Canvis

L''''educació ambiental''' té com a objectiu generar una consciència i solucions pertinents als problemes ambientals actuals causats per activitats humanes. Ensenya també els efectes de la relació entre l'home i el mig ambient, és un mecanisme pedagògic que mostra les interaccions que existixen dins dels ecosistemes. Els processos i factors físics, químics i biològics, cóm estos reaccionen, es relacionen i intervenen entre ells dins del mig ambient, és atre dels tòpics que difon l'Educació Ambiental (EA), tot açò en la fi d'entendre el nostre entorn i formar una cultura conservacionista a on l'home aplique en tots els seus processos productius, tècniques netes (donant solució als problemes ambientals), permetent d'esta forma el desenroll sostenible.

L''''educació ambiental''' té com a objectiu generar una consciència i solucions pertinents als problemes ambientals actuals causats per activitats humanes. Ensenya també els efectes de la relació entre l'home i el mig ambient, és un mecanisme pedagògic que mostra les interaccions que existixen dins dels ecosistemes. Els processos i factors físics, químics i biològics, cóm estos reaccionen, es relacionen i intervenen entre ells dins del mig ambient, és atre dels tòpics que difon l'Educació Ambiental (EA), tot açò en la fi d'entendre el nostre entorn i formar una cultura conservacionista a on l'home aplique en tots els seus processos productius, tècniques netes (donant solució als problemes ambientals), permetent d'esta forma el desenroll sostenible.

Les paraules "educació ambiental" foren usades per primera vegada pel dr. [[William Stapp]] de l'[[Universitat de Michigan]] en [[1969]].  

Les paraules "educació ambiental" foren usades per primera vegada pel dr. [[William Stapp]] de l'[[Universitat de Michigan]] en l'any [[1969]].  

== Pilars conceptuals ==

== Pilars conceptuals ==

Podem definir dos llínies sobre les quals es basa l'Educació Ambiental:

Poden definir-se dos llínies sobre les quals es basa l'Educació Ambiental:

* La primera fa referència a les interrelacions mig ambientals, els ecosistemes, l'importància de l'[[atmòsfera]] ([[clima]], composició i interacció), l'[[aigua]] (l'hidrosfera, cicle de l'aigua), el sol (litosfera, composició i interacció), el fluix de matèria i energia dins dels diferents entorns naturals (cicles biològics, cicles bioquímics), aixina­ com el comportament de les comunitats i poblacions ([[simbiosis]], [[depredació]], etc.).  

* La primera fa referència a les interrelacions mig ambientals, els ecosistemes, l'importància de l'[[atmòsfera]] ([[clima]], composició i interacció), l'[[aigua]] (l'hidrosfera, cicle de l'aigua), el sol (litosfera, composició i interacció), el fluix de matèria i energia dins dels diferents entorns naturals (cicles biològics, cicles bioquímics), aixina­ com el comportament de les comunitats i poblacions ([[simbiosis]], [[depredació]], etc.).  

*La segona llí­nia va dirigida a l'interacció entre l'ambient i l'home, cóm influïm en els [[ecosistema|ecosistemes]], cóm el ser humà ha aprofitat i deu aprofitar els recursos, les conseqüències de la contaminació generada en les diferents activitats, cóm es pot previndre (reciclar, maneig adequat de sostralls i energi­a...), les possibles solucions que existixen (processos de tractament de sostralls perillosos, implantació de Polítiques ambientals, entre atres), promovent d'una o atra forma el desenroll sostenible i la conservació de l'entorn.

*La segona llí­nia va dirigida a l'interacció entre l'ambient i l'home, cóm influïm en els [[ecosistema|ecosistemes]], cóm el ser humà ha aprofitat i deu aprofitar els recursos, les conseqüències de la contaminació generada en les diferents activitats, cóm es pot previndre (reciclar, maneig adequat de sostralls i energi­a...), les possibles solucions que existixen (processos de tractament de sostralls perillosos, implantació de Polítiques ambientals, entre atres), promovent d'una o atra forma el desenroll sostenible i la conservació de l'entorn.

== Objectius ==

== Objectius ==

Basant-se en la Carta de Belgrat <ref name="test">[http://unesdoc.unesco.org/images/0001/000177/017772sb.pdf Carta de Belgrado], UNESCO, Cast.</ref> , realisada en [[octubre]] de [[1975]], els Objectius de l'Educació Ambiental a nivell mundial són els següents:

Basant-se en la Carta de Belgrat <ref name="test">[http://unesdoc.unesco.org/images/0001/000177/017772sb.pdf Carta de Belgrado], UNESCO, Cast.</ref> , realisada en [[octubre]] de l'any [[1975]], els Objectius de l'Educació Ambiental a nivell mundial són els següents:

*Ajudar a les persones i als grups socials a que adquirixquen major sensibilitat i consciència sobre el cuidat del mig ambient, creant solucions viables per al manteniment òptim del mateix aixina com a adquirir una comprensió bàsica del mig ambient en la seua totalitat, dels problemes conexos, de la presència i funció de l'humanitat en ell i de la responsabilitat que comporta per la nostra part.

*Ajudar a les persones i als grups socials a que adquirixquen major sensibilitat i consciència sobre el cuidat del mig ambient, creant solucions viables per al manteniment òptim del mateix aixina com a adquirir una comprensió bàsica del mig ambient en la seua totalitat, dels problemes conexos, de la presència i funció de l'humanitat en ell i de la responsabilitat que comporta per la nostra part.

== El cine com a ferramenta ==

== El cine com a ferramenta ==

Una de les opcions en les que més s'ha insistit per a intentar conscienciar a la joventut és en fer-ho a través del cine. En l'era audiovisual, la funció social del cine documental s'antoixa, quant a poc, imprescindible. No obstant, per a tractar de comprovar l'eficàcia dels documentals mig ambientals es va portar a terme un estudi comparatiu a través de l'emissió de tres documentals que aborden l'objectiu de manera diferent (clàssica, denúncia, fílmic). Es va entrevistar als espectadors immediatament després de la finalisació dels documentals i després de quinze dies des d'este per a tractar de comprovar si l'efecte de conscienciació s'havia diluït o havia segut efectiu. Els documentals proyectats foren ''The 11th Hour'', ''Una Veritat Incómoda'' i ''The Cove''. Després de la realisació de l'experiment s'arribà a les següents conclusions:

Una de les opcions en les que més s'ha insistit per a intentar conscienciar a la joventut és en fer-ho a través del cine. En l'era audiovisual, la funció social del cine documental s'antoixa, quant a poc, imprescindible. No obstant, per a tractar de comprovar l'eficàcia dels documentals mig ambientals es va portar a terme un estudi comparatiu a través de l'emissió de tres documentals que aborden l'objectiu de manera diferent (clàssica, denúncia, fílmic). Es va entrevistar als espectadors immediatament despuix de la finalisació dels documentals i despuix de quinze dies des d'este per a tractar de comprovar si l'efecte de conscienciació s'havia diluït o havia segut efectiu. Els documentals proyectats foren ''The 11th Hour'', ''Una Veritat Incómoda'' i ''The Cove''. Despuix de la realisació de l'experiment s'arribà a les següents conclusions:

# El documental tradicional és el que menys impacte ha tingut entre els més jóvens. El tractament més obertament pedagògic és potser massa pausat i/o dens per als espectadors mijos. L'efectivitat per a captar l'atenció de l'espectador alié a la problemàtica és prou negativa, pero resulta interessant als que ya estaven interessats sobre el tema. En qualsevol cas, el seu impacte a llarc terme ha resultat ser nul.

# El documental tradicional és el que menys impacte ha tengut entre els més jóvens. El tractament més obertament pedagògic és potser massa pausat i/o dens per als espectadors mijos. L'efectivitat per a captar l'atenció de l'espectador alié a la problemàtica és prou negativa, pero resulta interessant als que ya estaven interessats sobre el tema. En qualsevol cas, el seu impacte a llarc terme ha resultat ser nul.

# El documental de denuncia té major efectivitat. La seua gran basa es lo immediat del seu mensage, ya que la forma directa de denúncia pareix tindre major efecte entre els jóvens. La reacció immediata es molt positiva, no obstant, a llarc determini l'impacte es diluïx. L'agressivitat de la proposta pareix no calar en la consciencia dels espectadors més allà del temps en que recorden el visionat.

# El documental de denuncia té major efectivitat. La seua gran basa es lo immediat del seu mensage, ya que la forma directa de denúncia pareix tindre major efecte entre els jóvens. La reacció immediata es molt positiva, no obstant, a llarc determini l'impacte es diluïx. L'agressivitat de la proposta pareix no calar en la consciencia dels espectadors més allà del temps en que recorden el visionat.

# Les formes del "nou documental" són les més eficaces. Al presentar la denúncia com una película de gènero, l'espectador conecta i s'engancha de manera més fonda en l'història. Ademés de l'intelectual, juguen en l'aspecte emocional de l'espectador, deixant un major solage en els espectadors. Podem parlar, puix, de major eficàcia per a conscienciar als jóvens

# Les formes del "nou documental" són les més eficaces. Al presentar la denúncia com una película de gènero, l'espectador conecta i s'engancha de manera més fonda en l'història. Ademés de l'intelectual, juguen en l'aspecte emocional de l'espectador, deixant un major solage en els espectadors. Podem parlar, puix, de major eficàcia per a conscienciar als jóvens

* El Programa Gandhi: Elaborat pels discípuls d'este personage com una aplicació de les ensenyances del mestre per a la promoció del seu poble, està centrat bàsicament en la dotació de l'individu dels recursos i destrees que li capaciten per a resoldre problemes quotidians, en un elenc d'habilitats en relació directa en el seu entorn.

* El Programa Gandhi: Elaborat pels discípuls d'este personage com una aplicació de les ensenyances del mestre per a la promoció del seu poble, està centrat bàsicament en la dotació de l'individu dels recursos i destrees que li capaciten per a resoldre problemes quotidians, en un elenc d'habilitats en relació directa en el seu entorn.

* Mètodo de proyectes Kilpatrick-Macmurray: Els seus autors són uns dels mes típics representants del corrent pragmatiste, en principi, el mètodo fon concebut per a les escoles rurals d'[[Estats Units]], pero el seu èxit desbordà l'objectiu inicial i fon adoptat per grups de jóvens que volien eixercir una acció modificadora sobre el mig (Grups Scout, Clubs 4H, [[Creu Roja]]). Per als autors, "Un proyecte és un acte problemàtic localisat en l'ambient natural i resolt utilisant els recursos que oferix eixe mateix mig natural". D'este modo, el jove i el seu grup estan fent front a necessitats, situacions i dificultats reals de la vida quotidiana. Per a Macmurray-kilpatrick, "hi ha que combinar l'entusiasme en la capacitat d'organisació d'un pla d'actuació. I sempre se precisa una preparació científica per a fer front als proyectes que hi ha que resoldre, per lo que se situa a l'individu front a una serie d'aprenentages pràctics, que pretenen dotar-li de destrees pre-professionals, al temps que se li propon participar en l'elaboració dels plans de treball.

* Método de proyectes Kilpatrick-Macmurray: Els seus autors són uns dels més típics representants del corrent pragmatiste, en principi, el método fon concebut per a les escoles rurals d'[[Estats Units]], pero el seu èxit desbordà l'objectiu inicial i fon adoptat per grups de jóvens que volien eixercir una acció modificadora sobre el mig (Grups Scout, Clubs 4H, [[Creu Roja]]). Per als autors, "Un proyecte és un acte problemàtic localisat en l'ambient natural i resolt utilisant els recursos que oferix eixe mateix mig natural". D'este modo, el jove i el seu grup estan fent front a necessitats, situacions i dificultats reals de la vida quotidiana. Per a Macmurray-kilpatrick, "hi ha que combinar l'entusiasme en la capacitat d'organisació d'un pla d'actuació. I sempre se precisa una preparació científica per a fer front als proyectes que hi ha que resoldre, per lo que se situa a l'individu front a una série d'aprenentages pràctics, que pretenen dotar-li de destrees pre-professionals, al temps que se li propon participar en l'elaboració dels plans de treball.

* El programa Lines i Bolwell: Se situa en una llínea que tracta de conciliar el currículum escolar en les activitats de coneiximents i actuació sobre el mig, els professors britànics Lines i Bolwell establixen la següent seqüencia per a abordar els problemes del mig ambient i trobar solucions:

* El programa Lines i Bolwell: Se situa en una llínea que tracta de conciliar el currículum escolar en les activitats de coneiximents i actuació sobre el mig, els professors britànics Lines i Bolwell establixen la següent seqüencia per a abordar els problemes del mig ambient i trobar solucions:

En freqüència les activitats a l'aire lliure, l'interpretació del patrimoni natural i l'observació de fauna silvestre favorixen l'incorporació de l'essència dels problemes mig ambientals.

En freqüència les activitats a l'aire lliure, l'interpretació del patrimoni natural i l'observació de fauna silvestre favorixen l'incorporació de l'essència dels problemes mig ambientals.

L'educació no formal es aquella basada en sistemes que no formen part de l'educació convencional. L'educació ambiental es fonamental, pero, per ara, no formal. En educació ambiental no hi ha mètodos específics, degut als múltiples grups als que va dirigida i als objectius que pretén alcançar. Reconsiderant els educats que enumera l'estratègia mundial per a la conservació, podem distribuir-los en quatre grups atenent a les tècniques didàctiques en una educació no formal:  

L'educació no formal es aquella basada en sistemes que no formen part de l'educació convencional. L'educació ambiental es fonamental, pero, per ara, no formal. En educació ambiental no hi ha métodos específics, degut als múltiples grups als que va dirigida i als objectius que pretén alcançar. Reconsiderant els educats que enumera l'estratègia mundial per a la conservació, podem distribuir-los en quatre grups atenent a les tècniques didàctiques en una educació no formal:  

#Llegisladors.

#Llegisladors.

#Administradors i responsables del desenroll.

#Administradors i responsables del desenroll.

El desenroll temàtic de l'educació ambiental es pot dividir en 4 nivells, que corresponen també al grau de complexitat, el qual depén del públic a tractar. Estos nivells son:

El desenroll temàtic de l'educació ambiental es pot dividir en 4 nivells, que corresponen també al grau de complexitat, el qual depén del públic a tractar. Estos nivells son:

* Nivell 1.Coneiximents d'ecologia. Es realisa en el fi d'entendre l'entorn natural que rodeja al ser humà, observant els seus fonaments i funcions. Pot subdividir-se en:

* Nivell 1: Coneiximents d'ecologia. Es realisa en el fi d'entendre l'entorn natural que rodeja al ser humà, observant els seus fonaments i funcions. Pot subdividir-se en:

1. Nocions Generals. 2. Factors Ecològics. 3. Autoecologia. 4. Ecologia de poblacions. 5. Ecologia tròfica. 6. Sinecologia

:1. Nocions Generals. 2. Factors Ecològics. 3. Autoecologia. 4. Ecologia de poblacions. 5. Ecologia tròfica. 6. Sinecologia

* Nivell 2. Problemes Ambientals. Este tema, ya es concernent a observar i evaluar els diferents factors naturals i/o antròpics que presenten afectacions negatives al mig. Pot subdividir-se en:

:1. Factors d'amenaça derivats del mig urbà i industrial: contaminació i ocupació d'espais naturals.

:2. Factors d'amenaça sobre el mig natural: -Explosió demogràfica -Erosió -Desforestació -Incendis Forestals -Sobrepastoreig i abandó del pastoreig - Pràctiques agrícoles amoladores -Eliminació de zones humides -Introducció d'espècies exòtiques -Sobrepeixca marítima -Us recreatiu del mig natural.

:3. Gestió del mig ambient.

1. Factors d'amenaça derivats del mig urbà i industrial: contaminació i ocupació d'espais naturals.  

* Nivell 3: Valoració de solucions. En esta etapa s'evaluen les solucions a les diferents classes de problemes ambientals. Pot subdividir-se en:

2. Factors d'amenaça sobre el mig natural: -Explosió demogràfica -Erosió -Desforestació -Incendis Forestals -Sobrepastoreig i abandó del pastoreig - Pràctiques agrícoles amoladores -Eliminació de zones humides -Introducció d'espècies exòtiques -Sobrepeixca marítima -Us recreatiu del mig natural.

:1. Identificació dels problemes concrets 2.Identificació de les solucions als problemes 3.Evaluació de les solucions alternatives.

3. Gestión del mig ambient.

 

* Nivell 4: Participació. S'involucra a la comunitat per a implementar la solució adequada i convenient als problemes ambientals. Pot subdividir-se en:

* Nivell 3. Valoració de solucions. En esta etapa s'evaluen les solucions a les diferents classes de problemes ambientals. Pot subdividir-se en:

 

 

* Nivell 4. Participació. S'involucra a la comunitat per a implementar la solució adequada i convenient als problemes ambientals. Pot subdividir-se en:

# Estratègies per a portar a veta accions individuals o colectives.

# Estratègies per a portar a veta accions individuals o colectives.

== Caracterí­stiques ==

== Caracterí­stiques ==

De la Conferencia de [[Tiflis]]<ref>{{cita web |url= http://unesdoc.unesco.org/images/0003/000327/032763sb.pdf |títul=Informe Final de la Conferència Intergovernamental sobre Educació Ambiental, organisada per l'Unesco en la cooperació del PNUMA. Realisat entre el 14 al 26 d'octubre de 1977. Tbilisi (URSS) |fechaacceso=7 de setembre de 2012 |apellido=Unesco |nombre= |enlaceautor= |fecha=Abril de 1978 |formato= |obra= |editor= |editorial=Unesco |ubicacion=Parí­s |idioma=español |cita= }}</ref>, s'indiquen algunes de les característiques de l'Educació ambiental:

De la Conferencia de [[Tbilissi]]<ref>{{cita web |url= http://unesdoc.unesco.org/images/0003/000327/032763sb.pdf |títul=Informe Final de la Conferència Intergovernamental sobre Educació Ambiental, organisada per la Unesco en la cooperació del PNUMA. Realisat entre el 14 al 26 d'octubre de 1977. Tbilisi (URSS) |fechaacceso=7 de setembre de 2012 |apellido=Unesco |nombre= |enlaceautor= |fecha=Abril de 1978 |formato= |obra= |editor= |editorial=Unesco |ubicacion=Parí­s |idioma=español |cita= }}</ref>, s'indiquen algunes de les característiques de l'Educació ambiental:

# Comportaments positius de conducta.

# Comportaments positius de conducta.

== L'educació ambiental i els chiquets ==

== L'educació ambiental i els chiquets ==

Ajuda en el desenroll de la responsabilitat ambiental dels chiquets i chiquetes per a entendre i cuidar el planeta, tindre consciencia del mal que es genera davant la contaminació i mantindre un ambient sà per a tots els que vivim en ell.

Els chiquets són un objectiu clau en l'educació ambiental. Mentres desenrollen les seus capacitats, l'educació ambiental els fa comprendre el mal que fan la contaminació i el desenroll no sostenible; tractant aixina que les noves generacions tinguen cada volta un pensament més vert i una llínea de desenroll més sostenible.

 

Hi ha diversos àmbits als que aplicar l'educació ambiental. Nos referim a l'educació formal quan parlem de l'educació reglada, impartida en escoles. Es l'educación oficial a la que tenen dret tots els ciutadans. L'educación no formal no entra en l'educación convencional.

 

Se pot dir, que hui per hui, l'Educación Medioambiental es no formal, no hi ha métodos concrets ni planificaciones ni temarios ni en tots els centres se tracta per igual. No es oficial. Analisant l'educación medioambiental en la seua ámbito no formal, podem començar en la frase: “Todo el proces educatiu deu desembocar en l'acción positiva sobre l'entorno”. Se tracta d'educar en una sensibilitat que faça modificar actituts negatives en relación a nostre entorn. El fet de tindre un coneiximent sobre un tema específic, sobre mig ambient, o sobre qualsevol atre, porta conseguixc un canvi d'actitut en la mayoría de les voltes, ya que no es causa-efecte, pero sí es veritat que hi ha certa influencia. Al parlar de ámbito no formal, i analisant els documents sobre el tema, mos referim al ámbito de la familia, els amigos… allo que, com hem dit anteriorment, no está institucionalizado ni formalisat. Des d'estos ámbitos de forma conscient o inconscient se transmeten valors i accions. No se pot separar el término mig ambient i el término desenroll, ni tampoc educación i desenroll. L'educación te un paper fonamental en el desenroll d'una persona i este desenroll deu respectar el mig ambient, del que formem part com sers vius. Según María del Mar Asunción i Enric Segovia, estem en una situación en la que hi ha molta información en el pla del mig ambient, pero no tota es de calitat. Els mijos de comunicación tenen un paper fonamental en este sentit en l'educación medioambiental no formal. Se deu transmetre una información contrastada de calitat i en uns valors de respecte. En ocasions, els mijos prenen la posición de que les tecnologías serán les salvadores del problema medioambiental, se posen de part d'un enfocament tecnocentrista. Els mijos convencionals transmeten l'ideología i els valors dominants i, en este sentit, l'Educación Medioambiental en el pla no forma no ix be parada. Cobra en este sentit, un paper rellevant la familia. Si els pares no tenen eixa consciencia no se la podrán transmetre als seus fills. Se fa necessari per tant, incentivar activitats concretes i atrayentes per a qualsevol persona, de qualsevol edat i estatus social de la población. Passant al pla de l'educación formal, es dir, l'oficial i l'institucionalizada, deuen incorporar programes en relación al mig ambient. Aço es fonamentalment per dos raons: l'escola és un espai a on el niño se desenrolla en una etapa important de la seua vida i per lo tant, se tenen que tractar temes importants per a la societat, en este cas, el mig ambient, ho es. El mig ambient és un tema que está cobrant importancia i per lo tant deu estar en l'aula, l'escola se te que relacionar en la vida. En este sentit, l'educación medioambiental deu ser travesser, estar gaitejada en tots els sabers que se transmeten. No se tracta d'un enfocament tecnológico, sino ético, valors com la responsabilitat, la solidaritat, la cooperación, el respecte per la diversidad… Se pot plantejar un programa en Educación Medioambiental, que ha de naixer de necessitats reals que existixquen en el mig en el que se va a desenvolver. La minería és un dels sectors económicos más contaminants i impactantes en el mon, no sólo per les seues métodos d'extracción que cada volta son más agressius per conseguir majors guanyes en menor temps, sino también per les conseqüencies de curt, mijà i llarc determini que afecten els recursos aigua, sol i aire, condenant la vida de les especies naturals i les comunitats en les que s'inserten els proyectes miners. L'actual crisis mundial i la desestabilización económica que ha deixat la devaluación del dólar, ha provocat que els inversionistes posen els seus ulls en l'antic i más codiciat actiu del mon, l'or, cuyo preu tenía un valor de $250/onça troy per al año 2000, i ha aumentant de manera estrepitosa, alcançant un valor de $1 750/onça troy per al 2011. El reincident búsqueda de l'or i la visión política dels governs de la Región Centroamericana, quins han obert les seues portes a l'inversión estrangera a ulls tancats

== Referències ==

== Referències ==

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*REYES Ruiz, J. "Educación ambiental: remor de clars". Publicada en Els Ambientalistas, revista d'Educación Ambiental. Setembre-Decembre de 2010.

*REYES Ruiz, J. "Educación ambiental: rumor de claroscuros". Publicada en Los Ambientalistas, revista d'Educació Ambiental. Septembre-Decembre de 2010.

*FRANKLIN CÓRDOBA C'.; Fonaments pedagógicos per a l'educación Ambiental; Universitat de Córdoba (Colombia) Fondo editorial; (1998)

*FRANKLIN CÓRDOBA C'.; Fundamentos pedagógicos para la educación Ambiental; Universidad de Córdoba (Colombia) Fondo editorial; (1998)

*Ministerio d'Educación Nacional (Colombia); ciencies naturals educación ambiental, lineamiento curriculares; editorial llibres & llibres; (1998)

*Ministerio de Educación Nacional (Colombia); ciencias naturales educación ambiental, lineamiento curriculares; editorial libros & libros; (1998)

*Isaías Tobasura Acuña, Llum Elena Sepúlveda Gallec; Proyectes Ambientales Escolars estrategia per a la formación ambiental.-1ed-Santa Fa de Bogotá: Cooperativa Editorial Magisteri, (1997).

*Isaías Tobasura Acuña, Luz Elena Sepúlveda Gallego; Proyectos Ambientales Escolares estrategia para la formación ambiental.-1ed-Santa Fe de Bogotá: Cooperativa Editorial Magisterio, (1997).

*[http://www.opepa.org Organización per a l'Educación i Protección Ambiental - OPEPA; Líder en educación ambiental en América Llatina.]

*[http://www.opepa.org Organización para la Educación y Protección Ambiental - OPEPA; Líder en educació ambiental en Amèrica Llatina.]

*[http://www.humboldt.org.co/chmcolombia/servicis/jsp/educacionamb/entendre.htm Institut Alexander Von Humboldt; Educación Ambiental i Biodiversidad, nodo temático del mecanisme de facilitación (2010).]

*[http://www.humboldt.org.co/chmcolombia/servicios/jsp/educacion_amb/entender.htm Instituto Alexander Von Humboldt; Educación Ambiental y Biodiversidad, nodo temático del mecanismo de facilitación (2010).]

*La carta a Belgrado, Belgrado (Yugoslavia, 1975)

*La carta a Belgrado, Belgrado (Yugoslàvia, 1975)

*Declaración de Tbilisi, Tbilisi (Georgina, 14-26 d'octubre de 1977)

*Declaració de Tbilisi, Tbilisi (Georgia, 14-26 d'octubre de 1977)

*II Congrés Iberoamericano d'Educación Ambiental, Guadalajara (México, juny de 1997)

*II Congreso Iberoamericano de Educación Ambiental, Guadalajara (México, junio de 1997)

*ORTEGA RAMON, Manual de Gestión del Mig Ambient; Editorial Fundación Mapfre; 1997.

*ORTEGA RAMON, Manual de Gestión del Medio Ambiente; Editorial Fundación Mapfre; 1997.

*NOVO MARIA, Educación Ambiental; Editorial Rei; 1991.

*NOVO MARIA, Educación Ambiental; Editorial Rei; 1991.

*M. FÉLEZ, "Molt pocs niños coneixen lo que és un punt net; larioja.com; 2009.

*M. FÉLEZ, "Muy pocos niños conocen lo que es un punto limpio; larioja.com; 2009.

[[Categoria:Educació€Ž]]

[[Categoria:Educació]]

[[Categoria:Mig ambient]]

[[Categoria:Mig ambient]]