Diferència entre les revisions de "M"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 19: Llínea 19:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|M}}
 
{{Commonscat|M}}
 
{{Commonscat|M}}
  

Última revisió del 21:13 28 set 2022

Lletra M

La M, m en minúscula, és la dècima tercera lletra de l'alfabet valencià i dècima de les consonants. El seu nom en valencià és em, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, eme.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa la nasal bilabial sonora de l'alfabet fonètic internacional [m].

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu em[editar | editar còdic]

  • En inicial, interior, i final de paraula: mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
  • Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal. Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.
  • En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstància, circumnavegació, circumferència.
  • Mai davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir).
  • No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana: semana, no setmana; sometre, no sotmetre.
  • No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimològiques s’haja usat: atentar, no atemptar; pronte, no prompte.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons