23 527
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
En l'any [[1962]] protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película ''La chacota'' i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema ''Dile'', considerada una de les primeres cançons de l'estiu. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en [[1990]], es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en televisió en programes com ''Amigos del lunes'' i ''Gran parada''. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a ''[[Martes y trece]]'' o [[Fernando Esteso]]. A mitan dels anys 60, deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En [[1968]] crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant [[Karina]].
En l'any [[1962]] protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película ''La chacota'' i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema ''Dile'', considerada una de les primeres cançons de l'estiu. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en [[1990]], es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en televisió en programes com ''Amigos del lunes'' i ''Gran parada''. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a ''[[Martes y trece]]'' o [[Fernando Esteso]]. A mitan dels anys 60, deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En [[1968]] crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant [[Karina]].
En maig de [[1972]], es va vore immers en una polèmica quan, despuix de pressions de l'Ajuntament de Pamplona, es va prohibir l'emissió en ràdio i televisió de la cançó ''Vamos a Pamplona''. Perque el consistori va considerar que era un desprestigi per als [[Sanfermins (Pamplona)|sanfermins]] i per a la pròpia ciutat.
Eixe mateix any va estrenar la comèdia musical ''Una gran noche'', que contava en llibret i música originals d'Aguilé, en orquestació d'Adolfo Waitzman. Qui també va dirigir musicalment el montage en el Teatre Victoria de Barcelona. Despuix d'això fon el presentador del programa de televisió ''Llegada Internacional'' entre [[1973]] i [[1974]]. En [[1976]], es casa en l'espanyola Ana Rodríguez Ruiz. Entre 1978 i 1979, torna a la televisió, presentant ''El hotel de las mil y una estrellas''. En els anys 80, treballa com a assessor musical del programa ''Un, dos, tres... responda otra vez''.
En l'any [[1986]], firma contracte en [[Mèxic]] en el llavors empresari i banquer Jorge Lankenau per a crear l'himne dels ''Rayados de Monterrey'', equip regional de fútbol del que era l'amo. Aixina com de l'institució financera Abaco, que en els 90 va utilisar la seua famosa cançó ''Ven a mi casa esta Navidad'' per a un comercial molt conegut en el país.
En [[1992]] estrena l'espectàcul ''Por las calles de Madrid'', que mescla música i ball i en el que demostra una volta la seua calitat com a ''showman'', intercalant anècdotes i succeïts entre els distints temes musicals, evocadors de la vida en la capital espanyola. L'espectàcul, que posteriorment es denominaria ''España es una fiesta'', es representa en Buenos Aires durant tota la década següent.
En [[1999]] publica ''Superfiesta'', el seu últim disc en cançons noves. En [[2002]] publica el recopilatori ''Los 40 grandes éxitos de Luis Aguilé'', que inclou dos temes nous, ''Infiel'' i ''Lolita''.
En l'any [[2007]] grava el tema ''Nadie me quita mis vacaciones en Castellón'', que va representar a la [[província de Castelló]] en la [[Fira Internacional del Turisme]] (FITUR). Eixe mateix any publica ''Ciudadano Aguilé'', un recopilatori en el que arreplega dèsset cançons de la seua discografia que s'aparten dels seus temes més habituals i en els que mostra les seues preocupacions socials.
Luis Aguilé també va escriure contes infantils i noveles. En 1976 publica ''Golito y un emisario de la cuarta dimensión''. Una atra novela titulada ''El día en que los perros hablaron'' veu la llum en l'[[Editorial Planeta]] en [[1979]]. En [[1984]], baix el seudònim d'''Alejandro Alcántara'', publica ''Dominó'' i en [[1989]] ''La guerra nunca aclarada'', en les que fon finalista del [[Premi Planeta]]. En [[2002]] va publicar ''La nieve de las cuatro estaciones'', centrada en el món de les drogues i de la que estava preparant la segona part, ''La seducción reptante del poder''.
En [[2003]] va protagonisar en l'Argentina la película ''Soy tu aventura'', una comèdia a on s'interpreta a sí mateixa com a víctima d'un accidentat seqüestre. En l'any [[2008]], va rebre el Premi Sona de la Música a tota una vida dedicada a la música, reconeixent aixina l'èxit que ha anat collint a lo llarc de la seua carrera.
En la primavera de l'any [[2009]], li varen operar de gravetat d'un càncer en l'estòmec i va fallir el 10 d'octubre de 2009 en un hospital de Madrit.