Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Ficha de país | | {{Ficha de país |
− | | nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa de Marfil | + | | nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa d'Ivori |
| | image_bandera = Flag of Côte d'Ivoire.svg | | | image_bandera = Flag of Côte d'Ivoire.svg |
| | image_escut = Coat of arms of Ivory Coast.svg | | | image_escut = Coat of arms of Ivory Coast.svg |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | IDH_categoria =<font color="red">Baix</font> | | | IDH_categoria =<font color="red">Baix</font> |
| | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | | | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) |
− | | gentilici = marfilenc, marfilenca | + | | gentilici = ivorí, ivorina |
| | horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]] | | | horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]] |
| | horari_estiu = no aplica | | | horari_estiu = no aplica |
Llínea 52: |
Llínea 52: |
| | | |
| }} | | }} |
| + | '''Costa d'Ivori''' (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]]. |
| | | |
− | '''Costa de Marfil''' (o també, '''Costa d'Ivori''') (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]].
| + | Costa d'Ivori és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]]. |
− | | |
− | Costa de Marfil és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].
| |
| | | |
| La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries. | | La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | L'història primitiva de Costa de Marfil és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés. | + | L'història primitiva de Costa d'Ivori és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés. |
| | | |
| === Periodo francés === | | === Periodo francés === |
| | | |
− | [[França]] va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]]. | + | [[França]] va fer el seu primer contacte en Costa d'Ivori en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]]. |
| | | |
| De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. | | De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. |