Canvis

La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[alfabet llatí|llatí]]. El seu nom és '''ce'''.  

 

La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per a representar una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G.  

El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G.  

== Fonètica ==

== Fonètica ==

En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:

En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:

* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''..

* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''.

* Davant de les [[consonant]]s.

* Davant de les [[consonant]]s.

* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart.

* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.

És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').

És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] [s] davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').

També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]].

També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]].

* En sò de [k] (colp)

* En sò de [k] (colp)

# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.

# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.

# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.

# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: [[crida]], [[clau]], [[dimecres]], proclamà.

# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.

# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, [[dacsa]], actua, eczema.

# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós

# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. [[Fanc]], no fang, pero fangós.

* En sò de [s] (cendra)

* En sò de [s] ([[cendra]]).

# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.

# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: [[cel]], [[cinc]], incert, [[província]].

# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut.

# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut.

# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar.

# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; [[comerç]], comerciar.

# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.

# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.

*[[Alfabet valencià]]

*[[Alfabet valencià]]

*[[Dígraf]]

*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]