Canvis

L'Unió Aragonesa ([[1347]]-[[1348]]): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels regnes front a les exigències del rei, [[Pere IV El Cerimoniós]].  

L'Unió Aragonesa ([[1347]]-[[1348]]): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels regnes front a les exigències del rei, [[Pere IV El Cerimoniós]].  

A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta.  El moment més àlgit d'esta revolta fon quan van nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.

A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta.  El moment més àlgit d'esta revolta fon quan varen nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.

[[Valéncia]] va proclamar  “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals del [[1347]]. “La Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei  Pere IV.  

[[Valéncia]] va proclamar  “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals de l'any [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei  Pere IV.  

Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i  formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i  formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

Després d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de [[1347]] es van produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió després de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.

Despuix d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de l'any [[1347]] es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.

Va haver una gran repressió  i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

Va haver una gran repressió  i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

==L'Unió Aragonesa==

==L'Unió Aragonesa==

Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' van ser concedits en [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li van ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].

Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' varen ser concedits en l'any [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].

Van ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de [[1283]], no van participar tots les fraccions integrants de la [[Corona d'Aragó]] ni les grans ciutats com [[Valéncia]] i [[Barcelona]], pero sí que va prendre part la ciutat de [[Saragossa]], capital de la Corona.

Varen ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de l'any [[1283]], no varen participar totes les fraccions integrants de la [[Corona d'Aragó]] ni les grans ciutats com [[Valéncia]] i [[Barcelona]], pero sí que va prendre part la ciutat de [[Saragossa]], capital de la Corona.

Les seues exigències radicals van costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com  compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de la Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].

Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en l'any [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com  compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].

== Referencies==

== Referències==

{{Traduït de|es|Unión_de_Aragón}}

{{Traduït de|es|Unión_de_Aragón}}

==Batalles==

==Batalles==

*A favor  de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.

*A favor  de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.

*A favor  dels realistes: Épila i Mislata.

*A favor  dels realistes: Épila i Mislata.

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

*[http://arenos.iespana.es/vicente.htm La Unión Aragonesa (1.347-1.348)]

*[http://arenos.iespana.es/vicente.htm L'Unión Aragonesa (1.347-1.348)]

*[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9910 Enciclopèdia Aragonesa]

*[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9910 Enciclopèdia Aragonesa]

==Bibliografia==

==Bibliografia==

[[Categoria:Corona d'Aragó]]

[[Categoria:Corona d'Aragó]]