Canvis

191 bytes afegits ,  11:02 1 nov 2022
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
El '''Dia de Tots els Sants''' o '''Dia de Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En [[Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.
 
El '''Dia de Tots els Sants''' o '''Dia de Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En [[Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.
   −
En molts països l'[[hivern]] està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la Naturalea (abans del sobre calfament del planeta, s'iniciava quaranta dies despuix del equinoci d'[[autumne]] ([[22 de setembre]]), precisament en el Dia de Tots els Sants, l'[[1 de novembre]]. Es rendix cult als morts i en estos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) i es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.
+
En molts països l'[[hivern]] està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la [[Naturalea]] (abans del sobre calfament del planeta), s'iniciava quaranta dies despuix de l'equinoci d'[[autumne]] o primavera d'hivern ([[22 de setembre]]), precisament en el Dia de Tots Sants, l'[[1 de novembre]].  
 +
 
 +
Es rendix cult als morts i en eixos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.
    
==La festivitat de Tots Sants en terres valencianes==  
 
==La festivitat de Tots Sants en terres valencianes==  
Llínea 17: Llínea 19:  
Les dos s’han unit en l’imaginari colectiu conformant l’actual festivitat de Tots Sants.
 
Les dos s’han unit en l’imaginari colectiu conformant l’actual festivitat de Tots Sants.
   −
La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produix durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.
+
La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produïx durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.
    
Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.
 
Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.
Llínea 27: Llínea 29:  
La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]]... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]] són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a l’ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants|ossets de sant]], [[Mocadorada|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina|coques cristines]], rosquilles d’ou, [[Llesques en ou|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.
 
La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]]... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]] són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a l’ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants|ossets de sant]], [[Mocadorada|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina|coques cristines]], rosquilles d’ou, [[Llesques en ou|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.
   −
En l’actualitat és innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de [[EE.UU.]] Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituixen, a les tradicions d’estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s’anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums propies.
+
En l’actualitat és innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de [[EE.UU.]] Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d’estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s’anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies.
    
[[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|Fira de Cocentaina]]
 
[[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|Fira de Cocentaina]]
   −
“En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d’estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d’abric propies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l’orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició.
+
“En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d’estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d’abric pròpies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l’orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició.
    
És famosa la Fira de Tots Sants de [[Cocentaina]], capital de la comarca de [[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]].
 
És famosa la Fira de Tots Sants de [[Cocentaina]], capital de la comarca de [[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]].
Llínea 43: Llínea 45:     
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
+
{{Commonscat|All Saints Day}}
 
* [https://hortainformacio.com/2016/10/31/la-tradicio-valenciana-de-les-animetes/ La tradició valenciana de les animetes - Horta informació]
 
* [https://hortainformacio.com/2016/10/31/la-tradicio-valenciana-de-les-animetes/ La tradició valenciana de les animetes - Horta informació]
 
+
* [https://observatoridelallenguavalenciana.org/recomanacio/alternatives-a-halloween/ Alternatives a Halloween - L'Observatori de la llengua valenciana]
 +
 
 
[[Categoria:Festivitats]]
 
[[Categoria:Festivitats]]
 
[[Categoria:Festes]]
 
[[Categoria:Festes]]
 
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Cristianisme]]
 
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Nadal]]
   
[[Categoria:Celebracions internacionals]]
 
[[Categoria:Celebracions internacionals]]
23 155

edicions