Montesa]]. A partir d'esta data s'incorpora a la [[província d'Alacant]], pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.

== Demografia ==

== Demografia ==

Alfafara conta en 422 habitants ([[INE España|INE]] [[2006]]).

Alfafara conta en 408 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2021]].

{| {{tablabonita}}

 

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica d'Alfafara

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Alfafara

|-

|-

! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]]  

 

! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2018]]  

|-

|-

| Població|| align=center| 660 ||align=center| 618 ||align=center| 562 || align=center| 668 || align=center| 622 || align=center| 595 || align=center| 644 || align=center| 600 || align=center| 484 || align=center| 458 || align=center| 403 || align=center| 374 || align=center| 394 || align=center| 422

| Població|| align=center| 660 ||align=center| 618 ||align=center| 562 || align=center| 668 || align=center| 622 || align=center| 595 || align=center| 644 || align=center| 600 || align=center| 484 || align=center| 458 || align=center| 403 || align=center| 374 || align=center| 394 || align=center| 422 || align=center| 407

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, oliveral, fruiters i cereals. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de plàstic, indústries casolanes i de servicis.

Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, [[oliva|oliveral]], [[fruita|fruiters]] i [[cereal|cereals]]. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de [[plàstic]], indústries casolanes i de servicis.

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==

*'''Església de la Transfiguració del Senyor'''. de clar estil romànic.

*'''Iglésia de la Transfiguració del Senyor''', de clar estil romànic.

*'''Restes arqueològiques'''. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metals en la Cova el Bolumini, on va haver-hi un soterrament colectiu; de plena [[edat de bronze]] són les restes d'un chicotet poblat siti en ''Monserraes''.De la cultura [[ibèrica]] són les restes del ''Cabec de la Cova'' i de l'important poblat del ''Cabec de Merita''. dels temps de la [[romanisació]] són les ceràmiques que es troben en ''Els Recorrals'', i d'época lent-romana, les sepultures excavades en la roca del ''Més del Pou''. Especial menció ha de fer-se dels ''Coves dels Finestres'', Coves artificials obertes en les roques verticals.

*'''Restes arqueològiques'''. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metals en la Cova el Bolumini, a on va haver-hi un soterrament colectiu; de plena [[edat de bronze]] són les restes d'un chicotet poblat siti en ''Monserraes''.De la cultura [[ibèrica]] són les restes del ''Cabec de la Cova'' i de l'important poblat del ''Cabec de Merita''. dels temps de la [[romanisació]] són les ceràmiques que es troben en ''Els Recorrals'', i d'época lent-romana, les sepultures excavades en la roca del ''Més del Pou''. Especial menció ha de fer-se dels ''Coves dels Finestres'', Coves artificials obertes en les roques verticals.

 

== Festes locals ==

== Festes ==

*'''Festes Patronals'''. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'[[agost]], en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'oli, els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Salsa pericana|Pericana]]''" i "''l´[[espencat]]''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els pimentons, alls, fesols, jolivert, mesclat en tonyina, abadejo o ''[[Trisopterus minutus|capellans]]''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".

Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'[[oli]], els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Pericana]] ''" i "''l´[[espencat]] ''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els [[pimentó|pimentons]], [[all|alls]], [[fesol|fesols]], [[jolivert]], mesclat en [[tonyina]], [[abadejo]] o ''[[Trisopterus minutus|capellans]] ''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".

D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, fesols i naps". Quantes a les postres destaquen la "''Carabassa al forn''", "pastiços de moniato", "''el codonyat''", "bunyols", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".

D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, [[Arròs en fesols i naps|fesols i naps]]". En quant als postres destaquen la "''[[Carabassa]] al forn''", "[[Pastiç de moniato|pastiços de moniato]]", "''el codonyat''", "[[bunyol|bunyols]]", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".

== Política ==

== Política ==

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

   | Alcalde_1 = Evaristo Francés Tudela

   | Alcalde_1 = Evaristo Francés Tudela

   | Partido_1 = [[AP]]

   | Partit_1 = [[AP]]

   | Alcalde_2 = Vicente Terol Cabanes

   | Alcalde_2 = Vicente Terol Cabanes

   | Partido_2 = [[AP]]

   | Partit_2 = [[AP]]

   | Alcalde_3 = José Sanz Pascual

   | Alcalde_3 = José Sanz Pascual

   | Partido_3 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Partit_3 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Alcalde_4 = José Sanz Pascual

   | Alcalde_4 = José Sanz Pascual

   | Partido_4 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Partit_4 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Alcalde_5 = José Sanz Pascual

   | Alcalde_5 = José Sanz Pascual

   | Partido_5 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Partit_5 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Alcalde_6 = José Sanz Pascual

   | Alcalde_6 = José Sanz Pascual

   | Partido_6 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Partit_6 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Alcalde_7 = José Sanz Pascual

   | Alcalde_7 = José Sanz Pascual

   | Partido_7 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Partit_7 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Alcalde_8 = José Sanz Pascual

   | Alcalde_8 = José Sanz Pascual

   | Partido_8 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

   | Partit_8 = [[PSPV]] - [[PSOE]]

}}

}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.Aspe?codigo=03010&Submit.x=25&Submit.y=9 Índex estadístic municipal d'Alfafara.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant

*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03010&Submit.x=25&Submit.y=9n Índex estadístic municipal d'Alfafara.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant

*[http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant

*[http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant

[[Categoria:Pobles de la província d'Alacant]]

 

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]