745
edicions
Canvis
Mitan, permanéixer
{{Ficha de país
{{Ficha de país
| nom_oficial = Україна<br />
| nom_oficial = Україна<br />
Ukraïna<br />
Ucrània<br />
| image_bandera = 125px-Flag of Urania svg.png
| image_bandera = Flag of Ukraine.svg
| image_escut = escutdeucrania.png
| image_escut = Lesser Coat of Arms of Ukraine.svg
| image_escut_tamany = 90px
| image_escut_tamany = 90px
| image_mapa = 250px-LocationUcrania svg.png
| image_mapa = Europe-Ukraine (и не контролируемые).png
| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small>
| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small>
| himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]]''
| himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció llingüística|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'')
| capital =[[Kiev]]
| capital =[[Kíev]]
| capital_població = 2.660.401 hab.
| capital_població = 2.660.401 hab.
| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E
| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E
| ciutat_principal =Kiev
| ciutat_principal = [[Kíev]]
| festa_nacional=
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]]
| idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]]
| còdic_ISO = 804 / UKR / UA
| còdic_ISO = 804 / UKR / UA
| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]
| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]
| nota1 = El [[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}
| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}
'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Українаung'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió després de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia al est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] al oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i el [[mar Negr]]e i el [[mar d'Açov]] al sur.
'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'Azov]] al sur.
El nort és una regió boscosa. El 90% de sa extensió és una àmplia planura, inclinà cara al Mar Negre i el Mar d'Açov. Abarca la major part de les dites terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.
El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la mar Negra i la mar d'Azov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.
El 24 d'agost de 1991 el parlament ucranià declarà la independència, diecisió que sigué ractificà el 1 de decembre per mig d'un referèndum popular.
El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
Ucrània: en ucranià Україна (Ukraína); en rús Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (kraína) vol dir "país".
Ucrània: en ucranià Україна (Ucraïna); en [[rus]] Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (craïa) vol dir "país".
== Història ==
== Història ==
[[Image:EscutUcraniasoviètica.png|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana.]]
[[File:Emblem of the Ukrainian SSR.svg|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana]]
Els primers pobladors d¡este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures dle nort del Mar Negre des de el sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies al llarc de la costa del Mar Negre.
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort de la [[Mar Negra]] des del sigle VII a. C. i que desapareixeria exterminat pels sàrmates vora el sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa de la [[Mar Negra]].
L'orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrússia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre l'Oder-Vístula en l'oest fins al Dniéper en l'est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nómades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar la ciutat de [[Kiev]], una vegada conquistada pels [[vikings]], convertint-la en el centre de [[Rússia]], l'estat més pròsper de la zona.
L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. Sa capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikiincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al 860 fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev ila va fer sa capital. Més tart els varecs foren asimilatsper la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.
L'actual territori que forma Ucrània fon el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kíev]]. La seua capital fon [[Kíev]]. Eixe estat fon fundat pels vikings varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara a l'any [[860]] fundà la República de Novgorod. Ad este li succeí son fill Oleg que conquistà Kiev i la feu la seua capital. Més tart els varecs foren assimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.
El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev perteneixia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà a son fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.
El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus de la regió. Kíev i la Rus de Kíev pertanyia al Gran Príncip de la dinastia ruríkida, governat sobre el restant de principats Russos. Encara que, este estat arribà al seu fi a causa de l'invasió i la destrucció de Kíev per part des mongols i tàrtars.
L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.
A mijans del sigle XVII, siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertenència ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.
A mitan [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.
L'atra mitat de Urcània occidental fon conquistà pels polacs en 1340. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció hasda 1772, any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del XIX de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en 1876 els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Permaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.
Despuix del trencament de l'imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] se generaren nous estats. En l'any [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprovà una llei que fa de l'idioma ucranià la llengua oficial de l'estat.
El govern de la República Nacional de Ucrània Occidental se va unir a la República Nacional de Ucrània el 22 de giner de 1919. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren son propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de Polònia i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en [[Àustira]].
El govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental s'uní a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la presa de Lviv per l'eixèrcit polac, s'exilia en [[Àustria]].
Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.
En 1939 la Ucrània polaca fon ocupà per la Unió Soviètica, seguida d ela deportació maisva de polacs i el xtermini de tota la inteligentsia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de represió predisposà a polacs i ucrnians contra els rusos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En 1941 la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant 1943 tinguera en sa terra les majors batalles, provoc`ala mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per Polònia. La important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremà portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.
En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [[Kíev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la població, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.
Entre 1943 i 1952 en els territoris recent incorporats a la RSS de Urània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig.La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a Sibèria, pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de 1947.
Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].
== Organisació político-administrativa ==
== Organisació político-administrativa ==
Ucrània està dividida en 24 províncies (traduit algunes voltes com a regions), la república autònoma de [[Crimea]] i dos municipi: [[Kiev]] i [[Sebastopol]].
'''Ucrània''' està dividida en 24 províncies (traduït algunes voltes com a regions), la república autònoma de [[Crimea]] i dos municipis: [[Kíev]] i [[Sebastopol]].
[[Image:UkraineNumbered.png|right]]
[[File:Mapa politico de Ucrania (en español).png|thumb|420px|right]]
{| border="0"
{| border="0"
== Cultura ==
== Cultura ==
[[Image:Exibiciofloclòrica.jpg|thumb|right|200px|Exibició folclòrica.]]
[[File:Carpatho-Rusyn sub-groups - Transcarpathian Rusyns in original goral folk-costumes from Maramureş ..jpg|thumb|right|250px|<center>Exhibició folclòrica.</center>]]
Ucrània té un legat històric important; Lviv la quarta ciutat més important del Imperi Austrohungar en arquitectura medieval i europea i en una història unida a europa. Odesas és la ciutat més occidental del est, pues després de la ocupació de França la arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses del est, tenint la unica plaça de bou del est i la I Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren el orige de les cultures ucraniana, rusa i bielorrusa. Elsicons ucranians i la arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacats a pesar de la destrucció d¡alguns grans monuments nacionals en el periiodo estaliniste com a part del atac al esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestà, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en ela ntic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura ucraniana, qeu va constituir la fundació de la literatura rusa; el amteix idioma ucranià es desenrollà de forma independent després del sigle XIII, pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des de el sigle XVIII hasda passat el sigle XIX, quan tingué lloc un resorgir nacional.
Ucrània té un llegat històric important; Lviv la quarta ciutat més important de l'imperi Austrohúngar en arquitectura migeval i europea i en una història unida a [[Europa]]. Odesa és la ciutat més occidental de l'est, puix despuix de l'ocupació de [[França]] l'arquitectura franc-espanyola que té la ciutat permet ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, russa i bielorrussa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacades a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac a l'esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestada, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escrigueren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura ucraniana, que constituí la fundació de la lliteratura russa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent despuix del [[sigle XIII]], pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del [[sigle XVIII]] fins passat el [[sigle XIX]], quan tingué lloc un resorgir nacional.
== Les festes d'Ucrània ==
== Les festes d'Ucrània ==
|[[7 de giner]]||[[Nadal]]
|[[7 de giner]]||[[Nadal]]
|-
|-
|[[8 de marzç]]||[[Dia Internacional de la Dona]]
|[[8 de març]]||[[Dia Internacional de la Dòna]]
|-
|-
|[[1 de maig|1]] i [[2 de maig]]||[[Dia Internacional del Treball]]
|[[1 de maig|1]] i [[2 de maig]]||[[Dia Internacional del Treball]]
|[[28 de juny]]||Dia de la Constitució
|[[28 de juny]]||Dia de la Constitució
|-
|-
|[[24 de agost]]||[[Dia de la Independència d'Ucrània]]
|[[24 de agost]]||[[Dia de l'Independència d'Ucrània]]
|-
|-
|Fecha mòbil||[[Pasqua]]
|Fecha mòbil||[[Pasqua]]
== Política ==
== Política ==
D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu.
Fins a hui en dia '''Ucrània''' ha tengut set presidents:
* Leonid Kravtxuk ([[decembre]] de [[1991]] – [[juliol]] de [[1994]])
* Leonid Kutxma (juliol de 1994 – [[giner]] de [[2005]])
* Víktor Iúsxenko (giner de 2005 - [[febrer]] de [[2010]])
* Víktor Ianukòvitx (febrer de 2010 - febrer de [[2014]])
* Oleksandr Turtxínov (interinament, febrer de 2014 - [[maig]] de 2014)
* Petrò Poroixenko (maig de 2014 - maig de [[2019]])
* Volodímir Zelenski (maig de 2019 - actualitat)
El Poder Llegislatiu està representat per una sola càmara, el Consell Suprem integrà per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.
El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.
El Poder judicial heu integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.
El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.
== Veja's també ==
== Enllaços externs ==
* [[Idioma Ucranià]]
{{commonscat|Ukraine}}
{{traduït de|es|Ucrania}}
== Vore també ==
* [[Idioma ucranià]]
* [[URSS]]
* [[URSS]]
{{traduït de|es|Ucrania}}
[[Categoria:Països]]
{{Països Europa}}
[[Categoria:Europa]]
{{Països URSS}}
[[Categoria:Ucrània]]
[[Categoria:Països d'Europa]]