L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Mar Bàltica (edita)

Revisió de 22:24 23 set 2022

63 bytes eliminats ,  22:24 23 set 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista del mar Bàltic des de l'espai]]
+
[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista de la mar Bàltica des de l'espai]]
−
El '''mar Bàltic''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]],  [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]),  [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
+
La '''mar Bàltica''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert a la [[mar del Nort]] i, finalment, a l'[[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[Escandinàvia|península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]],  [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]),  [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
    
La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.
 
La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.
   −
El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades  d'àmbar.
+
La mar Bàltica és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades  d'àmbar.
   −
La [[salinitat]] del Bàltic és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.
+
La [[salinitat]] de la mar Bàltica és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.
   −
La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar Bàltic.
+
La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) a la mar Bàltica.
    
== Noms ==
 
== Noms ==
−
El mar Bàltic rep diferents denominacions depenent de la llengua:
+
Rep diferents denominacions depenent de la llengua:
−
* ''Mar Bàltic'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina:
+
* ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina:
    
:*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]).
 
:*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]).
Llínea 29: Llínea 29:  
:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]).
 
:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]).
   −
== Vore també ==
+
== Referències ==
−
* [[Baltia]]
+
{{Traduït de|es|Mar_Báltico}}
−
* [[Bàltics]]
      
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Baltic_Sea commons|Baltic Sea|mar Báltico]
+
{{Commonscat|Baltic Sea}}
−
* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.Html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià
+
* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.fi/en.html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià
 
* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]
 
* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]
 
* [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II]  
 
* [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II]  
−
* [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió
+
* [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió.
−
 
  −
{{Traduït de|es|Mar_Báltico}}
      
[[Categoria:Mar Bàltic| ]]
 
[[Categoria:Mar Bàltic| ]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/131300...240122»