Canvis

129 bytes afegits , 10:22 5 oct 2022

sense resum d'edició

Llínea 1: Llínea 1: −

[[File:Guillem de Castro, sala de personatges il·lustres del palau del marqués de Dosaigües 01.JPG|thumb|Guillem de Castro, sala de ~~personatges~~ ilustres del [[Palau Marqués de Dosaigües|Palau del Marqués de Dosaigües]]]]

+

[[File:Guillem de Castro, sala de personatges il·lustres del palau del marqués de Dosaigües 01.JPG|thumb|Guillem de Castro, sala de personages ilustres del [[Palau Marqués de Dosaigües|Palau del Marqués de Dosaigües]]]]

−

'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].

+

'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] - † [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Vore: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que contínua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquell'important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

Llínea 14: Llínea 14:

Entre els anys [[1593]] i [[1600]] va eixercir des de [[El Grau (Valéncia)|El Grau]] el càrrec de «capità de cavalleria de la costa del regne», al cap d'una companyia de cavalleria la missió de la qual era la defensa de les costes valencianes dels atacs [[corsari]]s.

−

~~Després~~ d'un desafortunat matrimoni en l'any [[1593]] en Helena Fenollar, que acabaria en separació, va deixar numerosos testimonis d'infelicitat conjugal en les seues obres, a finals de [[1595]] va contraure noces en marquesa Girón de Rebolledo, filla del [[senyor d'Andilla]], en la que va tindre una filla. Pero la desgràcia va vindre a trencar la família, puix en [[1597]] moria sa mare i poc despuix la seua esposa i la seua única filla, Joana. Fins a este any el seu teatre havia seguit la dramatúrgia del grup d'autors valencians format per [[Andrés Rei d'Artieda]] i [[Cristóbal de Virués]], entre atres, pero fon llavors quan degué conéixer a [[Lope de Vega]], que llavors recalava en [[Valéncia]], i la concepció nova del teatre del «Fènix dels enginys» li va influir de modo notable.

+

Despuix d'un desafortunat matrimoni en l'any [[1593]] en Helena Fenollar, que acabaria en separació, va deixar numerosos testimonis d'infelicitat conjugal en les seues obres, a finals de [[1595]] va contraure noces en marquesa Girón de Rebolledo, filla del [[senyor d'Andilla]], en la que va tindre una filla. Pero la desgràcia va vindre a trencar la família, puix en [[1597]] moria sa mare i poc despuix la seua esposa i la seua única filla, Joana. Fins a este any el seu teatre havia seguit la dramatúrgia del grup d'autors valencians format per [[Andrés Rei d'Artieda]] i [[Cristóbal de Virués]], entre atres, pero fon llavors quan degué conéixer a [[Lope de Vega]], que llavors recalava en [[Valéncia]], i la concepció nova del teatre del «Fènix dels enginys» li va influir de modo notable.

Buscant ampar, cap a l'any [[1601]] va entrar al servici de [[Carlos de Borja]], [[ducat de Gandía|duc de Gandia]], com «procurador general». En [[1606]] es troba en [[Itàlia]] servint al [[virrei de Nàpols]], [[Juan Alonso Pimentel d'Herrera]], [[comte de Benavente]], i poc despuix fon nomenat pel virrei [[governador]] de [[Scigliano]]. Va tornar cap a [[1609]] a Valéncia, a on va contraure una greu malaltia que li va mantindre convalescent durant tres anys. En la seua ciutat natal va intentar revitalisar les acadèmies poètiques creant en [[1616]] la «[[Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs]]».<ref>Vicente L. Simó Santonja, [http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/03/academia_de_los_montaneses_del_parnaso_1 «Acadèmia dels montanyesos del Parnàs»], ''Valéncia Hui'', 3-8-2008.</ref> En [[1618]] s'imprimix en [[Valéncia]] la ''Primera Part'' de les seues comèdies, dotze obres que comprenien drames des de la seua primera etapa valenciana de 1593.<ref>Guillén de Castro, ''Primera Part de les comèdies del senyor Guillén de Castro natural de la ciutat de Valéncia'', Valéncia, Felipe Mey, [[1618]].</ref>

Llínea 77: Llínea 77:

Els seus personages no pertanyen a l'alta noblea ni al tipos de cavaller heròic que representa el Cid de ''Les joventuts'' o el comte Alarcos. Són cavallers i dames d'acomodada posició i vida urbana que protagonisen una intriga de relacions conjugals governades per l'engany i la insatisfacció molt poc freqüent en el teatre barroc espanyol.

−

Caracterisada com una molt ben construïda comèdia d'intriga, apareixen singulars personages: el graciós neci francés, que recorda la tècnica de les farses de [[Lope de Roda]], el vell vert, la dama fogosa, el marit afeminat covart, el donjoan i, per damunt de tots ells, destaca el tipo representat per Elvira, precedent de la «dama gràcia», que, disfrassada de bell galant, conseguix en ~~enginy~~ i valor reconduir una situació desfavorable.

+

Caracterisada com una molt ben construïda comèdia d'intriga, apareixen singulars personages: el graciós neci francés, que recorda la tècnica de les farses de [[Lope de Roda]], el vell vert, la dama fogosa, el marit afeminat covart, el donjoan i, per damunt de tots ells, destaca el tipo representat per Elvira, precedent de la «dama gràcia», que, disfrassada de bell galant, conseguix en ingeni i valor reconduir una situació desfavorable.

==== ''El curiós impertinent'' ====

Llínea 215: Llínea 215:

* PRIMERA PART / DE LES COMÈDIES / DEL SENYOR GVILLEM DE CASTRO / NATVRAL DE LA CIVDAD DE VALÉNCIA. / Les Comèdies que van en este llibre són les següents. / 1. El Perfecte Cauallero. / 2. El comte Alarcos. / 3. La Humilitat soberuia. / 4. El senyor Quixote de la Manxa. / 5. Les Joventuts del Cid, primera. / 6. Segona de les gestes del Cid. / 7. El Desengany feliç. / 8. El comte Dir-los. / 9. Els Mal Casats de Valéncia. / 10. El Naiximent de Montesinos. / 11. El Curiós impertinent. / 12. La d'Oroneta, i Filomena. / Any <nowiki>[escut]</nowiki> 1618. / EN LLICÈNCIA, / A Valéncia, en la Inpresión de Felipe Mey, / junt en Sant Esteuan.

−

* Segvnda Part / de les Comèdies / del senyor Gvillem de Castro / Dirigides a la senyora Ana / Maria Figuerola i de Castro. / El titule de les Comèdies es vora en la / segon full. / Any [vinyeta] [[1625]]. / En llicència, / A Valéncia, Per Miguel Sorolla, junt en la Vniversidad. / Venen-se en la mateixa Emprenta. ~~Contengut~~ del volum: 1. Enganyar-se enganyant; 2. El millor Espòs; 3 Els enemics germans; 4. Quanto s'estima l'honor; 5. El Narciso en el seu opinió; 6. La veritat esbrinada i enganyós casament; 7. La justícia en la pietat; 8. El pretendre en pobrea; 9. La fuerça del costum; 10. El vici en els extrems; 11. La fuerça de la sang; 12. Dido i Enees.

+

* Segvnda Part / de les Comèdies / del senyor Gvillem de Castro / Dirigides a la senyora Ana / Maria Figuerola i de Castro. / El titule de les Comèdies es vora en la / segon full. / Any [vinyeta] [[1625]]. / En llicència, / A Valéncia, Per Miguel Sorolla, junt en la Vniversidad. / Venen-se en la mateixa Emprenta. Contingut del volum: 1. Enganyar-se enganyant; 2. El millor Espòs; 3 Els enemics germans; 4. Quanto s'estima l'honor; 5. El Narciso en el seu opinió; 6. La veritat esbrinada i enganyós casament; 7. La justícia en la pietat; 8. El pretendre en pobrea; 9. La fuerça del costum; 10. El vici en els extrems; 11. La fuerça de la sang; 12. Dido i Enees.

</cite>

=== Edicions modernes ===

Llínea 246: Llínea 246:

* «Redones a un galant en les quatro esses», en J.L. Canet, ''op. cit.'', vol. III: Sessions 33-48,, Pp. 287-289.

−

== ~~Notes~~ ==

+

== Vore també ==

+

* [[Acadèmia del Parnàs]] o Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs.

+

== Referències ==

Llínea 266: Llínea 270:

* OLEZA, Joan, [http://www.uv.es/entresiglos/oleza/pdfs/guillen.PDF «Introducció»] a Guillén de Castro, ''Obres completes'', Madrid, Fundació J. A. Castro-Akal, 1997. Tom I, ps. I-XXXV.

* RAMOS, Juan Luis, [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12482061990139396310846/p0000007.htm#I_34_ «Guillén de Castro en el procés de la comèdia barroca»], a Joan Oleza Simó (dir.), ''Teatre i pràctiques escèniques, II: la Comèdia.'', London, Tàmessi Books, 1986 (1a ed. 1983), ps. 229-248.

−

* ROCA FRANQUESA, José Mª. «Un dramaturg de l'Edat d'Or: Guillén de Castro. ~~Notes~~ a un sector del seu teatre.» ''RFE'', XXVIII, 1944, ps. 378-427.

+

* ROCA FRANQUESA, José Mª. «Un dramaturg de l'Edat d'Or: Guillén de Castro. Referències a un sector del seu teatre.» ''RFE'', XXVIII, 1944, ps. 378-427.

* RUIZ RAMMÓ, Francisco, ''Història del teatre espanyol (Des dels seus orígens fins a 1900)'', Madrid, Càtedra, 1988, ps. 175-179. ISBN 84-376-0190-8

* SAID ARMESTO, Víctor, «Prefaci» al seu ed. De Guillén de Castro, ''Les joventuts del Cid'' (dos comèdies, ''Primera...'' i ''Segona part de Les joventuts del Cid''), Madrid, Espasa Calp (Clàssics Castellans, 15), 1962, ps. VII-XXX.

Llínea 285: Llínea 289:

+

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XVII]]

[[Categoria:Sigle d'Or Espanyol]]

Lluísm

Administradors

24 774

edicions

Canvis

Guillem de Castro (edita)

Revisió de 10:22 5 oct 2022