4531
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lema_nacional = "Honneur, Fraternité, Justice"<br />([[Idioma francés|Francés]]: “Honor, Fraternitat, Justícia”)¹
| lema_nacional = "Honneur, Fraternité, Justice"<br />([[Idioma francés|Francés]]: “Honor, Fraternitat, Justícia”)¹
| himne_nacional =''[[Himne Nacional de Mauritània]] ''
| himne_nacional =''[[Himne Nacional de Mauritània]] ''
| capital = [[Nuakchott]]
| capital = [[Nouakchott]]
| capital_població = 881.000 ([[1999]])
| capital_població = 881.000 ([[1999]])
| capital_coord. = 18_7_N_16_2_O_ 18°7′ N 16°2′ O
| capital_coord. = 18_7_N_16_2_O_ 18°7′ N 16°2′ O
| ciutat_principal =[[Nuakchott]]
| ciutat_principal =[[Nouakchott]]
| principals ciutats=
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| festa_nacional=
[[File:MapaBásicoDeMauritania.svg|<center>Mapa de Mauritanie</center>|thumb|right|300px]]
[[File:MapaBásicoDeMauritania.svg|<center>Mapa de Mauritanie</center>|thumb|right|300px]]
'''Mauritània''', oficialment '''República Islàmica de Mauritània''' (''Yumhuriya Islamiya Mauritaniya''), és un país en el noroest d'[[Àfrica]]. Té una extensa costa en l'[[oceà Atlàntic]], entre [[Sàhara Occidental]] en el nort i [[Senegal]] en el sur.
'''Mauritània'''<ref>{{Països RACV}}</ref>, oficialment '''República Islàmica de Mauritània''' (''Yumhuriya Islamiya Mauritaniya''), és un país en el noroest d'[[Àfrica]]. Té una extensa costa en l'[[oceà Atlàntic]], entre [[Sàhara Occidental]] en el nort i [[Senegal]] en el sur.
== Història ==
== Història ==
Des dels [[sigle III|sigles III]] i [[Sigle IV|IV]], la migració de [[tribu]]s berebers des del nort d' [[Àfrica]] desplaçà als [[Bafour]]s, els habitants originaris de l'actual Mauritània i els antepassats dels [[Soninké]]. Els Bafours eren gent principalment agrícola, entre els primers pobles [[Sàhara|saharians]] en abandonar el seu estil de vida històricament [[nómada]]. En la dessecació gradual del Sàhara, es varen dirigir cap al sur. Seguint-los vingué una migració, no sols de Saharians en l'oest d'Àfrica, sino també de [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]. Ya en el [[sigle XI a. C.|sigle XI a. C.]], l'una vegada chicotet poble Bafour havia creixcut en un gran imperi Soninké, ric i poderós. Igualment, en el nort, la població àrap-bereber havia conseguit un impressionant imperi propi, el territori del qual s'estenia creuant el [[Mediterràneu]] cap a [[Espanya]] i [[Portugal]]. D'atra banda, les tribus berebers locals, encara que influents, permaneixqueren llunt del poder, havent segut conquistats pels Soninké.
Des dels [[sigle III|sigles III]] i [[Sigle IV|IV]], la migració de [[tribu]]s berebers des del nort d' [[Àfrica]] desplaçà als [[Bafour]]s, els habitants originaris de l'actual Mauritània i els antepassats dels [[Soninké]]. Els Bafours eren gent principalment agrícola, entre els primers pobles [[Sàhara|saharians]] en abandonar el seu estil de vida històricament [[nómada]]. En la dessecació gradual del Sàhara, es varen dirigir cap al sur. Seguint-los vingué una migració, no sols de Saharians en l'oest d'Àfrica, sino també de [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]. Ya en el [[sigle XI a. C.|sigle XI a. C.]], l'una vegada chicotet poble Bafour havia creixcut en un gran imperi Soninké, ric i poderós. Igualment, en el nort, la població àrap-bereber havia conseguit un impressionant imperi propi, el territori del qual s'estenia creuant el [[Mediterràneu]] cap a [[Espanya]] i [[Portugal]]. D'atra banda, les tribus berebers locals, encara que influents, permaneixqueren llunt del poder, havent segut conquistats pels Soninké.
[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien segut expulsats sigles abans, varen escomençar a retornar a Mauritània.
[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien segut expulsats sigles abans, varen escomençar a retornar a Mauritània.
En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.
En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc a on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.
Els moros reaccionaren ad este canvi a l'aumentar la pressió per a arabisar molts aspectes de la vida mauritana, com ara la llei i l'idioma. Es va desenrollar un cisma entre aquells que consideren a Mauritània una nació àrap (principalment moros) i els que busquen un paper dominant per als pobles no moros. La discòrdia entre estes dos visions conflictives de la societat mauritana era evident durant la violència intercomunal que esclatà en abril de 1989, els [[Acontenyiments de 1989]], pero ya s'ha calmat. La tensió entre estes dos visions contínua sent una característica del diàlec polític. Un número significatiu d'abdós grups, no obstant, busquen una societat més diversa i plural.
Els moros reaccionaren ad este canvi a l'aumentar la pressió per a arabisar molts aspectes de la vida mauritana, com ara la llei i l'idioma. Es va desenrollar un cisma entre aquells que consideren a Mauritània una nació àrap (principalment moros) i els que busquen un paper dominant per als pobles no moros. La discòrdia entre estes dos visions conflictives de la societat mauritana era evident durant la violència intercomunal que esclatà en abril de 1989, els [[Acontenyiments de 1989]], pero ya s'ha calmat. La tensió entre estes dos visions contínua sent una característica del diàlec polític. Un número significatiu d'abdós grups, no obstant, busquen una societat més diversa i plural.
== Organisació políticadministrativa ==
== Organisació políticadministrativa ==
[[Image:800px-Chinguetti mosquee.jpg|thumb|right|300 px|<center>Mesquita en Chinguetti</center>]]
[[File:Bareina, Mauritania.jpg|thumb|right|300 px|<center>Localitat de Bareina, en Mauritania</center>]]
Mauritània es troba situada a la vora de l'[[oceà Atlàntic]]. Llimita al nort en [[Sàhara Occidental]], al nordest en [[Algèria]], a l'est en [[Malí]] i al sur en [[Senegal]] i Malí. Situada en la regió del Sahel, entre els meridians
Mauritània es troba situada a la vora de l'[[oceà Atlàntic]]. Llimita al nort en [[Sàhara Occidental]], al nordest en [[Algèria]], a l'est en [[Mali]] i al sur en [[Senegal]] i Mali. Situada en la regió del Sahel, entre els meridians
4t 48' i 16é 30' oest de [[Greenwich]] i els paralels
4t 48' i 16é 30' oest de [[Greenwich]] i els paralels
14é 45' i 27é 22' nort.
14é 45' i 27é 22' nort.
== Demografia ==
== Demografia ==
Població: 3.177.388 habitants (juliol del 2006)
Població: 3.177.388 habitants (juliol del 2006)
[[Esperança de vida]] al nàixer:
[[Esperança de vida]] al nàixer:
*Hòmens: 50,52 anys.
*Hòmens: 50,52 anys.
*Dones: 55 anys. (est. 2005)
*Dones: 55 anys. (est. 2005)
Religions: [[islam]] 100%
Religions: [[islam]] 100%
Idiomes: [[Idioma àrap|àrap]] (oficial i nacional), [[Idioma fula|fula]] (nacional), [[Soninké]] (nacional), [[Idioma wolof|wolof]] (nacional), [[Idioma francés|francés]].
Idiomes: [[Idioma àrap|àrap]] (oficial i nacional), [[Idioma fula|fula]] (nacional), [[Soninké]] (nacional), [[Idioma wolof|wolof]] (nacional), [[Idioma francés|francés]].
== Referències ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mauritania}}
* [http://www.africa.upenn.edu/Country_Specific/Mauritania.Html African Studies Center. Universitat de Pennsylvania] (anglés)
* [http://www.africa.upenn.edu/Country_Specific/Mauritania.Html African Studies Center. Universitat de Pennsylvania] {{en}}
* [http://www.adrar.Net 600 fotos de l'Adrar - Chinguetti, Lligar, Ouadane, Guelb-er-Richat, Terjit, Awjeft, Maireth...]
* [http://www.adrar.Net 600 fotos de l'Adrar - Chinguetti, Lligar, Ouadane, Guelb-er-Richat, Terjit, Awjeft, Maireth...]
* [http://www.marca.com/edicion/marca/motor/dakar/es/desarrollo/1074550.Html Mauritania no ve justificada la suspensión del Dakar - Marca.Com]
* [http://www.marca.com/edicion/marca/motor/dakar/es/desarrollo/1074550.Html Mauritania no ve justificada la suspensión del Dakar - Marca.Com]
{{Països d'Àfrica}}
{{Països d'Àfrica}}
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Mauritània]]