Canvis

10 bytes eliminats ,  01:09 17 oct 2022
Text reemplaça - 'Argel' a 'Alger'
Llínea 1: Llínea 1: −
{{referencies}}
   
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
 
| nom = Moraira
 
| nom = Moraira
Llínea 26: Llínea 25:  
| alcalde =  Antoni Joan Bertomeu Valles([[PP]])
 
| alcalde =  Antoni Joan Bertomeu Valles([[PP]])
 
| alcaldeaño = 2010 actualitat
 
| alcaldeaño = 2010 actualitat
| uep = [http://www.teulada-moraira.org Ajuntament de Teulada]
+
| web = [http://www.teulada-moraira.org Ajuntament de Teulada]
 
}}
 
}}
 
[[Archiu:Moraira01.jpg|thumb|Vista urbana de Moraira]]
 
[[Archiu:Moraira01.jpg|thumb|Vista urbana de Moraira]]
 
[[Archiu:Himes01.jpg|thumb|Monument a Chester Himes]]
 
[[Archiu:Himes01.jpg|thumb|Monument a Chester Himes]]
 
'''Moraira''' és un nucleu de població del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]].
 
'''Moraira''' és un nucleu de població del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]].
Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la [[Verge dels Desamparats]], fon creada en l'any [[1974]], sent erigida en el mateix edifici que a finals del [[sigle XIX]] era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construida en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.
+
Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la [[Verge dels Desamparats]], fon creada en l'any [[1974]], sent erigida en el mateix edifici que a finals del [[sigle XIX]] era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construïda en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.
    
Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, [[Club Nautic de Moraira]], i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.
 
Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, [[Club Nautic de Moraira]], i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.
Llínea 39: Llínea 38:  
== Orígens i evolució ==
 
== Orígens i evolució ==
 
[[Archiu:CastMoraira01.jpg|thumb|left|Castell de Moraira]]
 
[[Archiu:CastMoraira01.jpg|thumb|left|Castell de Moraira]]
Encara que el toponim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”
+
Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”
   −
Fins la tercera decada del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.
+
Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Alger]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.
   −
Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Després, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del segle XIX.
+
Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.
    
== Senyes de poblacio ==
 
== Senyes de poblacio ==
Llínea 50: Llínea 49:  
Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de [[1922]] el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases.
 
Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de [[1922]] el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases.
   −
En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada tambe com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.
+
En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada també com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.
   −
Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la decada dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].
+
Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].
    
[[Categoria:Marina Alta]]
 
[[Categoria:Marina Alta]]
 
[[Categoria:Teulada]]
 
[[Categoria:Teulada]]
[[Categoria:Pedanías de la provincia d'Alacant]]
+
[[Categoria:Pedanías de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Localitats de la provincia d'Alacant]]
+
[[Categoria:Localitats de la província d'Alacant]]