Canvis

'''Domingo Fletcher Valls'''  ([[Valéncia]], [[19 d'agost]] de [[1912]] - [[31 d'agost]] de [[1995]]) fon un arqueòlec [[Valencians|valencià]], dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes.

'''Domingo Fletcher Valls'''  ([[Valéncia]], [[19 d'agost]] de [[1912]] - † [[31 d'agost]] de [[1995]]) fon un arqueòlec i escritor [[Valencians|valencià]], dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes.

== Biografia ==

== Biografia ==

Dumenge Fletcher Valls naixqué en la ciutat de Valéncia, el 19 d'agost de 1912. Estudià Bachillerat en l'Institut Lluis Vives. En l'any [[1934]] es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia]], rebent el Premi Extraordinari. En [[Madrit]], estudià el doctorat. Professor Ajudant de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat Central des de [[1933]].

Domingo Fletcher Valls naixqué en la ciutat de Valéncia, el 19 d'agost de 1912. Estudià Bachillerat en l'Institut Lluis Vives. En l'any [[1934]] es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia]], rebent el Premi Extraordinari. En [[Madrit]], estudià el doctorat. Professor Ajudant de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat Central des de [[1933]].

Participà en numeroses excavacions com la de Cova de la Pileta de Benaoján ([[Màlaga]]), en el Cabezo del Tío Pío de Archena ([[Múrcia]]), en la Cova Negra en [[Xàtiva]], en la Bastida de les Alcuses de [[Moixent]], en el Tossal de Sant Miquel en [[Llíria]], estes últimes en poblacions valencianes.

Participà en numeroses excavacions com la de Cova de la Pileta de Benaoján ([[Màlaga]]), en el Cabezo del Tío Pío de Archena ([[Múrcia]]), en la Cova Negra en [[Xàtiva]], en la Bastida de les Alcuses de [[Moixent]], en el Tossal de Sant Miquel en [[Llíria]], estes últimes en poblacions valencianes.

La colaboració de Pericot García en Isidro Ballester Tormo, que en [[1927]] havia fundat el Servici d'Investigació Prehistòrica, va dur a que Domingo Fletcher, entre atres alumnes, començara a colaborar en les investigacions i excavacions del SIP. En l'any [[1931]] Fletcher fon nomenat agregat del Servici i en [[1932]], colaborador.

La colaboració de Pericot García en Isidro Ballester Tormo, que en [[1927]] havia fundat el Servici d'Investigació Prehistòrica, va dur a que Domingo Fletcher, entre atres alumnes, començara a colaborar en les investigacions i excavacions del SIP. En l'any [[1931]] Fletcher fon nomenat agregat del Servici i en [[1932]], colaborador.

Des de [[1932]], sent ell molt jove, estigué relacionat en el Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia, participant en alguna de les seues excavacions arqueològiques. Des de [[1951]] fins a la seua jubilació en [[1982]], va ocupar el lloc de director del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia i del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], quedant des de [[1984]] com a director honorari del SIP i del Museu. Despuix de la seua mort en [[1995]], el Museu de Prehistòria de Valéncia va passar a cridar-se "Domingo Fletcher Valls". Destaquen els seus estudis sobre ploms i inscripcions ibèriques.  

Des de l'any [[1932]], sent ell molt jove, estigué relacionat en el Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia, participant en alguna de les seues excavacions arqueològiques. Des de [[1951]] fins a la seua jubilació en [[1982]], va ocupar el lloc de director del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia i del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], quedant des de [[1984]] com a director honorari del SIP i del Museu. Despuix de la seua mort en [[1995]], el Museu de Prehistòria de Valéncia va passar a cridar-se "Domingo Fletcher Valls". Destaquen els seus estudis sobre ploms i inscripcions ibèriques.  

Ya en [[1932]] figura en les Memòries de la Diputació de Valéncia com a colaborador del SIP. Des de llavors la seua vida professional i la seua passió per l'arqueologia estarien vinculades ad esta institució primer com a colaborador del director [[Isidro Ballester Tormo]], i des de [[1950]] com a director del SIP i del Museu de Prehistòria, càrrec en el que va permanéixer fins a la seua jubilació en l'any [[1982]] en que conclou una trayectòria eixemplar de la que lluïxen per igual el seu treball com a investigador i la dedicació al patrimoni arqueològic, que es traduïx en les excavacions i en les coleccions del Museu de Prehistòria.

Ya en [[1932]] figura en les Memòries de la Diputació de Valéncia com a colaborador del SIP. Des de llavors la seua vida professional i la seua passió per l'arqueologia estarien vinculades ad esta institució primer com a colaborador del director [[Isidro Ballester Tormo]], i des de [[1950]] com a director del SIP i del Museu de Prehistòria, càrrec en el que va permanéixer fins a la seua jubilació en l'any [[1982]] en que conclou una trayectòria eixemplar de la que lluïxen per igual el seu treball com a investigador i la dedicació al patrimoni arqueològic, que es traduïx en les excavacions i en les coleccions del Museu de Prehistòria.

En [[1982]], en complir 70 anys es jubilà, cessant com a director del Servici d'Investigació Prehistòrica i del Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia, càrrec que ostentava des de [[1950]]. També fon Cap de la secció de Prehistòria en Valéncia del [[CSIC]].

En l'any [[1982]], en complir 70 anys es jubilà, cessant com a director del Servici d'Investigació Prehistòrica i del Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia, càrrec que ostentava des de [[1950]]. També fon Cap de la secció de Prehistòria en Valéncia del [[CSIC]].

La seua gestió investigadora i museística va contar sempre en el reconeiximent de la [[Diputació de Valéncia]], que en [[1984]] el va nomenar director honorari del SIP i que, despuix del seu decés en [[1995]], va donar el seu nom des de [[1996]] al Museu de Prehistòria de Valéncia.  

La seua gestió investigadora i museística va contar sempre en el reconeiximent de la [[Diputació de Valéncia]], que en [[1984]] el va nomenar director honorari del SIP i que, despuix del seu decés en l'any [[1995]], va donar el seu nom des de [[1996]] al Museu de Prehistòria de Valéncia.

== Obra ==

== Obra ==

* (1995) ''Iunstir, palabra ibérica en Arse'': Bolletí anual del Centre Arqueològic Saguntí, ISSN: 0213-8026, N.º 28-29, 1994-1995, pàgs. 155-174.

* (1995) ''Iunstir, palabra ibérica en Arse'': Bolletí anual del Centre Arqueològic Saguntí, ISSN: 0213-8026, N.º 28-29, 1994-1995, pàgs. 155-174.

* (2010) ''Acueductos romanos en término de Ribarroja del Turia (Valencia)'' en Serie popular, ISSN: 1889-5921, N.º. 9, 2010, pàgs. 8-21.

* (2010) ''Acueductos romanos en término de Ribarroja del Turia (Valencia)'' en Serie popular, ISSN: 1889-5921, N.º. 9, 2010, pàgs. 8-21.