3555
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|250px|''La Resurrecció de Crist'', de [[Noël Coypel (1700), usant una representació as…»
[[Archiu:Noel-coypel-the-resurrection-of-christ-1700.jpg|thumb|right|250px|''La Resurrecció de Crist'', de [[Noël Coypel]] (1700), usant una representació ascendent de Jesús.]]
La '''resurrecció de Jesús''' és la creència religiosa cristiana segons la qual, despuix d'haver segut [[Crucifixió de Jesús|condenat a mort i ser crucificat]], [[Jesús]] va ser resucitat de [[Resurrecció|entre els morts]], com a «primícies dels que varen dormir» (1 Corintis|15:3-4}}), sent exaltat com [[Crist]] ([[Mesías]]) i Senyor.
En el [[Nou Testament]], en acabant de que els romans crucificaren a Jesús, ell va ser [[Sepulcre de Crist|ungit i enterrat en una tomba nova]] per [[José d'Arimatea]], pero Deu ho va resucitar d'entre els morts i es [[Aparicions de Jesús resucitat|va aparéixer a moltes persones]] en un lapsus de cinquanta dies abans de [[Ascensió de Jesús|ascendir al cel]], para [[Sessió de Crist|assentar-se]] a la [[destra de Deu]].
Per a la tradició cristiana, la resurrecció corporal va ser la restauració de la vida d'un cos transformat (immortal o incorruptible) impulsat pel [[Pneuma|esperit]], segons lo descrit per Pablo i els Evangelis, que va conduir a l'establiment del cristianisme. En la erudició cristiana secular i lliberal, les aparicions de Jesús s'expliquen com a experiències visionàries que varen donar ímpetu a la creència en l'exaltació de Jesús i un recomençament de l'activitat misionera dels seguidors de Jesús.
En la teologia cristiana, la mort i resurrecció de Jesús constituïxen els events més importants i, com a conseqüència, formen el fonament de la fe cristiana. La seua resurrecció és la garantia de que tots els cristians morts seran resucitats en la segona vinguda de Crist.
Els cristians celebren la resurrecció de Jesús el Dumenge de Pasqua, dos dies despuix del Divendres Sant, el dia del seu crucifixió. La data de la Pasqua es correspon aproximadament en el Pésaj, l'observança judeua associada en l'Èxodo, que està fixat per a la nit de la lluna plena prop del temps del equinocci de primavera.
[[Categoria:Resurrecció de Jesús]]
[[Categoria:Teologia cristiana]]
[[Categoria:Iconografia cristiana]]
[[Categoria:Jerusalem en el sigle I]]
[[Categoria:Pintures representant a Jesús]]
La '''resurrecció de Jesús''' és la creència religiosa cristiana segons la qual, despuix d'haver segut [[Crucifixió de Jesús|condenat a mort i ser crucificat]], [[Jesús]] va ser resucitat de [[Resurrecció|entre els morts]], com a «primícies dels que varen dormir» (1 Corintis|15:3-4}}), sent exaltat com [[Crist]] ([[Mesías]]) i Senyor.
En el [[Nou Testament]], en acabant de que els romans crucificaren a Jesús, ell va ser [[Sepulcre de Crist|ungit i enterrat en una tomba nova]] per [[José d'Arimatea]], pero Deu ho va resucitar d'entre els morts i es [[Aparicions de Jesús resucitat|va aparéixer a moltes persones]] en un lapsus de cinquanta dies abans de [[Ascensió de Jesús|ascendir al cel]], para [[Sessió de Crist|assentar-se]] a la [[destra de Deu]].
Per a la tradició cristiana, la resurrecció corporal va ser la restauració de la vida d'un cos transformat (immortal o incorruptible) impulsat pel [[Pneuma|esperit]], segons lo descrit per Pablo i els Evangelis, que va conduir a l'establiment del cristianisme. En la erudició cristiana secular i lliberal, les aparicions de Jesús s'expliquen com a experiències visionàries que varen donar ímpetu a la creència en l'exaltació de Jesús i un recomençament de l'activitat misionera dels seguidors de Jesús.
En la teologia cristiana, la mort i resurrecció de Jesús constituïxen els events més importants i, com a conseqüència, formen el fonament de la fe cristiana. La seua resurrecció és la garantia de que tots els cristians morts seran resucitats en la segona vinguda de Crist.
Els cristians celebren la resurrecció de Jesús el Dumenge de Pasqua, dos dies despuix del Divendres Sant, el dia del seu crucifixió. La data de la Pasqua es correspon aproximadament en el Pésaj, l'observança judeua associada en l'Èxodo, que està fixat per a la nit de la lluna plena prop del temps del equinocci de primavera.
[[Categoria:Resurrecció de Jesús]]
[[Categoria:Teologia cristiana]]
[[Categoria:Iconografia cristiana]]
[[Categoria:Jerusalem en el sigle I]]
[[Categoria:Pintures representant a Jesús]]