Canvis

Es va nomenar com a primer Mestre de la nova Orde a [[Guillerm d'Eril]], un home vell, gran expert en les arts militars. El càrrec li va durar molt poc, ya que Eril fallia setanta dies despuix d'haver segut elegit.

Es va nomenar com a primer Mestre de la nova Orde a [[Guillerm d'Eril]], un home vell, gran expert en les arts militars. El càrrec li va durar molt poc, ya que Eril fallia setanta dies despuix d'haver segut elegit.

El regne de Valéncia es trobava agitat pel tumult conegut com ''[[Guerra de l'Unió|de l'Unió]]'', per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desijaven emancipar-se de la tutela del Regne d'Aragó i constituir-se en un regne independent. El rei d'Aragó va encarregar al Mestre de Montesa, Arnaldo de Ferriol, que controlara als sediciosos, convertint-se aixina els montesans en una basa molt important per a que el rei [[Pere IV d'Aragó]] derrotara als sublevats de Valéncia. L'Orde es va convertir en la principal força militar defensora del tro.

El [[regne de Valéncia]] es trobava agitat pel tumult conegut com ''[[Guerra de l'Unió|de l'Unió]]'', per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desijaven emancipar-se de la tutela del Regne d'Aragó i constituir-se en un regne independent. El rei d'Aragó va encarregar al Mestre de Montesa, Arnaldo de Ferriol, que controlara als sediciosos, convertint-se aixina els montesans en una basa molt important per a que el rei [[Pere IV d'Aragó]] derrotara als sublevats de Valéncia. L'Orde es va convertir en la principal força militar defensora del tro.

== Decliu ==

== Decliu ==

No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre|autor = Bruquetas de Castro, Fernando| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro|títul = Reyes que amaron como reinas|any = 2002| editorial = La Esfera de los Libros S.L.|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (Argèlia)|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.  

L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre|autor = Bruquetas de Castro, Fernando| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro|títul = Reyes que amaron como reinas|any = 2002| editorial = La Esfera de los Libros S.L.|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.  

[[Felip II d'Espanya|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

[[Felip II d'Espanya|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un terremot en [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.

El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un [[terremot]] en l'any [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.

== Mestres de l'Orde ==

== Mestres de l'Orde ==

* [[Romeu de Corbera|Romero de Corbera]] (1410-1445)

* [[Romeu de Corbera|Romero de Corbera]] (1410-1445)

* [[Gilabert de Monsavin]] (1445-1453)

* [[Gilabert de Monsavin]] (1445-1453)

* [[Luis Despuig]] (1453-1482)

* [[Lluís Despuig]] (1453-1482)

* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1482-1484)  

* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1482-1484)  

* [[Felip d'Aragó i Navarra]] (1484-1488)

* [[Felip d'Aragó i Navarra]] (1484-1488)