Canvis

[[Archiu:Bled 3arbi-6.jpg|300px|miniaturadeimagen|Gran mesquita de Tunis]]

[[Archiu:Bled 3arbi-6.jpg|300px|miniaturadeimagen|Gran mesquita de Tunis]]

'''Tunis''' ({{lang-ar|تونس}}, en [[llengua bereber|bereber]]: ''Tunest'') és la capital de la [[Tunísia|República Tunisenca]] ininterrompudament des de que els [[almohades]] li donaren eixe títul en 1159 i la dinastia dels [[hafsidas]] confirmara el seu estatus en 1228. També és la capital de la [[governació de Tunis|governació homònima]] des de la seua creació, en 1956. És el centre de les activitats industrials, comercials, culturals, i polítiques. Està situada al nort, al final del [[golf de Tunis]], a continuació del [[llac de Tunis]] o estany del Behira, entre la planura costera i els tossals que la rodegen. Està unida per un canal al port de [[La Goleta]] (''La Goulette'' en [[idioma francés|francés]]). Segons el cens de 2004, en ella viuen 728.453 habitants (al voltant de 10% de la població estatal),<ref name="ins"/>nomenats tunicencs,<ref name="gentilici"/> lo que la convertix en la ciutat més poblada del país; esta sifra aumenta fins a 2.380.500 persones en la seua àrea metropolitana.

'''Tunis''' ({{lang-ar|تونس}}, en [[llengua bereber|bereber]]: ''Tunest'') és la capital de la [[Tunísia|República Tunisenca]] ininterrompudament des de que els [[almohades]] li donaren eixe títul en 1159 i la dinastia dels [[hafsidas]] confirmara el seu estatus en 1228. També és la capital de la [[governació de Tunis|governació homònima]] des de la seua creació, en 1956. És el centre de les activitats industrials, comercials, culturals, i polítiques. Està situada al nort, al final del [[golf de Tunis]], a continuació del [[llac de Tunis]] o estany del Behira, entre la planura costera i els tossals que la rodegen. Està unida per un canal al port de [[La Goleta]] (''La Goulette'' en [[idioma francés|francés]]). Segons el cens de 2004, en ella viuen 728.453 habitants (al voltant de 10% de la població estatal), nomenats tunicencs, lo que la convertix en la ciutat més poblada del país; esta sifra aumenta fins a 2.380.500 persones en la seua àrea metropolitana.

Al nort de la ciutat es troba la massa verda del Belvedere, i al suroest, el tossal del cementeri de Jellaz. A l'est està la [[medina de Tunis]], el centre de la ciutat, compost de carrerons i passages coberts, en multitut d'olors i varietat de colors provinents dels comerços. La ciutat moderna (''Nouvelle ville'') s'alcança en creuar la porta de França, antigament nomenada «porta de la mar». Està travessada per la gran avinguda Bourguiba (considerada per molts com els [[Avinguda dels Camps Elíseus|Camps Elíseus]] tunisencs), els edificis dels quals d'estil colonial de principis de [[sigle XX]] contrasten en l'arquitectura d'estil àrap de la ciutat antiga, que va vindre a nomenar-se la «ciutat dels indígenes».<ref name="herald">{{Cita web |url=http://www.elnuevoherald.com/153/story/375120.html |título=Tunis: Una tassa de té i un narguile |autor=Iris Cepero |editor=[[El Nuevo Herald]] |data=8 de febrer de 2009|fechaacceso=13 de febrer de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.thy.com/en/INT/corporate/skylife/article.aspx?mkl=727 |título=Tunisia: African-Mediterranean beauty queen |autor=Reyan Tuvı |editor=Turkish Airlines |data=març de 2008 |idioma=anglés |fechaacceso=13 de febrer de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.tunisiancommunity.org/content/view/191/416/ |títul=O Delaware Program |idioma=anglés |autor=Khalil Masmoudi |editor=Tunisian Community Center |idioma=anglés |fechaacceso=13 de febrer de 2009}}</ref>

Al nort de la ciutat es troba la massa verda del Belvedere, i al suroest, el tossal del cementeri de Jellaz. A l'est està la [[medina de Tunis]], el centre de la ciutat, compost de carrerons i passages coberts, en multitut d'olors i varietat de colors provinents dels comerços. La ciutat moderna (''Nouvelle ville'') s'alcança en creuar la porta de França, antigament nomenada «porta de la mar». Està travessada per la gran avinguda Bourguiba (considerada per molts com els [[Avinguda dels Camps Elíseus|Camps Elíseus]] tunisencs), els edificis dels quals d'estil colonial de principis de [[sigle XX]] contrasten en l'arquitectura d'estil àrap de la ciutat antiga, que va vindre a nomenar-se la «ciutat dels indígenes».<ref name="herald">{{Cita web |url=http://www.elnuevoherald.com/153/story/375120.html |título=Tunis: Una tassa de té i un narguile |autor=Iris Cepero |editor=[[El Nuevo Herald]] |data=8 de febrer de 2009|fechaacceso=13 de febrer de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.thy.com/en/INT/corporate/skylife/article.aspx?mkl=727 |título=Tunisia: African-Mediterranean beauty queen |autor=Reyan Tuvı |editor=Turkish Airlines |data=març de 2008 |idioma=anglés |fechaacceso=13 de febrer de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.tunisiancommunity.org/content/view/191/416/ |títul=O Delaware Program |idioma=anglés |autor=Khalil Masmoudi |editor=Tunisian Community Center |idioma=anglés |fechaacceso=13 de febrer de 2009}}</ref>