Diferència entre les revisions de "Magnòlia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 11: Llínea 11:
 
Magnòlia és un gènero antic. Va evolucionar abans de que aparegueren les [[abella|abelles]] i les flors s'adaptaren a la polinisació per coleòpters. Per això les flors de Magnolia són resistents a les mossegades d'estos insectes. Espècies fòssils de M. acuminata daten de fa 20 millons d'anys, i plantes de la família Magnoliaceae daten de fa 95 millons d'anys. Un atre aspecte primitiu de les magnolies és el de no tindre diferenciats els sépals dels pétals.
 
Magnòlia és un gènero antic. Va evolucionar abans de que aparegueren les [[abella|abelles]] i les flors s'adaptaren a la polinisació per coleòpters. Per això les flors de Magnolia són resistents a les mossegades d'estos insectes. Espècies fòssils de M. acuminata daten de fa 20 millons d'anys, i plantes de la família Magnoliaceae daten de fa 95 millons d'anys. Un atre aspecte primitiu de les magnolies és el de no tindre diferenciats els sépals dels pétals.
  
== Usos ==
+
== Utilisació ==
 
El gènero Magnolia té interés en jardineria. També s'han fet híbrits en molt d'èxit. En algunes parts del [[Japó]] es fan servir les fulles de magnolies com plats per a menjar.
 
El gènero Magnolia té interés en jardineria. També s'han fet híbrits en molt d'èxit. En algunes parts del [[Japó]] es fan servir les fulles de magnolies com plats per a menjar.
 
Com a medicinal M. officinalis s'ha fet servir en la medicina [[china|chinesca]] tradicional. L'escorça conté compostos polifenòlics d'interés en el tractament de l'ansietat. També s'usen en pastes dentífriques contra la [[càries]] i la peridontitis dental.
 
Com a medicinal M. officinalis s'ha fet servir en la medicina [[china|chinesca]] tradicional. L'escorça conté compostos polifenòlics d'interés en el tractament de l'ansietat. També s'usen en pastes dentífriques contra la [[càries]] i la peridontitis dental.

Revisió de 18:40 11 nov 2022

Magnòlia

La Magnòlia és un gran gènero de plantes en flors. Conta en unes 210 espècies. Magnòlia grandiflora és la magnòlia per excelència dins la subclasse Magnolioideae de la família Magnoliaceae.

La distribució natural d'este gènero té una distribució disjunta, en un centre principal a l'est i sur-est d'Àsia i un centre secundari a l'est de Nort Amèrica, les Antilles occidentals i algunes espècies en Amèrica del Sur.

Taxonomia

El gènero du este nom en honor a Pierre Magnol, botànic de Montpeller (França). La primera espècie identificada d'este gènero va ser M. virginiana, trobada per uns misioners enviats a Norteamérica en la década de 1680. També allí es va trobar M. grandiflora, ya en el sigle XVIII.

Evolució

Magnòlia és un gènero antic. Va evolucionar abans de que aparegueren les abelles i les flors s'adaptaren a la polinisació per coleòpters. Per això les flors de Magnolia són resistents a les mossegades d'estos insectes. Espècies fòssils de M. acuminata daten de fa 20 millons d'anys, i plantes de la família Magnoliaceae daten de fa 95 millons d'anys. Un atre aspecte primitiu de les magnolies és el de no tindre diferenciats els sépals dels pétals.

Utilisació

El gènero Magnolia té interés en jardineria. També s'han fet híbrits en molt d'èxit. En algunes parts del Japó es fan servir les fulles de magnolies com plats per a menjar. Com a medicinal M. officinalis s'ha fet servir en la medicina chinesca tradicional. L'escorça conté compostos polifenòlics d'interés en el tractament de l'ansietat. També s'usen en pastes dentífriques contra la càries i la peridontitis dental.

Galeria fotogràfica

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons