Llínea 22: |
Llínea 22: |
| |iso2= cat | | |iso2= cat |
| |iso3= cat | | |iso3= cat |
− | |mapa=[[Image:Extensio_del_catala.png|230px|center]] | + | |mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]] |
| }} | | }} |
| | | |
− | El '''català''' (''Català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. | + | El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. |
| | | |
| És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref> | | És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref> |
Llínea 33: |
Llínea 33: |
| | | |
| Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés. | | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés. |
| + | |
| + | Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]]. |
| | | |
| * Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] | | * Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] |
| | | |
− | == Extensió del Català == | + | == Extensió del català == |
| | | |
− | [[Image:Portada Lo catala.jpg|thumb|right|250px|<center>En [[1903]] la naturalea i extensió del català encara era ambigua per als catalans</center>]]
| + | El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]]. |
− | | |
− | El Català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]]. No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].
| |
| | | |
| == Situació sociollingüística del català == | | == Situació sociollingüística del català == |
− | La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en [[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés. | + | La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en l'[[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés. |
| | | |
| ==Característiques del català== | | ==Característiques del català== |
Llínea 60: |
Llínea 60: |
| == Cites == | | == Cites == |
| | | |
− | El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramàtica Històrica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951): | + | El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951): |
| | | |
| {{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}} | | {{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}} |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Institut d'Estudis Catalans]] |
| + | * [[Dialecte barceloní]] |
| + | * [[Regles d'esquivar vocables]] |
| | | |
| ==Referències== | | ==Referències== |
− | {{Reflist}}
| + | <references/> |
− | | |
− | == Vore també ==
| |
− | *[[Dialecte barceloní]]
| |
− | *[[Regles d'esquivar vocables]]
| |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | *Artícul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant mes de l'Occità] | + | {{Commonscat|Catalan language}} |
− | *Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans]
| + | * [https://www.iec.cat/ Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans] {{ca}} |
| + | * [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}} |
| + | * [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}} |
| | | |
| + | {{Llengües romàniques}} |
| + | {{Llengües d'Espanya}} |
| {{Llengües de França}} | | {{Llengües de França}} |
− | {{Llengües d'Espanya}}
| + | |
− | {{Llengües romàniques}}
| |
| [[Categoria:Llengües]] | | [[Categoria:Llengües]] |