Canvis

'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.  

'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.  

L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà|vall de l'Aravà]] que s'esten des de el [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues  construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).

L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà|vall de l'Aravà]] que s'esten des de la [[mar Morta]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues  construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).

Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]].

Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]].

Cap a el sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat per els seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Nacho Ares |títul=Egipto: tierra de dioses|editorial= EDAF|data=2006|isbn=9788441424982|llengua=espanyol}}</ref>

Cap al sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat pels seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Nacho Ares |títul=Egipto: tierra de dioses|editorial= EDAF|data=2006|isbn=9788441424982|llengua=espanyol}}</ref>

Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic.

Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Petra}}

{{Commonscat|Petra, Jordan}}

[[Categoria:Jordània]]

[[Categoria:Jordània]]

[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

[[Categoria:Arqueologia]]

[[Categoria:Arqueologia]]