Canvis

[[File:Convento de Santo Domingo, Valencia, España, 2014-06-29, DD 13.JPG|thumb|300px|Convent de Sant Doménec, de Valéncia]]

[[File:Convento de Santo Domingo, Valencia, España, 2014-06-29, DD 13.JPG|thumb|300px|Convent de Sant Doménec, de Valéncia]]

L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici de tipologia d'estils variada [[gòtic]], [[Renaiximent|renaixentista]], [[neoclàssic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

Els principals components actualment del Convent de Sant Doménec són:

Els principals components actualment del Convent de Sant Doménec són:

:*''Claustre gòtic''

:* ''Claustre gòtic'', del [[sigle XIV]]

:*''Saló del Tro''

:* ''Claustre neoclàssic''

:*''Sala Capitular''

:* ''Saló del Tro''

:*''Parròquia Castrense''

:* ''Sala Capitular'', d'estil gòtic

:*''Claustre renaixentiste''

:* ''Parròquia Castrense''

:*''Capella dels Reis''

:* ''Claustre renaixentiste''

:*''Sacristia Major''

:* ''Capella dels Reis'', d'estil tardogòtic del [[sigle XV]]

:*''Campanar''

:* ''Sacristia Major''

:* ''Campanar''

La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

[[File:Santdomenec salacap4.jpg|thumb|Sala Capitular]]

[[File:Santdomenec salacap4.jpg|thumb|Sala Capitular]]

En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]] i era la sala a on es reunia antigament la comunitat religiosa. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]].

L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]].

Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

Actualment es poden fer visites guiades els dimarts i dimecres (11-12,30) previa cita o en els dies de portes obertes com els demés museus de la ciutat.

Actualment es poden fer visites guiades els dimarts i dimecres (11-12,30) previa cita o en els dies de portes obertes com els demés museus de la ciutat i és la sèu de la [[Capitania General de Valéncia]] des de l'any [[1840]].

== Vore també ==

== Vore també ==