78 813
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'
[[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer milenari aC]].]]
[[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer mileni a. C.]]]]
Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]].
Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]].
Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[segle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials).
Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[sigle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials).
== Els regnes germànics ==
== Els regnes germànics ==
[[Image:Germanic expansion.gif|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)]]
[[Image:Germanic tribes settlements 750BC-1AD.svg|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)]]
{{AP | Regnes germànics}}
{{AP | Regnes germànics}}
Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social.
Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social.
La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]].
La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa migeval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]].
== Llengua i lliteratura ==
== Llengua i lliteratura ==
Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comú, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ya tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals.
Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comú, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ya tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals.
No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per lo que no hi ha registres escrits de la seua història fins que varen tindre contacte en els romans.
No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava a soles per a fins religiosos), per lo que no hi ha registres escrits de la seua història fins que varen tindre contacte en els romans.
La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".
La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".
* Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252.
* Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252.
* Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7.
* Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7.
* Collins, Roger. Early medieval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8
* Collins, Roger. Early migeval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8
*Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4.
*Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4.
* Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1.
* Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1.
* Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp. ISBN 0-631-16397-2.
* Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp. ISBN 0-631-16397-2.
* Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8
* Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8
* Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of California Press 1988. Xii + 613 pp. ISBN 0-520-05259-5
* Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of Califòrnia Press 1988. Xii + 613 pp. ISBN 0-520-05259-5
* Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of California Press 1997. XX + 361 pp. ISBN 0-520-08511-6
* Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of Califòrnia Press 1997. XX + 361 pp. ISBN 0-520-08511-6
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Germanic peoples}}
*[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics]
*[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics]
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident]
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident]
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident]
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident]
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el segle V]
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el sigle V]
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots]
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots]
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots]
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Alemanya]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]