Diferència entre les revisions de "Otos"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 36: Llínea 36:
  
 
=== Localitats llimítrofs  ===
 
=== Localitats llimítrofs  ===
Limita amb les jurisdiccions de [[Muro d'Alcoi]] i [[Gaianes]] (comarca del [[Comtat (País Valencià)|Comtat]]) pel sud; [[Beniatjar]] i la [[Pobla del Duc]] a l'est; [[Sant Pere d'Albaida]] i [[Benissuera]] pel vessant nord i [[Montaverner]] i [[Bèlgida]] queden a l'oest.
+
Llimita en les jurisdiccions de [[Muro]] i [[Gayanes]] (comarca d'[[El Comtat]]) pel sur; [[Beniajar]] i la [[Pobla del Duc]] en l'est; [[Sant Pere]] i [[Benissuera]] per la part nort i [[Montaverner]] i [[Bèlgida]] queden a l'oest.
  
 
== Història ==
 
== Història ==

Revisió de 23:11 14 ago 2022

Otos
Provmap-valencia2.png Escut d'Otos.svg
Otos-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38º 51' N 00º 26' O
Altitut: 326 m.
Superfície: 11'24 km2
Població: 428 hab. (2021)
Densitat: 39,67 hab./km²
Gentilici: otosí, otosina
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46844
Festes majors: Del 6 al 8 d'agost
Alcalde: Emilio José Mira Quilis
Pàgina web: Web Oficial de l'ajuntament


Otos és un municipi de la província de província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

El terme municipal d'Otos se situa l'ombria del Benicadell i s'estén dibuixant una forma estreta i allargada de manera perpendicular a la muntanya, en direcció nord-sud.

La seua màxima altitud (1.022 msnm) se situa en l'Alt del Morral o «Collao», punt on fiten quatre termes municipals. La cota més baixa es troba a 140 metres sobre el nivell del mar en una ubicació bastant llunyana del nucli de població, al bell mig de la vall Blanca, on el riu Albaida acarona el poble de Benissuera i rep les aigües tributàries del riu Micena (hui en dia territori inundable per l'embassament de Bellús).

L'extensió del terme és d'11,23 km², és a dir, 1.124 hectàrees i 59 àrees. La seua forma estreta (no supera en cap lloc el quilòmetre) i allargassada (poc més de 10 km) és semblant a la dels veïns municipis de Bèlgida i de Beniatjar, els tres pertanyents a l'antiga jurisdicció del castell de Carbonera durant l'edat mitjana. Responen a una fisonomia bastant semblant, malgrat les diferències paleses tant en la seua forma com en el desenvolupament econòmic i poblacional.

Actualment tots estan integrats dins la comarca de la Vall d'Albaida, regida parcialment per la Mancomunitat de Municipis homònima que té la seu a Ontinyent, ciutat a la qual pertanyen judicialment des que en l'any 1960 fora abolit el partit judicial d'Albaida. Otos dista 92,1 km de la ciutat de València i 20 km d'Ontinyent.

Inusualment, trobem que el terme otosí està format per dues porcions de terreny separades entre si. Una vegada travessada la carretera CV-60, se situa l'antic límit septentrional del terme d'Otos, però transcorreguts al voltant de 50 m en direcció nord, una vegada passada la casa Alta, on es trobava l'antic molí del Poll que es veia impulsat per la força fluvial del riu Micena. De nou trobem que el domini otosí s'obri entre els territoris belgidans i poblans, els quals tenen el riu com a fita durant eixe curt tram, tant físicament com administrativa. Eixe territori, actualment d'Otos, ocupa les jurisdiccions dels antics poblats moriscs de Torralba i de Micena. El fet que constituïsca un illot separat de l'allargassat cos principal del terme ha ocasionat que moltes vegades, a l'hora de confeccionar mapes o de modificar les fonts cartogràfiques ja existents per a interpretar-les, s'haja adjuntat incorrectament eixe territori al terme de la Pobla, al de Bèlgida, a Benissuera o, fins i tot, al del Genovés.

Localitats llimítrofs

Llimita en les jurisdiccions de Muro i Gayanes (comarca d'El Comtat) pel sur; Beniajar i la Pobla del Duc en l'est; Sant Pere i Benissuera per la part nort i Montaverner i Bèlgida queden a l'oest.

Història

En el Llibre del Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de Valéncia sant Joan de Ribera va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a santa Bàrbara, en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per sant Joan de Ribera, es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'expulsió morisca, el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.

Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) en Atzeneta, a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat.

En 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la Guerra del Francés en 1812).

Durant les guerres carlistes n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes.

En el sigle XX, escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una burguesia agrària local. La crisis de la filoxera de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i atres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment Albaida.

Demografia

Segon el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 428 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014 2021
562 556 555 534 524 526 520 504 526 520 462 428

Economia

Monuments

Iglésia parroquial d'Otos
  • Poble dels rellonges de sol ruta turístic-cultural (escultures, ceràmica i pintura) un treball de Joan Olivares.
  • Caixco urbà vertebrat pel carrer principal i atres més chicotets, com els carrers del Crist i de Sant Josep.
  • Palau del Marques d'Otos edifici del sigle XVIII.
  • Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció.
  • Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del sigle XVIII.

Festes locals

Sant Antoni Abat el 17 de giner. El Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra dijous del dimecres de Cendra. Per Sant Josep se celebra una paella per a tot el poble. Festes patronals del 6 al 8 d'agost en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i l'Immaculada Concepció.

Rellonges de sol

El proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.

Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:

1. Títul: La norma no és un dogma. Autor: Andreu Alfaro. Ubicació. Plaça del Llaurador. Rellonge escultura en acer inoxidable: hora solar i canvis estacionals.

2. Títul: Rellonge de fanc. Autor: Arcadi Blasco Ubicació: Plaça del Llaurador. Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar

3. Títul: Unió. Autor: Elisa Martí Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar i també funciona en la llum de la lluna. És un homenage a Mariano Seguí, “El Gatet d'Otos” , bandoler del sigle XIX, en el centenari de la seua mort.

4. Títul: Rellonge dels pimentons Autor: Rafael Armengol. Rellonge mural de pedra i bronze.

5. Títul: Bici-rellonge Autor: Antoni Miró Escultura rellonge que representa una antiga bicicleta, en un doble rellonge en la roda de davant.

6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares Rellonge mural de ceràmica esmaltada.

7. Títul: Polifem Autor: Manuel Boix. Rellonge mural de marbre. Fa referència al relat de l'Odissea a on Ulisses mata al jagant Polifem.

8. Títul: Meló-soleil. Autor: Artur Heras. Rellonge mural d'acer pintat al foc que representa un meló d'Alger i un gavinet. La base del rellonge forma un àngul en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional

A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.

Enllaços externs

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig