Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''. | + | [[Archiu:Latin L.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra L]] |
| + | La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''. |
| == Història == | | == Història == |
| La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica. | | La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica. |
Llínea 23: |
Llínea 24: |
| En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana. | | En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana. |
| | | |
− | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). | + | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> o almel-la.<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> |
| | | |
| == Ortografia == | | == Ortografia == |
Llínea 37: |
Llínea 38: |
| * ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. | | * ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. |
| * ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] | | * ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] |
− | * Al textil indica talla gran | + | * En l'indùstria textil indica talla gran |
| * És el nom d'un llenguage de programació | | * És el nom d'un llenguage de programació |
| | | |
Llínea 60: |
Llínea 61: |
| == Referències == | | == Referències == |
| {{referències}} | | {{referències}} |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{DGLV|L}} |
| + | {{Commonscat|L}} |
| | | |
| [[Categoria:Llingüística]] | | [[Categoria:Llingüística]] |